Alberto Núñez Feijóo manté l’estratègia de Casado d’utilitzar ETA contra el Govern

El maig del 2011, el PP de Mariano Rajoy es va enfurismar perquè el Tribunal Constitucional havia corregit el Suprem i va permetre que Bildu es presentés a les eleccions municipals d’aquell mes. El llavors portaveu dels populars, Esteban González Pons, mà dreta de l’actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en assumptes institucionals, va llançar un dard enverinat als sis magistrats del Constitucional que havien votat a favor de la legalització de Bildu: «Amb escorta i bon sou, és molt fàcil dir que Batasuna es presenti i quedar de demòcrata mundial». Vist l’embrutiment del debat polític que ha viscut Espanya, aquestes paraules semblen gairebé música en comparació amb els exabruptes sentits en els últims anys. No obstant, llavors el vicepresident del Govern central, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que el PP va començar a lloar quan va morir, va considerar que el partit conservador havia reaccionat d’una forma «abjecta, incompatible amb la democràcia» i que Rajoy era el responsable d’aquesta estratègia perquè, en lloc de combatre al «cor» de «dreta de la dreta» que comanda José María Aznar, havia decidit doblegar-se a ells. Ara, la història es repeteix. Malgrat demanar moderació i centralitat en els seus discursos gairebé diàriament, Feijóo està mantenint aquesta mateixa estratègia respecte a ETA, en la qual també es va basar Pablo Casado. L’exlíder va afirmar l’abril del 2019 que Pedro Sánchez «prefereix mans tacades de sang a mans pintades de blanc», contraposant EH Bildu amb les víctimes d’ETA. al juliol, en el debat parlamentari més important de l’any, la portaveu del PP i secretària general del partit, Cuca Gamarra, va centrar la seva rèplica a Sánchez en el grup terrorista i en l’assassinat de Miguel Ángel Blanco. La banda va anunciar el cessament definitiu de la violència fa 11 anys. Desviar l’atenció Tampoc Feijóo està frenant Isabel Díaz Ayuso, que fa referències a ETA gairebé cada setmana. Aquest mateix dilluns, en la primera intervenció de la presidenta de Madrid després de la massiva manifestació de diumenge per reclamar una millor sanitat pública, Ayuso es va referir a ETA i a la reforma de la sedició, abans d’esmentar la protesta. És la seva manera de desviar l’atenció dels seus problemes. Ho va demostrar durant el confinament per covid-19, quan buscava el xoc amb Sánchez contínuament. «També ens vam assabentar de com es dona ordre per no continuar investigant els crims d’ETA», va afirmar amb referència al Govern central. El Ministeri de l’Interior hi va respondre amb dades: des que el PSOE va arribar a la Moncloa, el juny del 2018, han sigut detingudes 41 persones per delictes de terrorisme relacionats amb ETA, 12 elles per ser membres de l’organització terrorista. En l’equip d’Ayuso justifiquen aquesta insistència a parlar de la banda perquè ella considera que ha d’advertir la societat que el cap de l’Executiu central «farà ‘lehendakari’» Arnaldo Otegi, líder d’EH Bildu, que «va ser segrestador» de la banda etarra. Otegi va ser condemnat a sis anys de presó el 1987 per participar en el segrest de l’empresari Luis Abaitúa. A la seu de Génova justifiquen que per a la dirigent madrilenya aquest sigui un assumpte capital de la seva tasca d’oposició a Sánchez perquè s’adreça a un electorat molt dretanitzat i així mobilitza els seus. El rèdit en les urnes és cert. A Madrid, Ayuso va frenar en les eleccions del 2021 l’ascens generalitzat de Vox a tot Espanya: només va passar de 12 a 13 escons. Però tot i que el to de la madrilenya té molts més decibels que el del seu cap de files, el mateix Feijóo va arribar a dir al setembre que Sánchez «accepta un xantatge de Bildu» amb els acostaments de presos d’ETA a les presons del País Basc. Aquesta política penitenciària, que va ser una arma que va llançar el Govern del socialista Felipe González el 1989, va ser utilitzada també per executius del PP, tot i que ara els dirigents populars ho obviïn. Segons dades penitenciàries, en les dues legislatures de José María Aznar, entre 1996 i el 2004, amb la banda terrorista sumant assassinats i els segrestos de José Antonio Ortega Lara i Miguel Ángel Blanco, l’Executiu central en va ordenar 574. Rajoy, en els seus set anys a la Moncloa, va activar 229 acostaments. La competència de Presons Un alt funcionari que va lluitar contra el terrorisme etarra amb els dos partits admet que el PP pot semblar injust criticant ara aquests trasllats, tot i que apunta que hi ha una novetat «clau»: el Govern basc té des de fa un any la competència de Presons i és el que «completa l’operació, entregant tercers graus als etarres». «Sánchez fa la primera part de la feina bruta, acostant-los, i el PNB els posa en llibertat», afegeix. No obstant, és el jutjat central de vigilància penitenciària el que té l’última paraula. De fet ha revocat per ara cinc tercers graus a presos d’ETA. La transferència de la competència de Presons al Govern basc va arribar 42 anys després que la recollís l’Estatut d’Autonomia de Gernika.

Alberto Núñez Feijóo manté l’estratègia de Casado d’utilitzar ETA contra el Govern

La direcció del PP continua amb la tàctica habitual del partit i justifica que Ayuso utilitzi el terrorisme perquè així mobilitza els seus a Madrid

El més llegit