El Govern central estudia cedir obres a la Generalitat per garantir que s’executen les inversions

Una de les dificultats en la negociació sobre els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) entre el Govern central i ERC és que, a més d’haver de lidiar amb les partides destinades al futur, al 2023, s’han d’esquivar les motxilles del passat. En concret, en el cas català, la baixíssima execució del que, prèviament, s’havia pressupostat i pactat. Es tracta d’una negociació diferent, perquè no només miren d’‘arrencar’ prebendes a l’Executiu, sinó que les dues parts negocien també com trobar un sistema que doni les màximes garanties possibles que el que s’aprovi a les Corts es gasti, finalment, al territori català i no es quedi en paper mullat. Garanties, perquè el taló d’Aquil·les de la inversió és ara la seva execució. I vist que les comissions de seguiment no serveixen per analitzar, detectar i posar remei a la infraexecució, el Govern i ERC, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, estudien aplicar a Catalunya el sistema de ‘comandes’ ja en pràctica en la relació bilateral amb Euskadi i també, com recorden fonts del Ministeri de Transports, a Navarra. Es tracta de cedir algunes de les obres, amb la inversió garantida, a la Generalitat perquè sigui aquesta qui les porti a terme. O el que és el mateix, sigui per bé o per mal, si les obres cedides no s’executen s’haurà d’apuntar en el deure o l’haver de l’Administració autonòmica. El percentatge de compliment que preveu la Generalitat per a les inversions que en depenen totalment és del 72%, el doble que la previsió estatal. Si es pren com a pauta el missatge habitual d’ERC en matèria d’inversions, es pot suposar que el gruix d’aquestes obres cedides, que s’estan analitzant una per una, correspondran a l’àmbit ferroviari, que el Govern català vol potenciar en detriment del viari. Així, per exemple, la intenció de l’Estat d’acabar l’autovia B-40 de circumval·lació al magma urbà barceloní ha topat amb la negativa d’ERC, que sempre ha defensat que, en el seu lloc, es construeixi una ‘ronda’ metropolitana de tren entre Vilanova i la Geltrú i Mataró, passant per Sabadell i Terrassa. El Govern central té previst anunciar els pròxims dies el pacte amb ERC, segons fonts coneixedores de la negociació. Dijous, el Congrés dels Diputats votarà els Pressupostos Generals de l’Estat i els enviarà al Senat perquè continuïn la seva tramitació. El partit republicà és clau perquè l’Executiu de coalició compleixi el seu compromís d’«estabilitat» i aconsegueixi tirar endavant els seus tercers comptes, els últims d’aquesta legislatura. La comissió actual Actualment, hi ha una comissió de seguiment d’infraestructures composta per representants de l’Executiu català i el Govern central, per analitzar de forma conjunta els projectes, però s’ha revelat insuficient perquè funciona gairebé com «un notari dels errors, però res més», afirmen fonts republicanes. En els Pressupostos per al 2021, les dues parts van acordar crear aquesta comissió de seguiment, tot i que no va ser una jugada visionària de ningú. N’hi ha prou de recordar que en la disposició addicional tercera de l’Estatut del 2006, el text reconeixia un dèficit inversor i un període de transició en què el percentatge territorialitzat per a Catalunya havia d’arribar a un mínim igual al pes demogràfic de la comunitat en el conjunt de l’Estat, entre el 16% i 17%. És a dir, les queixes i laments catalans venen de lluny i, en alguna ocasió, per exemple ara, amb el corredor del Mediterrani, compartida amb altres territoris. El que a la Generalitat poca gent esperava és que, un cop segellat el compromís d’una inversió amb el beneplàcit de la part catalana (ara, d’ERC), l’execució fos tan mesquina. Dels 2.068 milions d’inversió pressupostada, només se’n van gastar sobre el terreny uns 739, un 36%. I, a més, amb el dolorós greuge de la Comunitat de Madrid, on es van pressupostar 1.100 milions i, al final, es van fer obres per un import de més de 2.000. Un 184% contra un 36%. La reunió del juny I, per si no fos prou, l’avanç del que s’ha executat aquest 2022, en concret en el primer semestre, té una melodia molt semblant al que es va tancar el 2021. Així, fins al 30 de juny només s’havia utilitzat el 16%. L’última reunió de la comissió de seguiment va tenir lloc, justament, al juny després d’un cara a cara entre Pere Aragonès i la ministra de Transport, Raquel Sánchez. Tots dos van coincidir en la visita a la seu de Google a Barcelona i van improvisar una reunió. El president li va tornar a insistir que les promeses quedaven any rere any sense complir, una denúncia que han arrossegat els successius governs catalans. L’únic que van acordar és que la comissió de seguiment es reunís. L’aeroport La negociació estrictament pressupostària té, a més, altres fronts. La més important és atorgar les pròpies partides econòmiques, en què la Generalitat pretén rebre els imports que l’Estat ja tenia previst enviar a Catalunya, per exemple, a compte de l’ampliació de l’aeroport, ara bloquejada. Fonts de la negociació han assenyalat, així mateix, que la qüestió sobre un possible traspàs de Rodalies no entra en aquestes converses, sinó que és subjecte d’estudi en la comissió bilateral Estat-Generalitat.

El Govern central estudia cedir obres a la Generalitat per garantir que s’executen les inversions

El PSOE i ERC pretenen aplicar a Catalunya el sistema de ‘comandes’ ja utilitzat amb Euskadi

El més llegit