Informe intern de la Guàrdia Civil de Melilla: «No s’observa cap cos immòbil a la zona de trànsit»

La gravetat de la tragèdia de la tanca fronterera de Melilla, la investigació iniciada per la Fiscalia i el Defensor del Poble i els dubtes que sobre l’actuació policial estaven referint públicament diverses oenagés davant els mitjans de comunicació va portar la cúpula de la Guàrdia Civil a demanar un informe específic a la Comandància de Melilla sobre els punts en qüestió. El Grup d’Informació de l’institut armat a la ciutat autònoma va remetre un dossier de 17 pàgines a la direcció general el 3 de novembre. El contingut d’aquest informe, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, repassa detalladament els quatre principals i més polèmics punts que maneja l’oposició a dreta i esquerra del Govern i que rebat contínuament el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Aquest dimecres torna Marlaska al Congrés, després que el divendres 25 els diputats de la Comissió d’Interior del Congrés accedissin en sessió informativa especial als vídeos de la Guàrdia Civil i donessin per acabada la seva anàlisi deixant més de la meitat del contingut sense visionar. 1 Cossos en un embut 1 Cossos en un embutEn el tram final de l’informe, la Guàrdia Civil de Melilla aborda el capítol luctuós dels fets del 24 de juny, negant que hi hagués cadàvers a l’àrea sota control espanyol, zona que, remarca el text, estava buida de guàrdies civils. L’allau de migrants, diu el dossier, es va produir «per l’intent d’entrada al territori nacional d’una massa ingent de persones per un lloc estret, que es trobava tancat i assetjat per tanques». L’helicòpter de la Guàrdia Civil agafa imatges, però, segons l’informe, «durant el període en què es grava el vídeo, hi havia únicament funcionaris de les forces i cossos de seguretat marroquins, i no hi havia cap guàrdia civil, ja que, anteriorment, la força espanyola que es trobava en aquest punt va haver de replegar-se fora del control fronterer del Barrio Chino a causa de les baixes patides (ferits de diferent categoria) per la forta fustigació rebuda per part dels immigrants». L’informe dels agents d’Informació relata: «A l’ocórrer una allau amb motiu del forçament de les portes, les persones atrapades queden just en la línia limítrofa que dona pas a la zona de trànsit entre el Marroc i Espanya, iniciant-se l’acció rere les portes, encara en territori marroquí, i quedant-se encallats a causa de la gran pressió humana just a les portes frontereres». L’informe comenta les imatges asseverant: «No és possible determinar l’estat de salut d’immigrants únicament veient les imatges de vídeo», per afegir: «En relació amb la ubicació dels cossos, i de nou tal com s’observen en les imatges filmades per la Guàrdia Civil, és possible afirmar que no –el text emfatitza la paraula en majúscules i negreta– s’observa cap cos immòbil a la zona de trànsit del pas fronterer durant el moment de l’allau, quedant una gran part dels subsaharians encallats en l’efecte embut que es produeix quan les portes són violentades». En el mateix capítol, l’estudi especula –«és possible», diu– que els gendarmes «en les seves tasques de desallotjament» van poder «en algun cas, desplaçar els immigrants entre diferents zones». La descripció dels fets destaca que «quan les forces espanyoles accedeixen a aquest recinte, les forces marroquines ja havien finalitzat les tasques de desallotjament dels immigrants subsaharians que havien quedat atrapats en l’allau». 2 Gendarmes en territori espanyol El referit últim capítol parla d’agents marroquins a la zona de trànsit desembussant «l’embut» que es va produir a les portes del recinte fronterer, però no és l’única referència a aquest extrem, que també centra la polèmica política suscitada a Espanya. Un altre capítol anterior parla del perquè. «La presència de forces i cossos de seguretat marroquins en territori espanyol –diu l’informe– es deu únicament als procediments habituals de cooperació policial en frontera per part dels dos països». Les conclusions del Grup d’Informació de la Comandància de Melilla consideren «ocasional i aïllat» l’accés de gendarmes a «territori nacional» i el circumscriu en la tasca de «participar en les tasques de trasllat dels subsaharians» que prèviament han sigut seleccionats pel dispositiu de la Guàrdia Civil per al seu rebuig en frontera. L’informe remarca en negreta que els gendarmes marroquins entren «sempre en auxili dels agents de la Guàrdia Civil i ocorrent, en tot cas, en col·laboració amb els mateixos». 