Pablo Iglesias i Yolanda Díaz: de l’idil·li a la ruptura en 7 actes

La virulència de les crítiques llançades aquesta setmana per Pablo Iglesias cap a Yolanda Díaz poden sorprendre. Sobretot, quan ella va ser ungida per l’exvicepresident com a líder d’Unides Podem i candidata a les pròximes eleccions generals. Ara bé, fa mesos que la ruptura de l’amistat que va unir els dos dirigents durant molts anys es cou a foc lent, amb petites insolències per les dues parts. Aquest és el relat de com es va produir aquesta fractura: L’amistat Ara, ningú ho diria, però Pablo Iglesias i Yolanda Díaz van ser amics. Amics íntims, fins i tot. Es van conèixer el 2011, quan ell treballava com a assessor d’IU i ella era coordinadora nacional d’Esquerra Unida. La sintonia entre tots dos no va trigar a aflorar i un any després Iglesias se’n va anar a Galícia per ajudar a preparar la candidatura de Díaz a la presidència de la Xunta. Junts van construir Alternativa Gallega d’Esquerra, que serviria anys després com a model per a la configuració d’Unides Podem. En aquells dies es va forjar una amistat que va sobreviure a totes les guerres internes que va viure, primer, Podem i, després, Unides Podem. La lleialtat El 2019, en el primer intent de negociar un Govern de PSOE i Unides Podem, després que Iglesias fes un pas enrere i se n’apartés, la lleialtat pròpia d’una amistat d’anys va aflorar. Ell, que continuava intentant conformar un Executiu amb Pedro Sánchez, va avisar Díaz que es preparés per ser ministra. Ella va rebutjar l’oferta. No volia formar part de l’Executiu si ell no hi era. Les converses amb els socialistes van fracassar, hi va haver una repetició electoral al novembre i Sánchez va acabar pactant un Govern bicolor. Iglesias seria vicepresident segon i Díaz ministra de Treball. Malgrat les reticències d’aquesta a entrar al Govern, l’exlíder morat va apostar per la gallega per ocupar un dels cinc seients reservats al Consell de Ministres a Unides Podem. Ara, Iglesias l’hi retreu. La successió El 15 de març del 2020, Iglesias va sorprendre amb un vídeo publicat a les seves xarxes socials. Deixava el Govern per presentar-se com a candidat a la Comunitat de Madrid i va col·locar Díaz com a la seva successora al capdavant de l’ala morada de l’Executiu i candidata a les eleccions generals del 2023. «Crec que pot ser la primera dona que presideixi un Govern a Espanya», va dir. Aquella decisió la va prendre en tres dies i en aquesta «no hi va participar Yolanda Díaz», va explicar ell mateix al llibre ‘Verdades a la cara’, de l’editorial Navona. «Yolanda se’n va assabentar alhora que la majoria dels espanyols, el dilluns 15 de març, amb aquell vídeo», continua Iglesias. Ella va acceptar ser vicepresidenta, però no l’encàrrec de ser candidata que, avui dia, continua sense assumir. Després d’aquell dia, l’amistat va començar a fracturar-se. La separació L’empremta que va deixar Iglesias en la direcció d’Unides Podem va ser profunda, però Díaz va arribar disposada a remodelar l’espai al seu estil. Als dos mesos, va demanar al grup parlamentari que abandonessin la política del ‘tuit’ i els grans titulars i apostessin per l’«assossec i la tranquil·litat»; va construir un equip al seu voltant amb un exdirigent dels comuns, Josep Vendrell, com a cap de Gabinet en lloc del dirigent de Podem Juanma del Olmo, molt pròxim a Iglesias, i va canviar les dinàmiques per negociar amb Sánchez. En pocs mesos ja parlava de recuperar aliances amb Més País i Compromís. En aquells dies es va començar a fracturar l’amistat entre els dos dirigents: ell esperava d’ella que seguís la seva estela i ella va marcar el seu propi rumb. Els recels Els mesos següents van ser decisius. Díaz va començar a parlar d’ampliar l’espai morat, de superar les fronteres d’Unides Podem, d’un procés d’escolta que s’iniciaria amb l’objecte de construir una cosa més gran. Els recels de Podem, dels seus dirigents i, en concret, d’Iglesias es van disparar davant la por de perdre poder orgànic. Un dels punts d’inflexió va ser l’acte en què va participar Díaz a València amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra; i la cap de files de Més Madrid, Mónica García. Cap dirigent de Podem hi va acudir. «Jo no vull ser a l’esquerra del PSOE, regalo al PSOE aquest racó», va dir Díaz fa poc menys d’un any marcant el caràcter transversal del seu projecte. Després, va dedicar setmanes a deixar clar que la seva intenció era construir una cosa allunyada de l’estructura tradicional dels partits i Podem i Iglesias van començar a reivindicar el seu espai. La ruptura d’aquella amistat es va anar coent a foc lent entre insolències diàries d’un a l’altre, amb les crítiques menys velades d’Iglesias i els missatges més subtils de Díaz. El llançament Díaz va llançar Sumar, la plataforma amb què pretén recórrer Espanya fins a finals d’any, el 8 de juliol a Madrid. En aquell moment, la relació de la vicepresidenta amb la ministra de Podem,Irene Montero i Ione Belarra, feia setmanes que estava enrarida i el fracàs de la coalició forjada a Andalusia havia tensionat totes les costures. Tot i així, els morats continuaven reivindicant la ministra de Treball com la seva candidata, malgrat que aquesta feia pocs gestos per complaure’ls. Deu dies després, la secretària d’Organització de Podem, Lilith Verstrynge, es va referir per primera vegada a Díaz com una «aliada electoral». Va deixar així clar que no pensen diluir-se en Sumar, sinó que volen negociar una coalició. Iglesias va ratificar aquesta idea aquell mateix dia: «Sumar i Podem són dues coses diferents». La ruptura Des d’aleshores, les desavinences són setmanals, si no són diàries, i darrere de cada acció d’uns o d’altres hi ha un intent per posicionar-se de cara a les negociacions que hauran d’encarar per conformar una llista d’unitat a les pròximes eleccions generals. Els frecs entre Díaz i Podem s’han convertit en un soroll de fons que, de tant en tant, cobra més intensitat. Un d’aquells moments es va produir dilluns passat quan Iglesias va reclamar a Díaz «respecte» envers la seva formació política, va reivindicar el protagonisme que mereix Podem i va recordar a la vicepresidenta que, si és on és, és gràcies a ell. «A nosaltres ens sembla molt bé Yolanda com a candidata. Tant és així que la vam proposar nosaltres, no la va proposar el PCE ni la va proposar IU, la va proposar Podem, tot i que ella tenia carnet del PCE i d’IU. No la va proposar tampoc el PCE ni Esquerra Unida per ser membre del Govern d’Espanya, ni per ser ministra ni per ser vicepresidenta. La va proposar Podem», va dir a la cadena SER. Díaz va evitar entrar a la disputa.

Pablo Iglesias i Yolanda Díaz: de l’idil·li a la ruptura en 7 actes

La intensa amistat que unia els dos dirigents s’ha anat trencant des de la sortida de l’exvicepresident del Govern i el llançament de Sumar

El més llegit