No hi ha partit sense cuina. Però, sobretot, no hi ha partit amb vocació d’existència més enllà de la voràgine de les urnes que no tingui un ancoratge ideològic i de pensament al marge de si el context li és propici o advers. És per això que, set anys després del naixement de Barcelona en Comú i cinc des que va sorgir Catalunya a Comú, l’espai que encapçala Ada Colau engega aquest dissabte el seu ‘think-tank’, els seus fogons de política lenta, la que en moltes ocasions s’ha d’obrir pas –si ho aconsegueix– a colzades entre l’agenda i l’actualitat.