Macías, com pledejar en el Tribunal Suprem després de nomenar els seus jutges, per Ernesto Ekaizer

José María Macías, magistrat en excedència des del 2005, soci del bufet Cuatrecasas, i vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des del gener del 2015, dirigeix, des del 2021, l’anomenat «Grup Cassació» de l’esmentat despatx d’advocats, que s’especialitza a presentar recursos davant el Tribunal Suprem. Macías és un dels tres vocals que negocia pel grup conservador, juntament amb José Antonio Ballestero i Carmen Llombart, i el sector progressista del poder judicial, representat per Álvaro Cuesta i Roser Bach, el nomenament de dos magistrats per ocupar les places dels magistrats amb mandat caducat des del 12 de juny passat en el Tribunal Constitucional, Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol. Els últims dies, un magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, amic personal de Macías, i famós com a jutge d’instrucció de la causa del procés i caçador, encara frustrat, de líders independentistes que van fugir d’Espanya a Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa, per eludir el seu processament, ha sonat per ser un dels candidats del sector conservador en el Tribunal Constitucional. Aquesta possibilitat, en qualitat de versió, segueix almenys tres oportunitats en l’últim mes i mig en què Llarena va rebutjar públicament aquesta «oferta» en contactes amb vocals conservadors del CGPJ. Aquest rebuig, juntament amb el d’altres col·legues seus com Manuel Marchena i Antonio del Moral, va ser esgrimit com a pretext pel sector conservador per bloquejar el nomenament dels dos magistrats que correspon nomenar al CGPJ en el TC. Ara que el líder del Partit Popular Alberto Nuñez Feijóo ha decidit trencar les negociacions sine die –fins al que duri la legislatura– per renovar el CGPJ, el sector conservador sembla detectar un canvi d’actitud en alguns candidats que abans van declinar la candidatura a ser membres del TC. Un, segons versions insistents, seria Llarena. L’explicació ¿Què ha passat? Com ja vam informar, Llarena ha explicat de forma privada que no era la seva intenció desvalorar el TC al rebutjar les ofertes. «No volia perjudicar la candidatura de la seva dona, la magistrada excedent Gema Espinosa, per ser vocal del nou CGPJ. Espinosa, directora de l’Escola Judicial Espanyola, amb seu a Vallvidriera, Barcelona, va renunciar al seu càrrec i el juliol del 2018 va aconseguir els avals per ser vocal. El PP estava disposat a votar-la. Però la renovació de novembre del 2018 es va frustrar i ara també la del 2022», ha assenyalat una font judicial a El Periódico de Catalunya. Un magistrat consultat sobre la «renovada» candidatura de Llarena assenyala: «Llarena ha sigut president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), una institució majoritària de jutges conservadors que ha premiat els seus presidents, via CGPJ, amb la plaça de magistrat del TC. Va passar amb José Gabaldón el 1992-1998, amb Ramón Rodríguez Arribas el 2004-2013 i amb Santiago Martínez-Vares, que ja estava jubilat el 2013-12, el juny del 2022. El seu nomenament, doncs, seguiria aquesta tradició». Llarena, precisament, va substituir Martínez-Vares com a president de l’APM i va ser nomenat magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem el gener del 2016. Macías, que manté una llarga amistat amb Llarena i la seva dona, va entrar en el CGPJ, com s’ha apuntat, el 2015. I com a vocal ha participat en l’elecció de nombrosos jutges, entre els quals membres de totes les sales del Tribunal Suprem, per part del ple del CGPJ. I a partir del 2021, com a soci de Cuatrecasas, un dels més poderosos d’Espanya, va passar a coordinar, segons s’ha apuntat, el departament «Grup de Cassació», especialitzat en la presentació de recursos de cassació davant el Tribunal Suprem, un recurs extraordinari amb l’objectiu d’anul·lar una sentència judicial d’un tribunal inferior que interpreta o aplica incorrectament la llei. El diàleg ¿Com es va incorporar Macías, que va ser director d’afers contenciosos –la seva especialitat– de la Generalitat de Catalunya amb el president Jordi Pujol (2002 i 2003), al CGPJ? A través d’una carambola «induïda». Un dels vocals de la Comissió Permanent del CGPJ era l’advocada Mercè Pigem, exdiputada del Congrés dels Diputats per Convergència Democràtica de Catalunya. L’11 de novembre del 2014, Pigem va a la reunió de l’esmentat òrgan. Només dos dies abans, s’havia celebrat a Catalunya la consulta del 9-N, amb les preguntes «¿Vol que Catalunya sigui un Estat?» i «En cas afirmatiu, ¿vol que