El pacte per la sedició aplana els acords pressupostaris de Pedro Sánchez i Pere Aragonès

La primera fitxa del dòmino, la més robusta i gairebé enganxada amb cua al tauler, va caure dijous a la nit. En aquest esquema format per taula de diàleg, Pressupostos Generals de l’Estat i Pressupostos de la Generalitat, en què res està relacionat entre si, segons els protagonistes, però que opera com si estigués molt vinculat, el més difícil d’aconseguir era arrencar la cadena. I el PSOE i ERC ho han aconseguit. I la caiguda de la fitxa que suposa el pacte per la supressió del delicte de sedició del Codi Penal permet pensar que les altres dues, els respectius Pressupostos, faran el mateix. I més aviat que tard. La satisfacció als passadissos del Palau de la Generalitat i als de la seu republicana del carrer de Calàbria era palpable divendres. ERC té un cromo per mostrar a la seva militància i al seu electorat. I al de Junts: «la taula de diàleg no és inútil». I si, un cop es completi la tramitació de la derogació de la sedició, és molt menys costós, en termes personals, pensar, dirigir i protagonitzar un «embat» contra l’Estat del que ho és ara mateix, és obra d’ERC. Mentre d’altres, assenyalen els republicans apuntant a Junts, se’l miren des de la barrera, critiquen els èxits i se’n beneficien, en referència implícita als indults. Però això per a ERC és millor que els indults, perquè de la mesura de gràcia, que concedeix unilateralment el Govern, poc poden presumir públicament, malgrat néixer d’un pacte exactament igual al que es va arribar dimecres a la nit sobre la sedició. El delicte de malversació Que el camí cap a l’aprovació d’uns pressupostos, estatals i autonòmics, que semblen clau atesa la inflació, s’hagi no només aplanat, sinó asfaltat i senyalitzat, no significa que hagin de caure simultàniament. En política, els problemes, com en el dòmino les fitxes, es posen d’un en un i en fila índia. I això significa que, en paral·lel a l’avenç de la tramitació de la reforma del Codi Penal, es negociaran els PGE. No és fútil, perquè l’acord per la sedició inclou el compromís d’acceptar, en el tràmit d’esmenes, la modificació, també, del delicte de malversació. Una cosa que, per exemple, afecta dues peces clau en l’entramat d’ERC: Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. «La supressió de la sedició és condició necessària, però no suficient», apunta una font d’ERC adobada ja en diverses batalles negociadores amb el PSOE. I és que ara s’entra en la negociació pura dels números. Un diàleg del qual tothom sap el final i en què, més que la posició de força en el Congrés, ERC mira de fer servir la lògica i el sentit comú. Per exemple, els republicans reclamen la transferència d’aquests 1.700 milions que s’havien de destinar a la reforma de l’aeroport del Prat. I per a això estan conjuminant una remodelació alternativa i sempre allunyada del model «desenvolupista» que imprimeix el PSOE, segons ells. Una alternativa que no utilitzaria aquests milions i que deixaria marge per introduir en el projecte la millora de l’entramat ferroviari. Negociació de partides I és que la clau per al pacte dels PGE, que es votaran en la seva totalitat el 24 de novembre, són les partides pressupostàries. «Els diners», afirmen a la seu de Calàbria, tant en matèria de polítiques socials com en les d’inversió en infraestructures. I, és clar, trobar una manera eficaç de controlar que s’inverteix el que es pressuposta i que el percentatge executat no acabi rondant el terç del que hauria d’haver sigut. No entra, doncs, en la negociació pressupostària el traspàs de la gestió integral de Rodalies. Això es debat en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. ¿I quin interès pot tenir l’Estat, fora del marge de la legítima coacció de l’aritmètica parlamentària, per cedir, ‘gratia et amore’ aquest servei de proximitat? «És l’única cosa que gestiona el govern alternatiu del PSC i el PSOE a Catalunya i és un autèntic caos, com pot testificar qualsevol usuari. I els socialistes també volen treure-s’ho de sobre». Els comptes del Govern Quan la fitxa dels PGE caigui, serà el moment d’abordar els comptes catalans. ERC manté certes expectatives sobre el que està llaurant Junts, ara que el compromís de Pedro Sánchez per homologar amb Europa els delictes de capçalera del procés converteix el PSC en una opció tan real de pacte com la dels postconvergents. Però un pacte a Catalunya entre republicans i socialistes tampoc serà bufar i fer ampolles. Més enllà de les dificultats pròpies d’un acord entre dos partits que es disputen l’àrea metropolitana (si és sacada, l’actual hegemonia socialista pot entrar en disputa) i amb ferides obertes, com a mínim, des de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució el 2017, les relacions no són òptimes. Que Salvador Illa hagi enfocat les seves bateries cap a la Conselleria d’Interior, dirigida per l’ex PSC Joan Ignasi Elena, de qui exigeix la dimissió un dia sí l’altre també, molesta els republicans. I que el socialista s’arrogués, en nom dels socialistes, l’èxit del repartiment dels diners dels PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) i acussés Aragonès d’«inacció» «quan ell sap que no és cert i que el Govern s’ha mogut molt i bé per aconseguir-los», no hi ajuda: Aquest va ser, de fet, «el principal tema de la reunió entre Aragonès i Illa de fa dues setmanes», revela una font de Govern. A més, asseveren els republicans, portes endins, la mà estesa d’Illa per als comptes no es concreta en «una posició de proposta en el diàleg fora dels focus». «Ells volen lligar els Pressupostos de la Generalitat amb els PGE, i l’endemà que s’hagin aprovat en el Congrés clamaran per la celebració d’unes eleccions anticipades», sanciona una veu republicana

El pacte per la sedició aplana els acords pressupostaris de Pedro Sánchez i Pere Aragonès

El traspàs de Rodalies es vehicula a través de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat

El més llegit