Jordi Soriano, el senyor de Mercuri: «¿Si Manuel Bustos va cobrar? No ho crec. ¿I algú del govern del PSC? Probablement... De ben segur»

«Soriano és un senyor. Un ‘gentleman’». L’elogi de Manuel Bustos va quedar gravat en una conversa telefònica interceptada pels Mossos d’Esquadra i transcrit en el sumari del cas Mercuri. Amb la seva elegància proverbial intacta, l’exregidor del PP a Sabadell i aliat del govern en minoria de l’exalcalde socialista continua esperant a ser jutjat per les dues derivades que l’incriminen, inclosa la causa primigènia del macroprocés per corrupció, nascut per la denúncia del seu excol·laborador Nicolás Giner. El denunciant el va acusar de cobrar d’empresaris que cobejaven obres a la ciutat i repartir-se els beneficis amb membres del govern municipal, cosa que mai s’ha acreditat perquè, malgrat que alguns implicats van confessar que havien pagat comissions, els diners no han aparegut. Una dècada més tard, a Soriano el persegueix encara el símil amb el déu romà que bateja la trama, intercessor entre la terra i el paradís, esdevingut a Sabadell en suposat nexe entre constructors i l’executiu de l’exregidor empresonat. ¿És vostè Mercuri? No. Tant de bo ho hagués sigut. Almenys, m’hauria compensat. ¿Hauria volgut ser un cobrador de suborns? Hi ha hagut danys col·laterals que ningú veu. Tot ha continuat igual durant 10 anys... Si almenys m’hagués enriquit, la meva família no hauria passat problemes econòmics. Si no és vostè, ¿qui és llavors Mercuri en aquesta història? Hi ha empresaris que han reconegut que van pagar... Estic segur que és Giner. Sabem d’alguns empresaris a qui es va adreçar, però possiblement no tots. Els pagaments els hi van fer a ell. A mi no em van arribar ni tampoc a l’alcalde, el més perjudicat. Crec que se’l va utilitzar [per presentar la denúncia] i té immunitat. Giner també consta com a investigat per recaptar comissions... Sí, però no han entrat en els seus comptes com han fet amb mi i altres persones. Continua portant un cotxe bo, l’ha canviat... Giner i una altra persona, Eusebio Romero, feien suposadament de correu dels suborns que es creu que vostè va cobrar. ¿Quines feines li feien? El Nicolás em va fer quatre o cinc vegades d’escorta quan vaig rebre amenaces d’ETA. És tot el vincle amb ell. A Romero el tenia vist i em va reclamar 60.000 euros d’una quantitat que Giner havia cobrat. Li vaig dir que no me’ls demanés perquè no havia rebut res. Si sabia d’aquests pagaments, ¿per què no els va denunciar? No n’era coneixedor directament. Sent regidor, vaig passar una llista a l’alcalde d’empreses o persones que em van trucar perquè no se’ls adjudicava res i havien pagat, no m’identificaven bé a qui. Entre tots, sumaven 870.000 euros. A Melquíades Garrido [president del Gremi de Constructors de Sabadell i oncle de Bustos] li van explicar que m’havien pagat. Li vaig explicar a l’alcalde que no era cert i li vaig plantejar si havia d’iniciar alguna acció. Em va dir que parlaria amb el seu oncle. És l’únic polític a la peça principal del cas. ¿Troba a faltar algú? Em sorprèn que hi hagi noms que no surtin. És il·lògic que qui era tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Carles Sánchez [alcalde de Sabadell entre el 2013 i el 2015], no surti enlloc, quan algunes persones deien que havien portat una bossa amb diners a casa seva. Hauria d’haver donat explicacions. L’exregidor de Serveis Centrals, Joan Manau, també va estar en l’adjudicació del cementiri. Perquè hi hagués un déu Mercuri a Sabadell, algú havia d’adjudicar les obres... Jo no tenia aquest poder ¿I troba a faltar que Manuel Bustos estigui imputat per suborn a la peça principal? Hauria d’estar-hi per aclarir-lo. Crec que, si jo li hagués proposat alguna cosa, m’hauria fet fora del despatx. Però, perquè hi hagués un déu Mercuri a Sabadell, algú havia d’adjudicar les obres... Jo no tenia aquest poder. ¿Hi va haver gent del govern de Bustos o del PSC que sí que va cobrar? Crec que sí. Hi va haver molta familiaritat amb empreses a les quals es va adjudicar molta obra. ¿Si l’alcalde va cobrar? No ho crec. ¿I algú de dins del govern? Possiblement... De ben segur. ¿S’atreveix a donar noms que creu o que li arribés que cobressin? No és que m’arribessin, tot i que era fàcil que la gent anés parlant... Giner va comentar que havia portat 400.000 euros a casa de Joan Carles Sánchez. Una aberració. Però que ho sàpiga per afirmar-ho, no. Més que de càrrecs electes, tinc suspicàcies de tècnics de l’ajuntament. ¿Es considera un cap de turc? Sí. M’han utilitzat per carregar-se Bustos. Interessava en l’oposició, la Generalitat de Convergència