La dimensió gairebé mítica de la Transició a Espanya ha provocat que cada vegada que una conjuntura política s’aparta prou de la normalitat es parli de segona Transició. De moment, cap ha aconseguit el consens necessari per ser reconeguda com a seqüela del pas de la dictadura a la democràcia, ni tan sols la victòria el 1996 de José María Aznar –que fins i tot va escriure un llibre titulat així, ‘La segunda Transición’– després de 13 anys de governs socialistes. Però, si algun episodi va estar a punt d’emportar-se l’etiqueta va ser l’auge, els anys posteriors a la crisi que va començar el 2008, de nous partits que van arribar a amenaçar l’hegemonia del PSOE i el PP. A les portes, tot indica, de noves turbulències econòmiques, val la pena analitzar què queda de tot allò a l’escenari polític, i també com han gestionat altres països europeus aquesta pulsió renovadora.