Tres punts foscos en la massacre de Melilla

Quatre mesos es va mantenir la queixa per la massacre de la tanca entre Melilla i Nador estancada en l’àmbit de les oenagés de la immigració, sense retronar políticament fins que la setmana passada la BBC va anunciar un reportatge que examina un dels extrems més controvertits del cas: si l’allau de migrants en la qual van morir almenys 23 subsaharians va passar en territori espanyol. Aquest és avui el vèrtex sobre el qual gira l’huracà polític desencadenat sobre la figura del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i també la incògnita de més pes de tres de principals en què no quadren les versions del Govern i les de les oenagés i diversos partits. 1.- De qui és el lloc de comandament on van morir els migrants 1.- De qui és el lloc de comandament on van morir els migrantsUna línia blava al mapa del Cadastre demarca el que l’argot fiscal anomena parcel·la 122 al Barri Xino de Melilla. Aquesta línia blava és també la de l’últim límit del territori espanyol. El Cadastre de Melilla s’até a les fronteres marcades pels acords d’Espanya amb el sultà del Marroc entre 1862 i 1869. Els funcionaris van ficar en aquest mapa oficial la parcel·la en què avui està el pas fronterer. Burocràticament és un «edifici singular»; tècnicament, un porxo; i per a la història, el punt on la matinada del 24 de juny de 2022 van assaltar 2.000 migrants subsaharians mirant de passar cap a Europa. La parcel·la 122 inclou el lloc fronterer, la seva marquesina, els seus corredors de sis metres entre xarxes de filferro i també el pati que el precedeix des de Nador, on el Marroc té un punt de control coronat amb una gran bandera vermella estrellada. Fiscalment, doncs, són Espanya les dues portes on, quan van ser forçades, es van encallar la multitud de migrants, i el pati on els gendarmes van amuntegar els cossos. Però policialment aquesta parcel·la 122 és «zona de ningú», «zona operacional conjunta» –depenent de la font que es consulti– o, en qualsevol cas, una zona de trànsit d’un país a l’altre. «En territori espanyol no va ocórrer cap tragèdia», ha reiterat el ministre Marlaska a preguntes d’EL PERIÓDICO. El 1998, el Govern de José María Aznar va cedir part de la parcel·la al Marroc. Ho va fer de manera tàcita, perquè convenia al traçat del nou reixat fronterer que s’estava construint. Des de llavors, aquesta és zona de ningú «sota control policial marroquí», diuen fonts policials. I en discrepa Enrique de Santiago, líder del PCE i diputat d’Unides Podem, un dels membres de la Comissió d’Interior del Congrés que ha visitat Melilla: «En Dret, les zones de ningú no existeixen». 2.- ¿S’hauria pogut fer més pels homes empresonats? 2.- ¿S’hauria pogut fer més pels homes empresonats?Fonts pròximes a l’operatiu que va intervenir aquell matí –al començament format únicament per deu guàrdies que es van veure desbordats– afirmen que quan es va produir l’allau la unitat policial s’havia allunyat 50 metres del lloc fronterer. Ho van fer per retirar dos agents ferits i per arrecerar-se d’un intensa pedregada amb què els subsaharians intentaven que no els impedissin el salt a territori espanyol. «No ens vam assabentar que hi havia morts fins dues hores després. El Marroc no n’informava», relaten aquestes fonts. La clau és si el drama se passava davant els seus ulls o no. I això pot quedar-se en la foscor de la investigació de la Fiscalia: a l’estar el pas fronterer clausurat des de feia més d’un any, no estaven engegades les videocàmeres de l’interior. El dispositiu policial marroquí no hi va incloure sanitaris. Al costat espanyol, una ambulància va evacuar els guàrdies ferits... i també onze migrants dels que van aconseguir passar a Melilla saltant per la teulada. Un patia un traumatisme en un ull, i va ser operat a l’hospital de Melilla. Un altre presentava fractura maxil·lofacial inferior i va caldre operar-lo a la península. Un altre tenia una bretxa al cap, i va ser atès també a l’hospital. Els altres vuit patien ferides a peus, genolls i cuixes. Tots els evacuats van rebre l’alta i estan cursant peticions d’asil. Al guanyar territori espanyol, tots onze s’havien ferit de prou gravetat per no poder ser objecte d’aquesta figura legalment prevista en els assalts a la tanca, el «rebuig en frontera», que sí que es va aplicar a ferits més lleus que podien caminar. En diversos centenars de casos el Defensor del Poble considera no prou suportada per la llei la devolució al Marroc. El punt de xoc en aquesta qüestió és si aquest desplegament sanitari va ser suficient. I si els agents podrien haver alliberat els migrants esclafats entre les portes i els torns. «A l’estar el lloc de comandament tancat, els torns estan bloquejats: ni obren ni tanquen», expliquen fonts policials a Melilla. 3.- ¿Va ser adequada l’actuació policial? 3.- ¿Va ser adequada l’actuació policial?Marlaska reitera a qui li pregunti que aquell dia l’actuació de la Guàrdia Civil va ser «legal, proporcionada i precisa». Els antiavalots van disparar al costat espanyol més de 60 pilotes de goma i més de 80 pots de gas, segons els va detallar als diputats en la seva visita a Melilla el tinent coronel cap accidental de la comandància de la Guàrdia Civil. «Aquest material és legal, i els agents tenien ordre d’impedir una entrada violenta al territori», recorden fonts d’Interior, que no obliden esmentar un saldo de 55 guàrdies ferits en aquella jornada. Però diverses veus policials consultades ja van criticar el juny passat l’ús de gas per part dels gendarmes considerant que, si bé en terreny obert pot ser eficaç i no lesiu davant grups nombrosos de persones, no és eficaç ni inofensiu si aquestes persones estan atrapades: «El gas genera encara més confusió entre una multitud embogida o sotmesa a moments de pànic». Els pots es van disparar, apunten les fonts consultades, mirant d’impedir que els migrants saltessin per sobre del lloc fronterer després de guanyar la teulada –suposadament trepitjant en l’escalada els atrapats a les portes–, i pot ser que una anàlisi detinguda dels vídeos porti a aclarir si el gas es va disparar al costat espanyol sent evident o sent invisible l’allau. L’assumpte canvia molt en un cas o un altre. Tot i que en aquest costat la contenció policial va ser molt més suau que la marroquina, ni el reixat, ni els torns ni els corredors de filferro als quals donen accés impedeixen el pas del gas, «ni eviten que les persones quedin encegades en aquell moment», argumenten. En qualsevol cas, cap vídeo mostra «càrregues» de la Guàrdia Civil contra els migrants com s’ha publicat. Altres acusacions, sobre suposats arrossegaments de cossos per gendarmes des del cantó espanyol a costat marroquí no han sigut acreditades encara per la Fiscalia.

Tres punts foscos en la massacre de Melilla

La territorialitat de l’escenari dels fets, l’actuació policial i la suficiència o falta d’ajuda mèdica, tres incògnites clau

El més llegit