Vigilar les deixalles orbitals, primera missió espacial de l’Exèrcit

Abans del 15 de febrer, la Comissió Europea no s’havia manifestat en termes tan durs sobre l’amenaça que penja per sobre de l’estratosfera: «Si no trobem maneres de gestionar el trànsit espacial, les nostres activitats espacials passades i presents posaran en perill la seguretat i la sostenibilitat de l’espai ultraterrestre». Amb aquestes paraules es referia un comunicat conjunt de la Comissió i l’alt representant per a Política Exterior i Seguretat, Josep Borrell, al perill de les deixalles espacials. Parlava de milers d’objectes –la majoria en desús, i la majoria americans, russos o xinesos– orbitant el planeta que són «un risc real i concret que afecta les operacions rutinàries en òrbita dia rere dia, cosa que suposa una amenaça directa per a la seguretat i la protecció del trànsit orbital i la sostenibilitat espacial». Aquest és el marc de la primera missió espacial que tenen en l’horitzó Defensa i l’acabat de rebatejar Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. De moment, detectar. No és una guerra contra una potència estrangera, però sí que és repel·lir una amenaça. I no és un assumpte menor: segons els càlculs de la firma pública de tecnologia militar Indra, està en perill un sector econòmic de satèl·lits europeus «valorat en 340.000 milions d’euros a l’any, que creix a un ritme del 10%». És com si una agressió bèl·lica enfonsés sis sectors pesquers europeus sencers o tota l’economia de països amb un PIB com el de Dinamarca o el d’Egipte. Defensa té en desenvolupament un Programa Español de Teledetecció, al qual s’integra el Sistema Español de Vigilància i Seguiment Espacial. En termes militars se’l coneix com a S3T. El seu centre de gravetat és un radar espacial de la firma pública Indra, que el seu fabricant considera entre els més potents d’Europa, i que és capaç de detectar objectes a 20.000 quilòmetres de la seva base a Santorcaz (Madrid). No es tracta de reaccionar contra una agitada calamitat eventual, un terratrèmol o un cicló, sinó contra un comportament humà. Borrell ho va descriure constant: «Estem detectant cada vegada més exemples de comportaments irresponsables i hostils en l’ús de l’espai». Rússia no era lluny d’aquesta al·lusió. Ho va dir en la Conferència Espacial Europea celebrada a Tolosa (França) el 25 de gener. En aquest esdeveniment es va parlar molt de satèl·lits, dels que ja estan en òrbita i tenen el seu funcionament i el seu propi espai de treball molt amenaçats, i els que han de formar part del sistema de control europeu Space Traffic Management, l’STM. De l’STM depèn també una porció important del futur hipertecnificat que Defensa té planificat per als exèrcits. Tota la integració d’intel·ligència i d’ofensives combinades de grups de combat, homes, armes autònomes i robots que dissenyen els militars no pot funcionar sense la inclusió d’Espanya en el NGWS (Next Generation Weapon System), el sistema que vincula caces i drons per satèl·lit amb blindats, barcos i tropes a terra. Aquestes sigles es repetiran en els futurs capítols del nou pressupost incrementat de Defensa per exigència de l’OTAN, tot i que pot ser que la línia central d’esforç pressupostari a mitjà termini en aquest camp sigui la de la creació, ja en marxa, de l’anomenat «sistema de sistemes de combat europeu», que en l’aire combinarà núvols de drons amb caces de sisena generació. Participen Espanya i Alemanya, els fundadors, amb França. El termini d’entrega venç el 2035.

Vigilar les deixalles orbitals, primera missió espacial de l’Exèrcit

Espanya opera un radar contra objectes que amenacen un sector de 340.000 milions d’euros

Defensa prepara l’Exèrcit per combatre amb armes robotitzades

La cursa armamentística per la tecnologia militar alimenta un negoci global

El més llegit