La Cort de Londres veurà aquest dimarts el recurs de l’emèrit per la demanda civil de la seva examant, per Ernesto Ekaizer

«Zu Sayn-Wittgenstein versus Borbó i Borbó. Estat de l’audiència: convocada el 8 de novembre del 2022. Temps estimat de durada en hores, sis», diu l’última referència del tauler d’anuncis de la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les, divendres passat 5 de novembre sobre la sessió que se celebrarà aquest dimarts per sentir els arguments de la defensa del rei emèrit conta la demanda civil de la seva examant Corinna per assetjament, seguiment il·legal i difamació només per als anys que l’actual emèrit era Rei. És a dir entre el 2012 i el 18 de juny del 2014. Els posteriors, 2014-2020, seran jutjats –segons ja es va decidir per sentència el 27 de juliol passat– en la jurisdicció anglesa. Els advocats de Joan Carles I –que seguirà la vista via Youtube en temps real des de l’illa Zaya Nurai Island, a 20,5 quilòmetres o 15 minuts amb barco des d’Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs Units– insistiran, des de la negació dels actes d’assetjament de la seva examant Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, que, en tot cas, es van produir «en funció oficial», quan el Rei estava en exercici i el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el general Félix Sanz Roldán, actuava en «funció oficial». Això, doncs, segons el bufet d’advocats Carter Ruck, protegiria Joan Carles I dels presumptes actes d’assetjament en aplicació de la llei d’Immunitat d’Estat del Regne Unit (1978). Els esmentats advocats es van aprofitar de la circumstància que l’acusació, els lletrats de Corinna, van sostenir en els seus arguments escrits que el general Sanz Roldán, cap del CNI, havia actuat per ordres de Joan Carles I, Rei i cap d’Estat d’Espanya. Recurs limitat El ‘barrister’ de Corinna, James Lewis, –així s’anomena als advocats d’alt rang que defensen els casos als tribunals o ‘barra’– va explicar que al·ludir Sanz Roldán no implicava sostenir que havia actuat, a l’amenaçar i/o promoure l’entrada a les cases de l’examant del rei de Londres, Mònaco i Suïssa, «en la seva funció o capacitat oficial». Però els dos jutges van explicar que la qüestió mereixia un aclariment i, per això, van autoritzar un recurs limitat a la defensa de l’emèrit. El bufet Carter Ruck, contra el que és una norma als tribunals anglesos, es nega a distribuir entre els periodistes el que es diu l’‘skeleton argument’ o l’esquelet/document amb els arguments que es distribueixen entre les parts i el públic. Divendres passat, aquest diari va sol·licitar a un dels socis del bufet, Lawrence Northmore-Ball, un exemplar dels arguments. Però no va obtenir cap resposta. «No volen que quedi en evidència el fet que s’amaguen rere el CNI per protegir la conducta de Joan Carles I», va dir una font judicial de Londres a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. El procés de proves no començarà fins que els dos jutges d’apel·lació adoptin la seva resolució sobre la immunitat del període comprès entre el 2012 i el 18 juny del 2014. «Es pot calcular que aquesta resolució trigarà un parell de mesos més a arribar. Potser després de Nadal. En tot cas la investigació de les proves no començarà fins al 2024, una vegada finalitzada la fase de qüestions prèvies», va dir la font. Llista de testimonis El general Félix Sanz Roldán és un dels primers de la llarga llista de testimonis, juntament amb Joan Carles I, que els advocats de Corinna aspiren a interrogar al Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les quan comenci la instrucció de la demanda. Però si els advocats de Joan Carles guanyen la immunitat descrita, Sanz Roldán quedaria al marge de la causa. Segons ja va informar aquest diari, el CNI hauria actuat a Mònaco, a l’entrada del domicili i oles ficines de Corinna, el maig del 2012, a través de la firma espanyola Eulen Seguridad que, al seu torn, va subcontractar amb l’empresa monegasca Algiz Security. David Álvarez, president del grup Eulen, va ser una de les últimes personalitats premiades per Joan Carles I el 20 de maig del 2014, poc abans d’abdicar, i se li va concedir un marquesat. Álvarez es va convertir en l’últim marquès de Joan Carles I, el marquès de Crémenes. Precisament, en la seva sentència del 24 de març passat, el jutge Matthew Nicklin no va donar per fet «que els actes d’assetjament a Londres, Mònaco i Suïssa fossin conductes governamentals o sobiranes», sinó «un acte que qualsevol ciutadà privat pot executar». El jutge suggeria, doncs, deixar per a una fase posterior, en la investigació dels fets, precisar aquest punt. Els advocats de Joan Carles I han atacat la posició i els jutges de la Cort d’Apel·lacions han considerat apropiat elucidar aquest punt mitjançant una «cirurgia fina», cosa que exigia examinar el recurs d’apel·lació, cosa que va portar a l’autorització limitada de l’apel·lació prevista per aquest dimarts 8 de novembre. La importància d’aquest procés és tal que s’ha convertit en el justificant de facto de la prolongació de l’autodesterrament de Joan Carles I als Emirats Àrabs Units, ara convertit en tota regla. Perquè arxivades les diligències d’investigació a Suïssa sobre els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) i després a Espanya, a través de regularitzacions fiscals, no hi ha motius legals perquè l’emèrit continuï fora d’Espanya. Es tracta per tant de mantenir Joan Carles I lluny del palau de la Zarzuela perquè les revelacions de caràcter íntim que afloraran en el plet civil londinenc no continuïn tacant la Casa de Sa Majestat el rei Felip VI. Pòdcasts comprometedors Que aquest diagnòstic de la Casa Reial no era desencertat s’adverteix, per exemple, en la sèrie de pòdcasts que s’estan difonent des de Londres amb entrevistes a Corinna zu Sayn-Wittgenstein en coincidència amb l’audiència d’aquest dimarts 8. L’examant rememora la seva relació amb Joan Carles I entre el 2004 i el 2009, data de la seva ruptura sentimental però no de l’amistat que tots dos van mantenir fins i tot després, i que van incloure la cacera d’elefants del 12-13 d’abril del 2012 a Botswana. En la segona entrega de la sèrie, l’examant recorda que Joan Carles I «tornava dels seus viatges amb bosses plenes de diners». El propòsit aparent consisteix, segons fonts consultades a la capital londinenca, a mostrar que la relació entre tots dos era una relació estable i seriosa, en què, torna a explicar Corinna, Joan Carles I va arribar a demanar-li diverses vegades que contraguessin matrimoni i que, fins i tot, en una d’aquestes oportunitats va viatjar a Alemanya per demanar-li la mà a Finn Bönning Larsen (1920-2009), el seu pare. ¿Què sap Felip VI sobre el que pot aflorar en el plet de Londres? El que el seu pare li va poder explicar en la conversa d’una mica més d’una hora –es va parlar de quatre hores, però es va tractar sens dubte d’una exageració– el 23 de maig passat al palau de la Zarzuela durant la seva única i última visita a Espanya. Per alguna raó –poderosa, és clar– Felip VI prefereix que continuï vivint a la colossal mansió de Zaya Nurai Island.

La Cort de Londres veurà aquest dimarts el recurs de l’emèrit per la demanda civil de la seva examant, per Ernesto Ekaizer

Joan Carles I insisteix que l’assetjament de Corinna va ser fet en tot cas en una funció oficial que atrau la immunitat d’Estat

El més llegit