i dins del PSC. Era un bon alcalde i hauria acabat a Madrid. Em va dir que, si no fos del PP, m’hi hauria portat amb ell. Segons em va explicar, Artur Mas li va demanar informació de persones del PP, perquè tenia bona relació amb Alícia Sánchez-Camacho i Dolors Montserrat. S’hi va negar i, segons les seves paraules, li van dir que d’això se’n recordaria. Els Mossos van detectar que el concessionari del cementiri de Sabadell, Torra, va abonar 34.800 euros en el seu compte personal per uns suposats assessoraments mentre es tramitava i s’aprovava la privatització del servei. ¿Els va cobrar? Sí. Vinc del sector assegurador, tenia relació amb el despatx d’advocats que assessorava la funerària i vaig fer un treball sobre previsions de mortalitat. Era interès de la ciutat adequar el cementiri i ho vaig fer amb ànim d’ajudar, però vaig cometre un error. Ho veig ara. Un empresari va declarar durant la instrucció que va portar 60.000 euros en metàl·lic al maleter d’un vehicle i que els hi va entregar a vostè al garatge de l’hotel Juan Carlos I. Va ser en un dinar en un restaurant de l’hotel. Som amics i em va deixar 60.000 euros per tornar un préstec. Vaig comprar una casa al Pirineu, la vaig arreglar i uns veïns em van demandar perquè em vaig passar 15 centímetres d’altura. Es va acordar pagar-los, però no tenia disponibilitat. ¿Els hi va donar en efectiu? Sí. Un empresari em va donar 60.000 euros en metàl·lic per tornar un préstec. Me’ls va deixar perquè som amics Ell va declarar que se’ls va donar en persona per assegurar-se que vostè els rebia per fer gestions i obtingués obres. Si ho va dir així... No tenia necessitat de pagar-me perquè li donés un cop de mà. Si hagués pogut, ho hauria fet per amistat. ¿Solia mediar a favor d’empresaris? Més que mediar, donava la meva opinió sobre quina empresa hauria de fer tal treball i quina no segons la seva solvència. ¿S’aprofitava de ser soci del govern municipal? No. Es va dir que Giner sí que ho va utilitzar. Jo tenia bona relació amb l’alcalde i no l’ocultava. Però no vaig utilitzar la carta que sense mi no podia tirar endavant, perquè no ho creia així. Els Mossos van confiscar unes llibretes a casa de Romero en les quals apareixen anotacions molt explícites. S’hi llegeix: «Dels honoraris, els pol. en cobraran una part. Dels 120.000 euros, se n’han d’apartar 30.000 per a pol.». «Promotor pagarà 3% de l’obra + 1% per al Jordi a part, ningú ho ha de saber». ¿Què li suggereix? Que a mi se’m volia pagar, però aquí hi ha hagut molt d’engany. Abans del cas, un empresari que va pagar em va explicar que li havien dit que jo en rebia una part. Li vaig deixar clar que no cobrava. En aquell moment, també em van explicar que havien vist Giner amb dues persones en un bar. La conversa va anar pujant de to, li van reclamar que pagués, un va obrir la jaqueta i va ensenyar una pistola... També pensaven que jo cobrava. Un altre empresari va declarar que vostè li va demanar diners per a unes vacances de la seva família, Bustos i Joan Carles Sánchez. Va assegurar que el va pagar i no l’hi va tornar. No em va donar mai diners ni l’hi vaig demanar. Vaig fer un creuer amb els meus tres fills i les seves parelles. L’alcalde em va explicar que havia fet el mateix creuer tres setmanes abans. ¿Què guanyava el PP pactant amb Bustos? Contrapartides de poder, segur. Hi havia un pacte de governabilitat no firmat i hi havia intenció de formalitzar-lo, però es va truncar. Es va parlar que una vicepresidència de la Federació de Municipis [que Bustos va presidir] recaigués en el PP. Quan hi havia algun tema farragós, Bustos trucava a Camacho, Jordi Cornet [exsecretari general del PP] o Dolors Montserrat. Després em telefonaven perquè li donés suport. El sumari revela que Bustos i el seu oncle Melquíades li van muntar un acte en una sala municipal el 2011 per convèncer el PP que vostè havia de tornar a ser-ne el candidat. ¿Per què els interessava tant que repetís? Del seu suport per a l’acte me’n vaig assabentar més tard. Sabien que el pacte de governabilitat hauria continuat només si jo em presentava, però el PP va optar per un altre alcaldable. Tinc apreci per Bustos, tot i que em va fer mal que no em defensés per salvar-li coll. ¿Descobrirà el pastís en el judici per mirar d’evitar la presó? No, això és tot el que hi ha. No m’he guardat res.

Jordi Soriano, el senyor de Mercuri: «¿Si Manuel Bustos va cobrar? No ho crec. ¿I algú del govern del PSC? Probablement... De ben segur»

L’exregidor del PP incriminat per presumptes suborns troba a faltar la imputació d’alguns excàrrecs socialistes de Sabadell, inclòs l’exalcalde

El més llegit