Marlaska i el seu equip preparen explicacions per al Congrés convençuts que la fiscalia arxivarà

No havia arribat a Interior cap anunci previ de la Moncloa sobre que el president del Govern iniciés la seva última entrevista televisiva donant un nou suport exprés a Fernando Grande-Marlaska. No el cessarà; «ha demostrat un respecte escrupolós amb la legalitat democràtica», va dir Pedro Sánchez dijous passat a la nit a La Sexta. «Ni tampoc s’esperava que digués el contrari», addueix un dels executius d’Interior pròxims al ministre més sacsejat, cansat del compte enrere «fictici», diu, que aquests dies fan els mitjans. A finals de l’abril passat, des de la Moncloa va caldre avisar els membres del Govern que no s’apuntessin més ministres a escortar Marlaska en un esmorzar informatiu d’Europa Press; amb cinc n’hi havia prou. A la mateixa primavera, per a un altre acte d’un altre ministre la Moncloa va haver de xatejar demanant més voluntaris a assistir-hi. Va ser dos mesos abans que s’estavellés mortalment una multitud de migrants contra el lloc fronterer del Barri Xino de Melilla. Ara, amb Marlaska sota una calamarsada, es pot bé preguntar-se quants amics té asseguts al Consell de Ministres el titular d’Interior. «Els de sempre: tots menys dos», assevera la mateixa font. A Interior desmenteixen que s’hagi celebrat cap reunió de Marlaska amb Sánchez per tractar la tragèdia de la tanca fronterera, com s’especulava dimarts passat, hores abans que el ministre acudís a una Comissió de Despeses Reservades del Congrés en què, per descomptat, li preguntarien sobre el tema; a tot estirar, uns comentaris creuats entre Sánchez i ell en un apart d’un Consell de l’Executiu. Aleshores les persones consultades en l’entorn de Marlaska ja havien percebut que en l’aparell de la Moncloa es despertava més interès pels fets a Melilla i les acusacions que ho flanquegen. Es va confirmar quan la cap de gabinet del ministre de l’Interior, Susana Crisóstomo, va rebre una trucada del cap de gabinet del president, Óscar López, per demanar-ne informació. Tornada al Congrés Tornada al CongrésLa cúpula política i jurídica d’Interior prepara una més que previsible nova compareixença de Marlaska al Congrés –la primera va ser davant el ple al setembre– per explicar sobretot dos assumptes de la tragèdia. Són els taulons en equilibri més precari a la bastida argumental del ministre: un, per què no considera territori espanyol el pati i les portes en les quals van resultar aixafats desenes de subsaharians, si catastralment sí que ho són; i dos, per què no es pot imputar il·legalitat a la contenció i les devolucions de migrants fetes per la Guàrdia Civil aquell tràgic matí del 24 de juny. I en això segon, més que en el primer, cimenten les fonts consultades a Interior aquesta calma que aparenten. Els assessors de Marlaska li han corroborat la mateixa hipòtesi que ell mateix es formula com a jutge: que la fiscalia no trobarà delicte, principalment el de denegació d’auxili, en el procedir dels guàrdies antiavalots i, per tant, acabarà arxivant les seves investigacions. Per articular una acusació per denegació d’auxili «primer s’hauria d’acreditar que els agents tenien coneixement del que estava passant a les portes, quan s’havien apartat 50 metres per l’apedrec i el Marroc no en va informar fins a dues hores després», explica un directe coneixedor del dispositiu. I si ho haguessin sabut sota la pluja de pedres, «hauria de demostrar-se voluntat de no auxiliar, i això no va existir en cap moment». La fiscalia dirà, i amb més rellevància potser que el parlament. Ambulàncies AmbulànciesHi ha una dificultat en el relat que Interior porti al Congrés, estreta com un passadís de frontera de Melilla: no molestar el Marroc i alhora no recolzar els greus errors que va cometre la seva gendarmeria en l’assalt. I un tercer i un quart front se li poden obrir a Marlaska en la batalla parlamentària, entorn de la legalitat de més de 400 devolucions de migrants al Marroc, que denuncia el Defensor del Poble, i al voltant de la suficiència del suport sanitari desplegat aquell matí. D’aquesta segona qüestió, apunten fonts policials a Melilla, en poden brollar resultats: una instrucció a la Delegació del Govern perquè, en pròxims incidents a la frontera, no hi torni a haver només una ambulància operant a la zona. En aquesta Delegació desmenteixen a aquest diari que tal ordre s’hagi cursat fins al moment. És més ferm un altre eix argumental del ministre en una eventual explicació al Congrés: «No deixarà de tancar files amb la Guàrdia Civil», apunta un dels seus assessors. El 31 d’octubre, dos dies abans que comencés el xàfec sobre Marlaska per les troballes d’un reportatge de la BBC, Interior difonia que s’ha gastat 477.000 euros a comprar 300 cascos nous i 300 màscares antigàs per als guàrdies de la frontera de Melilla. Atenia així una de les seves més velles queixes: que utilitzen cascos antiquats i inservibles davant la creixent violència dels xocs al reixat. Defensar la Guàrdia Civil ha proporcionat al ministre per afegiment un parapet al flanc polític: els seus detractors al PP no el poden atacar per Melilla sense trepitjar durícies en l’institut armat. I dirigents populars consultats entre els relacionats amb Interior d’aquesta i altres legislatures no es mostren a favor que el seu grup demani ara una comissió d’investigació. Hi ha una nerviosa suspicàcia dels comandaments de les forces de seguretat cap al que faci o digui el PP... des de l’escabrosa gestió política que va fer el ministre Jorge Fernández Díaz de la tragèdia del Tarajal, la del 6 de febrer del 2014, quan 15 migrants es van ofegar en aquesta platja de Ceuta mirant d’arribar a territori espanyol entre boles de goma.

Marlaska i el seu equip preparen explicacions per al Congrés convençuts que la fiscalia arxivarà

El ministre de l’Interior, avalat per Sánchez, reprèn el repte de no molestar el Marroc i alhora recolzar la Guàrdia Civil

El més llegit