3 Així rebutjaven en frontera 3 Així rebutjaven en fronteraPer saltar la teulada del lloc fronterer, els migrants van haver de superar primer una tanca de concertina instal·lada pel Marroc, informen fonts de la seguretat de l’Estat. Era l’únic tram que no comptava encara amb la tanca espanyola de pinta invertida, menys punyent. Una vegada superada, es llançaven a terra, entrant en territori espanyol. Un centenar de guàrdies, policies nacionals i municipals de Melilla van retenir 500 migrants entre un guarda-rail de la circumval·lació de Melilla, la carretera ML-105 i la mateixa tanca. A les imatges del 24 de juny que han pogut veure els diputats, s’observa com un negociador de la Guàrdia Civil s’acosta diverses vegades a calmar els que han baixat. El dispositiu policial espanyol crea un arc entorn dels nouvinguts, tractant que no avancin més cap a la ciutat. Alguns escapen corrent; d’altres es desmaien, exhaustos. I d’altres, finalitzat l’assalt, aixequen les mans en senyal de rendició. Comença el procés del rebuig en frontera. La pràctica policial a Ceuta i Melilla l’aplica als migrants que han assaltat instal·lacions frontereres i que encara es trobin al costat de la tanca o, a tot estirar, a 20 metres. Dels més de 500 africans que van aconseguir saltar, 470 van ser tornats aquell tràgic matí. Són dades que la Guàrdia Civil de Melilla ha donat a la Fiscalia, al Defensor del Poble i als diputats. El número no figura a l’informe, que se centra a explicar la base legal dels rebutjos realitzats, tercer principal punt de la polèmica que aquesta setmana continua viva a l’agenda política. En l’estudi dels fets, la Guàrdia Civil de Melilla li diu a la directora general, María Gámez, que la Llei de Seguretat Ciutadana estableix en la seva disposició addicional X que «podran ser rebutjats a fi d’impedir la seva entrada il·legal a Espanya» aquells estrangers que a Ceuta o Melilla «intenten superar els elements de contenció fronterers per creuar irregularment». Els guàrdies de Melilla asseguren a la seva direcció general que van actuar d'acord amb la Llei i els tractats internacionals complint, entre altres mandats, el d’avaluar una vulnerabilitat greu de les persones abans de rebutjar-les. «Es va confirmar la inexistència de persones especialment vulnerables», diu l’informe i afegeix: «Entre els rebutjats NO [en majúscula] es van detectar persones que aparentment o manifestament fossin menors d’edat. No es va detectar cap dona embarassada. És més, no es va detectar cap dona. No va ser detectada persona afectada per seriosos motius d’incapacitat. No es van detectar persones d’edat avançada». El dossier intern enumera tots els llocs que la llei espanyola assenyala com a aptes per presentar sol·licitud d’asil (oficines de Policía, centres d’estrangers, consolats...) i explica que, si aquell matí no es va donar oportunitat als migrants rebutjats de demanar asil va ser perquè «l’intent de superació de la infraestructura fronterera NO és un lloc habilitat per presentar la sol·licitud de protecció internacional». Més endavant assenyala una manera de procedir en els assalts a la tanca: fixar amb els gendarmes un punt d’entrega de migrants: «El protocol de rebuig en frontera es realitza de manera individual i hi intervenen agents de la Guàrdia Civil que extreuen del grup que va aconseguir accedir a territori nacional un o alguns d’ells, per acompanyar-los al punt prefixat d’entrega a les autoritats policials marroquines, les quals condueixen el migrant al seu territori». 4 Portes tancades, recinte buit 4 Portes tancades, recinte buitDes que es va declarar el confinament per la covid, el lloc fronterer del Barrio Chino entre Melilla i Nador es manté tancat. Abans era un pas secundari per a portadores de productes dels supermercats de Melilla. A la matinada, quan anava a tenir lloc el que l’informe de la Guàrdia Civil de Melilla qualifica de «l’atac de més gravetat dels últims tres lustres», la multitud de migrants es troben amb un lloc tancat i buit. Segons la recopilació de fets del Grup d’Informació de Melilla, també era buit el recinte «diversos minuts abans que les portes fossin violentades», ja que «la força espanyola havia hagut de replegar-se fora del recinte del control fronterer a causa de les baixes sofertes». En els primers moments hi havia guàrdies al recinte, però un es va desmaiar per una pedrada al cap, i un altre va caure a terra amb «una lesió de gravetat al pòmul». Els agents recullen els ferits i s’aparten de la tanca. «La força actuant mai va tenir accés a les portes de seguretat violentades durant l’allau humana –diu l’informe–, ja que es trobava a l’exterior del lloc fronterer quan això passa, passant a formar part moments després del cèrcol de contenció dels immigrants que van aconseguir travessar». El relat elevat a la direcció de la Guàrdia Civil insisteix en una conclusió que també va ser enviada a la Fiscalia: els migrants aquella vegada van anar cap al lloc fronterer com a objectiu previ, no pensant a escalar la tanca. «Només un baix percentatge dels subsaharians portava un ganxo dels que en altres ocasions han utilitzat per esquivar la tanca», diu l’informe. Els africans tampoc portaven «les habituals sabatilles amb claus artesanals per poder enfilar-se».

Informe intern de la Guàrdia Civil de Melilla: «No s’observa cap cos immòbil a la zona de trànsit»

Un dossier de la comandància de Melilla explica a la direcció general els principals punts de la polèmica per la tragèdia del 24 de juny a la tanca fronterera

El més llegit