PSOE i ERC busquen entre bambolines l’encaix de la reforma de la malversació

La reforma del delicte de malversació, en el context de la modificació del Codi Penal que el PSOE i ERC han posat en marxa per canviar la sedició, segueix el seu curs. El més allunyada possible dels focus. Però el grup de persones que porten el pes de les converses anticipen que hi ha possibilitats que arribi a bon port. «Estem en silenci perquè vam veure que el soroll no era positiu», explica una d’aquestes persones que formen el grup d’elegits, abans d’excusar-se i negar qualsevol altra informació. Malgrat que l’entesa va pel camí correcte, és tremendament fàcil que descarrili. Una cosa que les dues parts volen evitar. Aquí està el quid de la qüestió i la principal diferència amb altres negociacions entre socialistes i republicans. No hi ha ningú mirant de convèncer ningú. Segons fonts d’ERC, hi ha una visió compartida única, que comprèn la reforma de la sedició i de la malversació com un paquet sencer. Una altra cosa és que, per diversos motius, s’hagi esqueixat un delicte de l’altre. Però tot va formar part de la mateixa negociació. En el PSOE, mentrestant, es mostren més cauts davant un assumpte que resulta, expliquen a la Moncloa, «molt complex». No havien passat 20 hores des que Pedro Sánchez comuniqués en una entrevista televisiva que derogaria el delicte de sedició quan Oriol Junqueras, en una entrevista que sortiria publicada diumenge a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, ja introduïa la malversació al tauler. El mateix dilluns, el president català, Pere Aragonès va fer el mateix en una emissora de ràdio. Una vegada establertes les bases, i després d’assumir que el soroll que es generava pel que podia semblar una nova demanda d’ERC (encara que formava part de la mateixa que va donar peu a l’acord sobre la sedició), el tema va tornar a les bambolines i a ser acotat per aquest petit grup de persones. Tota la polèmica de la llei del només sí és sí va tenir un doble impacte. Un de positiu, perquè va estendre una espessa cortina de fum que va fer oblidar el que entre bastidors es continuava coent. I un altre de negatiu: de la mateixa manera que la llei contra la violència sexual ha permès la rebaixa d’algunes condemnes d’agressors, no es va trigar gens a transportar aquest efecte no buscat a una eventual reforma de la malversació. El diable es troba en els detalls. I a aquests detalls s’estan entregant tots dos partits. Aquesta última setmana ha sigut la del recel i els missatges contradictoris. Tant del PSOE com d’ERC. I la de la voluntat de penjar a l’altre una eventual voluntat de no tancar l’acord. Els dubtes El silenci ajuda en la direcció del PSOE a posar sordina al malestar que ja s’ha creat en mandataris autonòmics socialistes, com l’extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page, molt poc donats als gestos cap a l’independentisme català, i que també planteja dubtes tant a Podem com al PNB. Però les converses es mantenen. Sánchez, mentrestant, fa servir les mateixes paraules cada vegada que ha de respondre sobre la hipotètica reforma. Dijous, sense anar més lluny, just després que el Congrés aprovés els Pressupostos de l’any que ve, mostrant pel camí que la majoria progressista està més unida que mai, va recórrer al manual. Primer, va deixar clar que una reforma d’aquest tipus no suposaria deixar l’Estat sense eines per enfrontar-se a un nou desafiament sobiranista. I després, quan li van preguntar què faria el seu partit si ERC registrés finalment una esmena al projecte del PSOE i Podem va demanar calma. «Esperarem la tramitació parlamentària», va dir. El discurs, de fet, va ser similar al que el cap de l’Executiu feia servir per preparar el terreny per als indults dels condemnats per l’1-O, el 2021, durant els mesos previs a la seva concessió. «Si [els republicans] presenten una esmena, l’estudiarem», va dir el líder del PSOE al pati del Congrés. Falsa alarma A ERC temen que l’estratègia del PSOE passi per fer-se el romancer, ara, per poder dir, després, que la reforma de la malversació, i la possible excarceració de notables socialistes condemnats per corrupció (José Antonio Griñán, per exemple), s’ha fet contra la seva voluntat i per exprés desig d’ERC. Per això els republicans remarquen que el que cal reformar és només la malversació lligada a la sedició. Una cosa que, per cert, i no és fútil, escurçaria la pena d’inhabilitació que pesa sobre Junqueras. «És complex, però en el fons el PSOE vol que ERC presenti l’esmena i que no desistim malgrat la pressió. És una forma de seducció molt rocambolesca, però és un deixar clar que és cosa nostra i que per ells mateixos mai ho haurien fet», apunta una font. «L’únic punt de trontoll es va produir quan Alberto Núñez Feijóo va dinamitar la possible entesa sobre la renovació del Consell del Poder Judicial (CGPJ), fa unes setmanes. El PP va justificar el cop de porta per les converses entre el PSOE i ERC per la sedició. Ens vam témer que els socialistes poguessin tornar a amagar el cap sota l’ala. Però no va ser així. Ens van venir a buscar. És com si haguessin entès que tota supervivència de Sánchez, present i futura, passa per mantenir cohesionada la majoria de la investidura», admet una veu republicana. «Queden dies per al termini de presentació d’esmenes», continua, amb referència que es preveu per a la setmana del 12 de desembre. «I si fins aquell moment no hi ha notícies, és que la cosa va bé», sentencia aquest membre d’ERC.

El més llegit