Defensa

L’OTAN tanca la seva Assemblea Parlamentària sense preveure un final pròxim de la guerra

Sánchez, Stoltenberg i Zelenski intervenen aquest dilluns en la sessió plenària de l’entitat

El Periódico

La 68a Assemblea Parlamentària de l’OTAN, que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid, acaba aquest dilluns amb una sessió de clausura en què participen el president del Govern, Pedro Sánchez; el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que parlarà per videoconferència des de Kíiv. En són amfitrions la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el del Senat, Ander Gil.

La seva audiència està integrada per tres centenars de parlamentaris dels 30 països aliats i de 20 estats més que reuneixen el vell i el nou partenariat de l’Aliança Atlàntica en la seva visió estratègica de 360 graus. Aquest diumenge, diputats vinculats a assumptes de Defensa de parlaments d’una banda de l’Atlàntic Nord i de l’altra i de països amics de l’àrea Àsia-Pacífic van ser rebuts per Felip VI. El Rei va qualificar davant d’ells el que Vladímir Putin anomena «operació militar especial» d’«agressió il·legal i injustificada» que «ha causat l’ominosa propagació de la mort i la destrucció» i que ha portat «a la porta de l’OTAN un mal greu i inacceptable a la pau i a un ordre internacional basat en regles».

Està prevista aquest dilluns també la intervenció de la vice primera ministra d’Integració Europea i Euroatlàntica d’Ucraïna, Olha Stefanixina, guardonada amb el premi Dones per la Pau i la Seguretat de l’Assemblea.

El congressista demòcrata nord-americà Gerald E. Connolly, president de l’Assemblea Parlamentària, obre la sessió plenària que serveix de tancament per a unes jornades en què el principal assumpte de debat ha sigut la guerra d’Ucraïna. El país envaït per Rússia ha tingut, de fet, seient de primera fila en sessions dedicades a economia, defensa, assumptes polítics i ciència. En les sessions hi han participat les ministres d’Economia (Nadia Calviño), Defensa (Margarita Robles) i Ciència (Diana Morant), i els ministres de Presidència, (Félix Bolaños) i Exteriors (José Manuel Albares).

Ajuda a Ucraïna

A més d’Ucraïna, han sigut tema central de les sessions les violacions del dret internacional de guerra, la ciberseguretat, el terrorisme gihadista i la inestabilitat al Sahel. Els cinc ministres espanyols han transmès un doble missatge: de continuïtat de l’ajuda promesa a Ucraïna i de compromís perquè la pau retorni a aquell país com més aviat millor. Tanmateix, ha sigut generalitzat el convenciment entre els participants que aquesta pau no és pròxima.

Aquesta setmana, Espanya farà un nou enviament d’ajuda militar a Ucraïna. Kíiv ha demanat a Espanya, en plena assemblea, més llançadors de míssils Hawk de defensa antiaèria. Ja hi ha quatre bateries espanyoles en zona de guerra i està compromès l’enviament de dues més.

La titular de Defensa feia aquest anunci el mateix dissabte en què partien cap a Ucraïna els primers 26 soldats ucraïnesos entrenats a Espanya. Margarita Robles va visitar, a més, aquest diumenge, el contingent que es prepara a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo.