Corinna al·lega que Joan Carles I es va negar a declarar els 100 milions en l’amnistia del 2012 i que Eulen va encarregar la seva persecució, per Ernesto Ekaizer

¿Poden presumptes actes d’assetjament –’harrasment’ en anglès, delicte civil i penal al Regne Unit– ser part de les funcions d’un monarca o d’un director d’un servei d’intel·ligència? Els advocats de Joan Carles I –desterrat a Abu Dhabi– sostenen que sí. ¿Per què? Perquè això els permet demanar la protecció del seu client –i de passada la de l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán– a través de l’article 14.1 de la llei d’Immunitat d’Estat del 1978 davant els fets d’assetjament i seguiment il·legal que ha denunciat la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein a la Cort d’Apel·lació Civil de Londres durant els anys 2012 i mitjans del 2014, abans de l’abdicació del rei. L’enjudiciament dels fets posteriors al 18 de juny del 2014 per part del jutge Mathew Nicklin ja està assegurat en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les. Però ara, després de l’audiència de set llargues hores d’aquest dimarts 8 de novembre, tres jutges –Lady King, Lady Slmpler i Lord Popplewell, majoria femenina– elaboraran una sentència que ja han anunciat com a molt «important» i «complexa» que establirà jurisprudència sobre si poden discernir en un excap d’Estat o monarca els seus actes oficials o públics i els seus actes privats. Els advocats de Corinna mantenen que són actes privats, els de Joan Carles I defensen la seva naturalesa pública. L’Estat soc jo, tots els actes que comet el rei són actes d’Estat, que diria Lluís XVI o Lluís el Gran de França i Navarra, el conegut com el ‘Rei Sol’. Si es jutja per la quantitat de vegades que els tres jutges i els ‘barristers’ (advocats que defensen els casos en el tribunal) de la demandant i el demandat han pronunciat el seu nom aquest dimarts, el general Félix Sanz Roldán passarà a la història com el militar més conegut al Regne Unit de la història contemporània. Però és una fama tòxica. La deu a les operacions d’acoquinament i registre presumptament il·legals que va muntar contra Corinna al Regne Unit, Mònaco i Suïssa el 2012. Dona de palla o testaferro Mentre el primer pòdcast d’una sèrie de vuit de «Corinna i el rei» recorren Londres i les capitals europees, la demandant no va ser present a la vista aquest dimarts 8. En la seva resposta als arguments jurídics de l’apel·lació, els advocats de Corinna han presentat informacions posteriors a la sentència del jutge Nicklin del 24 de març passat. Afirmen que Joan Carles I li va transferir els 100 milions de dòlars el 2 de juny del 2012 a Corinna per utilitzar-la com a dona de palla o testaferro d’uns fons «que no va declarar a la Hisenda espanyola i que d’aquesta manera [buscava] tenir un accés ocult a ells». Els advocats de Corinna assenyalen: «Els motius del regal dels 100 milions de dòlars [per afecte a ella i als seus fills] resulta que van ser més sinistres. A causa de canvis en la legislació bancària a Suïssa que requeria fer pública la participació de Joan Carles I en la fundació Lucum de Panamà (i el seu rebuig de fer-ho en l’amnistia fiscal [del ministre del PP Cristóbal Montoro, el 2012]. Joan Carles va considerar que podia amagar els fons concedint-los com un regal a Corinna, però prevalent-se d’ella per utilitzar-los. Ell va dissenyar els actes per controlar-la amb aquest objectiu al cap». Assenyalen que la seva clienta va ser informada per l’advocat [Dante Canonica, Suïssa] que va elaborar els documents de donació irrevocable dels 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros el 2012) que no s’havia de donar accés a aquests fons a Joan Carles I, llevat que se’ls transferís a un compte en el seu nom, possibilitat que va ser rebutjada rotundament per ell». Aquest aclariment es va produir en una reunió feta el 16 de setembre del 2014 al The Connaught Hotel, de la capital londinenca, en què van participar Joan Carles I, Corinna i Canonica. ¿Té proves, ‘emails’, gravacions, sobre aquesta reunió? La reunió va ser convocada per Corinna. Proves, segons fonts judicials angleses consultades, no faltaran. Una altra de les revelacions de l’‘skeleton arguments’ o escrit d’al·legacions es refereix a la firma espanyola anomenada Grup Eulen, que, segons ja va avançar EL PERIÓDICO en exclusiva va contractar els serveis de l’empresa Algiz Security per espiar l’examant a Mònaco, l’abril i el maig del 2012. ¿Operació d’Estat o personal? «No va ser el Centre Nacional d’Intel·ligència, sinó un equip del grup Eulen fundat per un amic de Joan Carles I i propietari del celler favorit del llavors rei [cellers Vega Sicilia de David Álvarez]. Aquesta nova dada ofereix context als actes preabdicació, és a dir, que no van ser part d’una operació d’Estat sinó d’una campanya encoberta i personal de Joan Carles I que es recolzava en els seus amics». Els advocats sostenen sobre la relació entre el general Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI en el moment dels fets d’assetjament del 2012-2014, durant el regnat de Joan Carles I, que «s’afirma que ha viatjat 18 vegades a Abu Dhabi», on viu l’emèrit des del 3 d’agost del 2020. Segons els lletrats això abundaria en la relació personal, de caràcter privat entre Sanz Roldán i Joan Carles I, que perviu després de la sortida del primer de les seves funcions oficials (treballa per a la firma Iberdrola) i del segon, després de la seva abdicació el 18 de juliol del 2014. També s’aporta en les al·legacions assetjament per publicació, en l’època anterior a l’abdicació del monarca, per mantenir controlada Corinna. «L’exparella de Joan Carles I ja sap que el judici se celebrarà pels fets posteriors a l’abdicació. Per tant, estem en una fase en què es mira de pedalar i retardar el que es pugui l’examen de les proves», assenyala el ‘barrister’ a Londres Josep Gálvez. La possible indemnització Com tota demanda civil, la demandant intenta, sense quantificar, una indemnització per danys i perjudicis. I, entre ells, els advocats de Corinna han plantejat l’existència de danys personals provocats per la persecució. «L’article 5 (a) contempla de la llei d’Immunitat del 1978 una excepció al règim general d’immunitat, és a dir, que aquesta protecció no cobreix quan es tracta de danys personals, inclosos els psicològics que se li van poder provocar a Corinna, com els que s’haguessin realitzat a béns materials al Regne Unit (possibles danys a la seva vivenda, per exemple). James Lewis, advocat de Corinna, va assenyalar que la llei d’Immunitat d’Estat no juga cap paper perquè els actes comesos han de ser actes oficials o públics. «L’Estat espanyol, si aquest fos el cas, hauria d’exigir la immunitat o cedir-la voluntàriament. Ni hi és ni se l’espera», va explicar als jutges. A aquells que encara desconfien del «recorregut» del cas, es pot apuntar-los que l’emèrit sí que es fa càrrec del recorregut. Perquè, precisament aquesta demanda londinenca, el manté desterrat a una distància de 7.500 quilòmetres de Madrid.

Corinna al·lega que Joan Carles I es va negar a declarar els 100 milions en l’amnistia del 2012 i que Eulen va encarregar la seva persecució, per Ernesto Ekaizer

La defensa del rei emèrit argumenta, sense admetre la veracitat dels fets d’assetjament, que van ser realitzats en «funció oficial» per Joan Carles I i el general Félix Sanz Roldán

El més llegit