aquest Estat sigui independent?». –¿Què ha passat aquest diumenge, Mercè? ¿Com ha anat? –va preguntar el president del CGPJ, Carlos Lesmes. Pigem, de 60 anys, va contestar en clau d’humor. –Bé, jo visc a la Bonanova i tots són ‘pijos’. Diumenge anem a missa i després anem a votar en la consulta. Pigem, doncs, va ser un dels 2.305.290 votants en l’«acte de participació ciutadana». Lesmes va esbroncar durament amb veu alta Pigem, que va aguantar estoica. Tres setmanes després, Lesmes va executar la seva ‘vendetta’ amb l’ajuda, segons fonts judicials, del Ministeri de l’Interior a càrrec de Jorge Fernández Díaz. L’operació Pigem Pigem acompanyava la seva germana en un viatge a Andorra per fer compres de Nadal. Pigem portava a sobre 9.500 euros. En un control de les forces de seguretat de l’Estat, li van trobar els diners i, al comprovar el seu nom, una integrant de la Guàrdia Civil va decidir obrir un expedient. La notícia es va filtrar. El 28 de novembre del 2014, Lesmes va trucar per telèfon a Pigem i li va arrencar la renúncia al CGPJ. Lesmes no tenia cap autoritat per fer-ho. Els membres de la Comissió Permanent són designats pel ple del CGPJ i han de respondre davant seu. El cas dels diners en metàl·lic de Pigem es va arxivar sense sanció administrativa. L’operació Pigem va ser molt profitosa per a Lesmes i per al PP. Lesmes va aconseguir desfer-se del primer candidat suplent de Pigem Antonio María Álvarez-Buylla, degà del Col·legi de Procuradors de Madrid, per donar entrada al segon suplent. Com no podia ser d’altra manera: José María Macías. Macías es convertiria ràpidament en la mà dreta intel·lectual de Lesmes i, sobretot, va formar amb ell i el magistrat Pablo Llarena una troica durant la instrucció de la causa del procés al Suprem. La quarta pota era el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. La relació Macías i Ramírez Sunyer s’havien conegut a l’Escola Judicial Espanyola, el 1990. Arran d’una denúncia de l’advocat Miguel Durán, l’exdirector de l’ONCE, Sunyer s’havia convertit en el cavall de Troia del procés amb l’ajuda del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, a càrrec de la policia judicial, des de febrer del 2017. Ramírez Sunyer estava molt malalt, a punt de morir, el novembre del 2018. Macías va aconsellar a Lesmes enviar-li una carta d’agraïment pels serveis prestats en la instrucció del procés. L’esborrany el va elaborar el mateix Macías, que ja preparava l’obituari del seu amic. A la carta, enviada el 2 de novembre del 2018, Lesmes el felicita per les «dimensions heroiques» que va adquirir la tasca del jutge en el context «hostil» de l’1 d’octubre del 2017, i mostra el seu respecte a «la persona que és capaç de perseguir tan tenaçment allò en què creu, cosa que constitueix la seva il·lusió i la seva missió: el servei a la justícia i l’Estat, a Espanya, i el compliment del deure que aquest servei comporta.» Lesmes finalitzava agraint-li a Ramírez Sunyer «defensar l’Estat de dret i la justícia sense vacil·lacions ni por en temps tan convulsos», i afegia: «Sempre seràs un referent per mi i per tots els companys de professió». Al seu torn, Macías va revelar en el seu obituari amb data 4 de novembre del 2018 la veritable importància de la instrucció del seu amic mort. «El seu treball com a jutge, sempre impecable, es va fer noticiable quan va assumir la investigació inicial dels fets que van desembocar en els successos del 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat. Posteriorment, la seva investigació va constituir en bona mesura la base de la que, al seu torn, ha portat a terme el jutge Llarena pels esdeveniments de l’1 d’octubre del mateix any». Macías va trencar amb Lesmes arran de la insistència de l’ara dimitit president del Suprem i el CGPJ en la necessitat que l’esmentat òrgan compleixi la llei orgànica del 20 de juliol del 2022 i nomeni els dos candidats al TC que li correspon. Tot just crear-se el «Grup de Cassació» al bufet Cuatrecasas, Macías va declarar: «Aquesta és una aposta segura de la firma. L’equip que hem conformat reuneix experiència professional provada i coneix bé el terreny que trepitgem. Podem donar el millor dels serveis als nostres clients. Al cap i a la fi, en això consisteix l’exercici de l’advocacia, ¿oi?» Macías sap, en efecte, el terreny que trepitja en el Tribunal Suprem.

Macías, com pledejar en el Tribunal Suprem després de nomenar els seus jutges, per Ernesto Ekaizer

El vocal del CGPJ, soci del bufet Cuatrecasas, coordina el «Grup Cassació» que tira endavant els recursos de cassació davant l’alt tribunal

El més llegit