La dimensió gairebé mítica de la Transició a Espanya ha provocat que cada vegada que una conjuntura política s’aparta prou de la normalitat es parli de segona Transició. De moment, cap ha aconseguit el consens necessari per ser reconeguda com a seqüela del pas de la dictadura a la democràcia, ni tan sols la victòria el 1996 de José María Aznar –que fins i tot va escriure un llibre titulat així, ‘La segunda Transición’– després de 13 anys de governs socialistes. Però, si algun episodi va estar a punt d’emportar-se l’etiqueta va ser l’auge, els anys posteriors a la crisi que va començar el 2008, de nous partits que van arribar a amenaçar l’hegemonia del PSOE i el PP. A les portes, tot indica, de noves turbulències econòmiques, val la pena analitzar què queda de tot allò a l’escenari polític, i també com han gestionat altres països europeus aquesta pulsió renovadora.
Entendre-hi més
Nova política: l’assalt del cel es queda a mitges
Radiografia de la situació dels partits que van néixer per substituir les forces tradicionals
Ciutadans i Podem no han aconseguit els seus objectius, però a França i Itàlia les opcions clàssiques han sigut escombrades
El bipartidisme té una salut de ferro al Regne Unit, i aguanta a Espanya i Alemanya

Entendre més Olaf Scholz Emmanuel Macron Marine Le Pen Boris Johnson Silvio Berlusconi Unides Podem Inés Arrimadas Ciutadans PP - Partit Popular PSOE Pablo Iglesias Albert Rivera Angela Merkel Yolanda Díaz Pérez Giorgia Meloni
El més llegit
- Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"