Una de les dificultats en la negociació sobre els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) entre el Govern central i ERC és que, a més d’haver de lidiar amb les partides destinades al futur, al 2023, s’han d’esquivar les motxilles del passat. En concret, en el cas català, la baixíssima execució del que, prèviament, s’havia pressupostat i pactat. Es tracta d’una negociació diferent, perquè no només miren d’‘arrencar’ prebendes a l’Executiu, sinó que les dues parts negocien també com trobar un sistema que doni les màximes garanties possibles que el que s’aprovi a les Corts es gasti, finalment, al territori català i no es quedi en paper mullat.