Carles Puigdemont esgrimirà davant la justícia europea la derogació del delicte de sedició

La proposició de llei que deroga el delicte de sedició encara no ha començat la seva tramitació parlamentària, però ja tindrà una aplicació pràctica: serà esgrimida per la defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en les vistes que se celebraran els dies 24 i 25 de novembre al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Fonts de la defensa de Puigdemont confien que els magistrats, com a persones informades, lectores de diaris i al cas de l’actualitat dels estats membre, entre els quals Espanya, coneguin latramitación iniciada per derogar el delicte pel qual està reclamat l’expresident fugit de la justícia espanyola i pel qual el Parlament Europeu va concedir el seu suplicatori per investigar-lo. Si no, en qualsevol cas, l’hi recordarà el seu advocat, Gonzalo Boye, perquè les vistes estan íntimament relacionades amb la immunitat parlamentària dels diputats europeus i la seva intenció és començar la relativa a la seva demanda contra la decisió del Parlament Europeu de concedir l’autorització per investigar-lo. Hi al·legaran suposades irregularitats en la tramitació, com que es va concedir després de l’euroordre i per empresonar-lo, no per processar-lo. Però també relatives al ponent que va tramitar els expedients, al qual consideren pròxim a Vox, partit que, diuen, va presentar una querella abans que les de la fiscalia, que van ser les que realment van iniciar la causa del procés. Tornada imminent Si el TGUE (una espècie de primera instància europea, les decisions de la qual poden ser recorregudes davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea -TJUE-) dona la raó a Puigdemont, després de celebrar la vista, una de les primeres decisions de l’expresident serà tornar a Espanya i, en concret, a Catalunya. Així es comprovarà si el Tribunal Suprem respecta les resolucions de la justícia europea, perquè el seu arrest seria difícilment compatible amb la immunitat que li atorgaria la decisió judicial. Si la primera sentència no li dona la raó, recorrerà davant el TJUE, cosa que les fonts consultades no creuen probable que faci el Parlament Europeu, si perd. La introducció com a fet nou rellevant de la sedició es farà per l’advocat de viva veu, però també es pot sol·licitar la seva inclusió per escrit. És el que Boye va fer el dia 7 en el procediment de les qüestions prejudicials que l’instructor del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va formular en relació amb les euroordres. La proposta de l’advocat general, que sol marcar el criteri que seguirà el tribunal, era contrari als interessos de Puigdemont i de la resta d’exconsellers a l’estranger, perquè declarava que un país no pot denegar entregar una persona sense risc sistèmic de vulneració de drets. Bèlgica havia rebutjat entregar Lluís Puig a Espanya perquè va considerar que el Tribunal Suprem espanyol no era el competent per jutjar-lo i existia risc de vulneració dels seus drets. Si el TJUE fa cas a la petició de Boye i reobre la fase oral, tot i que la iniciativa és improbable que prosperi, aconseguirà que una sentència que es presumeix desfavorable als interessos de Puigdemont, prevista per a final d’any, surti després de la de la immunitat, que s’espera que es doni a conèixer al gener i al febrer. Reforma criticada Tot i que la reforma de la sedició hagi sigut criticada amb duresa per Junts, que la considera una ampliació de la persecució de la mobilització ciutadana, està clar que a Puigdemont només li resultarà beneficiosa, perquè Espanya l’està reclamant per un delicte que derogarà. Si el Suprem canvia la seva acusació contra ell per adaptar-la a la nova tipificació de desordres públics agreujats haurà de cursar un nou suplicatori al Parlament Europeu, apunten des de la seva defensa. Així que l’afirmació pública del president del Govern, Pedro Sánchez, que amb la reforma Puigdemont continuaria havent de comparèixer davant els jutges sembla cada vegada més llunyana. En qualsevol cas, tot dependrà del contingut final de la modificació legislativa i de la decisió que adoptin els tribunals europeus respecte a la immunitat que confereix l’escó d’europarlamentari i de què ara gaudeix de manera cautelar.

Carles Puigdemont esgrimirà davant la justícia europea la derogació del delicte de sedició

L’expresident tornarà a Espanya immediatament si el TGUE li reconeix la seva immunitat com a europarlamentari

El més llegit