Del suport al procés al suport a Putin: l’activisme polític dels cònsols honoraris

Un d’ells convocava manifestacions de suport al dictador sirià Bashar al-Assad. Un altre va penjar l’estelada independentista al balcó del seu consolat a Espanya. Un tercer va ser acusat d’haver convertit la seva delegació diplomàtica en un niu d’espionatge per al Kremlin. I un altre va fundar un partit polític que es dedicava a contrarestar els intents del país d’acollida per ingressar a l’OTAN. Són alguns dels exemples de cònsols honoraris cessats per «interferir» en els assumptes interns de l’Estat on estaven destinats, un activisme polític que empal·lideix davant els crims en els quals s’han vist embolicats arreu del món altres d’aquests cònsols elegits a dit, però que posa en relleu la dificultat que tenen de vegades els estats per controlar la seva conducta. ‘Diplomàcia a l’ombra’, la investigació del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació i ProPública, en la qual ha participat EL PERIÓDICO junt amb El País, La Sexta i desenes de mitjans d’arreu del món, no només ha revelat els vincles amb el narcotràfic, el finançament del terrorisme, el blanqueig de capitals i el tràfic d’armes de desenes de cònsols honoraris, sinó que ha posat en relleu el suport que altres deixen a règims autoritaris i corruptes. Alguns van acabar dimitint en protesta pels abusos dels governs que representaven, però d’altres van ser destituïts per haver-se convertit en una cosa semblant a una quinta columna dedicada a treballar activament contra els interessos del país on servien. Serguei Samsonenko és un multimilionari rus que es va fer ric amb una empresa d’apostes esportives i va servir com a cònsol honorari a Macedònia del Nord fins al mes d’agost passat, quan el seu cap va rodar sense més explicacions. Abans d’assumir el càrrec, s’havia significat políticament recolzant en un vídeo promocional a un partit prorús a Skopje, però els seus problemes van començar a fer-se palesos el 2017, quan un informe filtrat de l’espionatge macedoni va acusar els consolats honoraris de Rússia al país d’haver-se convertit en «bases de la intel·ligència» que estaven sent utilitzades pel Kremlin per mirar de torpedinar el seu accés a l’OTAN, que va acabar consumant-se el 2020. Una història semblant a la de Boro Djukic, un funcionari montenegrí que va ajudar a fundar un partit populista a Montenegro que s’oposava a l’entrada del país balcànic a l’Aliança Atlàntica mentre era cònsol honorari de Rússia. Més tard seria investigat per mirar d’importar a Montenegro pedaços falsificats de la policia russa. «No soc ciutadà rus, però sí una persona que estima Rússia i que va intentar representar-la de la millor manera possible», va dir Djukic després de perdre el càrrec. Cònsols independentistes Els cònsols honoraris no són diplomàtics de carrera ni cobren per la seva feina, però sí que disfruten de molts dels privilegis dels diplomàtics convencionals. Els nomena l’estat que representen, generalment pel seu prestigi professional o el seu arrelament social a la ciutat on serveixen, però l’estat receptor –del qual solen ser ciutadans—ha d’aprovar el nomenament i pot eventualment forçar el seu cessament. És en gran manera el que ha passat en els últims anys amb diversos cònsols honoraris catalans que van recolzar d’una manera o un altre la causa independentista. Són cinc com a mínim. L’últim, Fernando Turró (Grècia), cessat el 2018 pels «seus greuges a la bandera d’Espanya» i per assistir a «diversos actes que no són propis», com la Diada, segons va dir al seu dia el Ministeri d’Exteriors. Abans van seguir els seus passos Xavier Vinyals (Letònia), destituït per penjar una estelada al balcó del consolat; Jordi Puig (Filipines), qui havia participat en la «vaga general» del 3-O per protestar contra la repressió del referèndum; Albert Guinjaume (Finlàndia), que organitzava dinars de cònsols amb polítics independentistes; i l’exfutbolista Hristo Stòitxkov (Bulgària), que va dir «franquista» a Soraya Sáenz de Santamaría i va dir –després del referèndum– que «el Govern espanyol és una vergonya». Gestions diplomàtiques discretes «En algunes ocasions s’ha realitzat gestions discretes fent saber a algun Estat emissor que el cònsol honorari ha deixat de ser una persona idònia per exercir el càrrec», asseguren fonts diplomàtiques. «En aquests casos, l’estat que envia sol actuar amb comprensió i cessar el cònsol». La Convenció de Viena de 1963, que regula l’activitat diplomàtica, diu explícitament que els diplomàtics «tenen l’obligació de no interferir en els assumptes interns del país» on serveixen. Més borrós és el cessament d’altres honoraris destituïts per tractar de crear un clima d’opinió favorable a règims de dubtosa reputació, com li va succeir el 2019 a Waseem Ramli, el cònsol honorari de Síria a Mont-real, on organitzava manifestacions de suport a Al-Assad i el defensava de manera fervent a les xarxes socials. Just a l’extrem oposat, diversos honoraris de Rússia a Alemanya, els Estats Units i Mèxic han dimitit en els últims mesos en protesta per la invasió d’Ucraïna llançada pel Kremlin.

Del suport al procés al suport a Putin: l’activisme polític dels cònsols honoraris

Diversos governs han cessat els seus representants a l’estranger per «interferir» en els assumptes interns de l’Estat on estaven destinats.

Diplomàcia a l’ombra: 550 cònsols honoraris en el punt de mira de la justícia

Els cònsols honoraris espanyols amb problemes amb la justícia

Perfil del cònsol honorari: un refugi per a empresaris i polítics

Mapa dels cònsols honoraris a Espanya: ¿quants n’hi ha? ¿d’on són? ¿on n’hi ha més?

El més llegit