Feijóo rellança el pla per absorbir Cs, que veu «condemnat a desaparèixer»

«Si realment pensessin que estem morts, no vindrien amb tantes ganes contra nosaltres», asseguren en la direcció de Ciutadans. «No volen que ens presentem amb la nostra pròpia papereta a les eleccions, perquè saben que en alguns llocs serem decisius. Algunes enquestes ens arriben a donar el 6%, per exemple a Madrid, gràcies que tenim un votant resistent que no ens abandonarà mai pel PP», afegeixen. Al PP, en canvi, els veuen «condemnats a desaparèixer». Després de les nombroses debacles a les urnes el 2021 i el 2022, els dirigents del partit taronja s’han acostumat a viure amb turbulències internes i parlen amb sorprenent tranquil·litat de l’operació que els conservadors han rellançat aquestes últimes setmanes en diverses autonomies per convidar alguns càrrecs de Ciutadans a afegir-se al seu projecte. Segons ha pogut saber aquest diari, el PP ha augmentat la pressió a Extremadura, el País Valencià, Aragó i les Balears de cara a les eleccions locals i autonòmiques que se celebraran el maig vinent. A Madrid, la pressa, en aquest cas pública, ha arribat del coordinador general, Elías Bendodo, sobre Begoña Villacís, vicealcaldessa de la capital. Villacís és una de les cares més visibles i amb més impuls de Ciutadans i el seu salt suposaria que la formació entraria en una fase de desintegració encara més gran. De fet, en aquests moments està immersa en la «refundació» que els liberals preparen per a mitjans de gener. ¿Tornada a la «casa comuna»? Gènova li ha obert les portes, per enèsima vegada, però a Sol Isabel Díaz Ayuso, segons ha pogut saber aquest diari, no hi ha cap intenció de sumar-la al seu equip. Ayuso controla el PP de Madrid i les llistes a l’Ajuntament també depenen d’ella, així que s’intueix un xoc d’opinions amb Feijóo. Fonts de l’entorn de la presidenta opinen que Villacís pot sumar-s’hi si vol, però no la veuen amb un potencial polític especial com per anar a buscar-la. Davant les càmeres, Bendodo va parlar que el PP està obert a captar «tot el talent» que veu a les files dels liberals, també el de Villacís. A Gènova, ja sense micròfons, parlen de manera més crua i consideren que Ciutadans està en «vies d’extinció» i volen que els «pocs que queden» vagin «a la casa comuna» del centredreta. Una vegada que els populars han començat a veure Vox debilitar-se i les enquestes assenyalen que una quarta part dels votants ultres de les últimes generals elegirien ara Feijóo (unes 830.000 persones), els conservadors volen continuar sumant també pel centre. Als despatxos, l’anàlisi que es fa de la situació de la formació liberal no dista gaire de la que feia l’equip de Pablo Casado. Va ser l’expresident dels conservadors el que va ordenar intentar absorbir Ciutadans el març del 2021, quan els taronges es van conjurar amb el PSOE en diverses autonomies per treure el poder al PP amb mocions de censura. L’operació va ser un desastre i la factura l’estan pagant gairebé íntegrament els taronges. Després d’aquesta estratègia fallida de la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, els populars van anunciar el fitxatge de Fran Hervías, fins aleshores secretari d’Organització dels taronges. Hervías va ser l’home que va ajudar Albert Rivera a obrir seus per tot Espanya i fer el salt des de Catalunya. Tenia tota la informació a les seves mans sobre els quadros del partit liberal i tota aquesta saviesa la va posar al servei d’unes sigles, les del PP, que ell havia menyspreat durant anys. Va argumentar que, entre «sanchisme o llibertat», ell triava la segona opció perquè veia Arrimadas massa pròxima a Pedro Sánchez pel suport que va donar al Govern en ple estat d’alarma per la covid-19. L’informe Hervías va deixar de treballar per al PP al març, pocs dies després que l’equip de Casado fos enderrocat, però a la seu es van quedar còpies de l’informe que ell va elaborar perquè el seu nou partit es mengés Ciutadans «a poc a poc». Alguns dirigents de l’anterior cúpula consultats consideren que ara Feijóo està aplicant-lo línia per línia. Aquest document inclou llistes de noms de polítics «que aporten i són coneguts al seu territori», ordenats per províncies, que Hervías va seleccionar com a possibles fitxatges. El calendari marca que cal prémer l’accelerador a finals d’aquest any, perquè, dia rere dia, fins a arribar al febrer, vagi perdent embranzida i desisteixi de presentar llistes en alguns territoris. El traspàs de Juan Marín, a Andalusia, de la setmana passada seria un clar exemple. Marín s’ha afegit a una trentena de polítics taronges que han passat en els dos últims anys a ocupar càrrecs que depenen dels populars. En total, a tot Espanya, segons el PP, en són 50. La direcció de Ciutadans donava per amortitzat Marín i no tem «més fugues». Atribueix la maniobra amb Villacís d’aquesta setmana a la «necessitat» de «tapar» els «errors de Feijóo». «Quan tenen un problema, tornen a aquest tema, però aquí seguim. Hi haurà papereta de Cs i serem decisius», solemnitzen fonts de la cúpula.

Feijóo rellança el pla per absorbir Cs, que veu «condemnat a desaparèixer»

Gènova obre les portes a Villacís perquè s’afegeixi a les files conservadores tot i que Ayuso no veu el seu potencial

Els populars mantenen el pla de García Egea i pressionen Extremadura, el País Valencià, les Balears i Aragó

El més llegit