El ‘puzle’ del Govern amb els Pressupostos: entre el calendari i els suports parlamentaris

Dues setmanes. Aquesta és el compte enrere que ja està en marxa al Palau de la Generalitat per aconseguir un acord que permeti que els Pressupostos del 2023 superin el primer tràmit al Parlament abans de finals d’any. Ni el calendari juga a favor ni tampoc que el Govern en minoria de Pere Aragonès no hagi consolidat aliances amb altres grups des que Junts va trencar la coalició i obrís una nova etapa en l’oposició. Tot i així, l’acord amb patronals i sindicats per augmentar un 8% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que ha avançat EL PERIÓDICO, en la llista de les reclamacions tant del PSC com dels comuns, pot ser un revulsiu que doni un pas de rosca a la situació. El president afronta una mena de ‘puzle’ en el qual el temps, l’estira-i-arronsa de propostes que tots els actors voldran exhibir per a l’acord i l’escenografia són una cursa d’obstacles determinant per sortir victoriós d’aquesta contrarellotge i no quedar abocat a una pròrroga. El plantejament inicial és que el projecte sigui avalat pel Govern la setmana que ve perquè el debat a la totalitat en el Parlament es produeixi abans de menjar-se el raïm, però els seus negociadors posen aquestes dates en entredit i avisen que, ara, no correran. Les actituds davant els focus són en aquests moments gairebé antagòniques. Mentre que el Govern es mostra confiat a aconseguir el seu objectiu, més ara amb una aliança segellada amb els agents socials que serà un element de pressió per accelerar la negociació, l’oposició posa fre a les seves expectatives. Ni el PSC ni els comuns veuen pròxima una entesa, malgrat que el ritme de reunions ha accelerat i que el Govern va començar aquest dimarts a aplanar la interlocució amb els socialistes. De fet, critiquen l’Executiu que, ara que ha vist encarrilats els Pressupostos de l’Estat i la derogació de la sedició, li entrin les presses amb els números de la Generalitat després de mesos circulant al ralentí. I Junts es frega les mans advertint que s’acosta un tripartit pressupostari que és incompatible amb el seu suport. A continuació, les dificultats que tenallen els Pressupostos. Un calendari que colla El risc que els Pressupostos descarrilin augmenta com més s’allargui la negociació i la falta d’acord i més a prop siguin les eleccions municipals. Ni Govern ni oposició posen aquesta realitat en dubte. Però el calendari de tramitació condiciona, sobretot perquè tant el PSC com els comuns exigeixen que hi ha d’haver pacte abans que el Consell Executiu doni el vistiplau als comptes, acció que Aragonès vol que es produeixi la setmana que ve. Però és que després d’aquest primer aval, a les intencions polítiques cal afegir les vicissituds procedimentals. Per activar l’admissió a tràmit en el Parlament, cal convocar la Taula i la junta de portaveus –dificultat afegida si es produeix enmig d’un pont amb dos dies festius– i, a partir d’aquí, activar un mínim de deu dies naturals perquè es puguin presentar esmenes a la totalitat. A més, tots els consellers han de comparèixer per explicar els Pressupostos durant aquells set primers dies. Això suposa un trencaclosques per a l’agenda del Parlament, que ja té fixats plens ordinaris tant per a la setmana del 12 com la del 19 de desembre. «Està pràcticament tot ple», reconeixen fonts parlamentàries, que recorden que 45 dies és el termini més curt en què s’han aprovat de forma definitiva uns comptes. En tot cas, prement l’accelerador i estirant al màxim les jornades, el debat a la totalitat podria arribar durant els últims dies de l’any. Quedaria després per a principis del que ve, ja al febrer, l’aprovació definitiva. El xec dels comuns Tot i que són amb els que el Govern veu més a prop l’acord, els comuns es miren per marcar perfil i insisteixen que no donaran «un xec en blanc». De fet, amb la sortida de Junts de l’Executiu, han encarit el seu suport. Jéssica Albiach busca ser la ròtula d’una aliança amb ERC a la qual s’afegeixi el PSC i que marqui un punt d’inflexió en la legislatura, però alhora vol que els seus vuit diputats no quedin engolits per una foto amb Salvador Illa. Justament per això que el seu segell pesi en els comptes amb reclamacions com pujades d’impostos a les rendes altes, un pla de rescat per a la sanitat pública i mil milions de pla de xoc davant el context d’inflació que afecta els ciutadans. «És pràcticament inviable un acord aquesta setmana», va dir aquest dimarts la líder dels comuns al Parlament, que situa aAragonès la responsabilitat dels ‘tempos’. Albiach va afegir que, de fet, el pacte és «lluny» i que dir el contrari –com insinua el Govern– seria «mentir». En la reunió que mantindran aquest dimecres amb la Conselleria d’Economia esperen retorn a les seves propostes sobre mobilitat, vivenda i energia i esperen abordar les carpetes de sanitat i atenció social. L’avís dels comuns és que no correran ara perquè es compleixin les expectatives de calendari del Govern, però alhora no donen per descartat que sigui la setmana que ve quan acabin estrenyent les mans. «Catalunya necessita Pressupostos però no qualssevol Pressupostos», sentencien. El nus gordià, el PSC o Junts Més enllà dels comuns, el Govern necessita o el PSC o Junts persumar prou com perquè s’aprovin els Pressupostos. Aragonès no renuncia fins i tot que tots dos es poguessin incorporar a un acord que per a ERC seria més incòmode si només comptés amb els socialistes. Però ni amb Illa ni amb el grup que presideix Albert Batet s’ha desencallat la negociació. Per desbloquejar-la, la consellera d’Economia, Natàlia Mas i la de Presidència, Laura Vilagrà, s’han incorporat a unes reunions que fins ara l’oposició cenyia a l’àmbit tècnic. Van estar present, de fet, en la trobada d’aquest dimarts –el quart que es produeix– amb la delegació del PSC, encapçalada per la portaveu Alícia Romero. Fonts del partit d’Illa asseguren que la reunió va anar prou bé com per disposar ja de tota la informació i analitzar-la per traslladar les seves propostes. Tanmateix, veuen molt poc probable que el pacte pugui produir-se tan aviat com perquè el Govern aprovi els comptes la setmana que ve. «Res és impossible, però és bastant difícil que hi hagi un acord aquesta setmana», va dir la dirigent socialista poc abans d’afrontar la reunió. Sobretot perquè, va assenyalar, no es pot tancar «en quatre dies» una negociació que no donaran per començada fins que s’asseguin amb les propostes sobre la taula. «La nostra actitud és la mateixa des del 22 d’agost. En tot cas, haurà canviat la d’ERC», va deixar anar Romero, que continua emplaçant el president que verbalitzi públicament que vol pactar amb el PSC. Als socialistes no els molesta ni que es tanqui abans una aliança amb els comuns ni que en l’acord final pugui estar Junts, però els postconvergents, que ultimen les propostes que enviaran a Economia, sí que veuen incompatible la seva presència si el Govern incorpora Illa a la foto. «El pacte amb el PSC està fet», asseguren des de Junts. I els socialistes diuen el contrari, que queda molt i que, en tot cas, es poden escurçar les vacances al Parlament i habilitar la primera quinzena de gener. Però aquest ja seria un altre calendari.

El ‘puzle’ del Govern amb els Pressupostos: entre el calendari i els suports parlamentaris

Les dues pròximes setmanes són clau perquè els comptes arribin al Parlament abans de finals d’any, però el PSC i els comuns veuen gairebé «inviable» un acord imminent

El més llegit