De nit i sense avís previ, amb l’escassa presència d’alguns familiars i 71 anys després de la seva mort, Queipo de Llano abandona la basílica on va ser enterrat amb honors junt amb la seva dona.
Cap a les nou de la nit, primer la família de Bohórquez i després els familiars de Queipo de Llano, van entrar al temple sevillà de la Macarena per procedir a l’exhumació del general colpista, un dels més cruents de la Guerra Civil. Després de més de dues hores, un cotxe de morts va entrar a la basílica i amb prou feines cinc minuts més tard en va sortir, gairebé alhora que una de les famílies abandonava l’església.
L’exhumació ha arribat poc més d’una setmana i mitja després que la Llei de Memòria Democràtica entrés en vigor. Ni el Govern ni la germandat sevillana han confirmat els termes, però ja havien subscrit com seria. Segons el protocol remès pel Ministeri i la Secretària d’Estat de Memòria Democràtica, per a l’exhumació havia d’estar present algun representant de l’administració junt amb els propietaris del temple, la germandat de la Macarena i un forense, a més dels familiars.
Aquest mateix dimecres, la Verge de la Macarena es vestia de dol. En tot moment, la germandat va demanar discreció i va mostrar la seva disposició a complir la llei, això sí, sense focus ni publicitat. I així ha sigut. El seu germà gran, José Antonio Fernández Cabrero, es mantenia a l’interior del temple junt amb altres membres de la junta de govern de la Germandat a altes hores de la nit, quan des del carrer es començava a sentir nítidament el so dels trepants o percussors dels operaris que, previsiblement, treballaven dins per trencar el marbre de les làpides.
La nova Llei de Memòria Democràtica, publicada en el BOE el 21 d’octubre, no fixava cap termini per a l’exhumació, però el rum-rum sobre quan tindria lloc havia anat creixent en les últimes hores.
Segons havien apuntat a aquest mitjà fa uns dies des de la germandat, l’idoni era no convertir l’exhumació en «un espectacle televisiu». Des de l’Executiu al·legaven que es faria «en el moment oportú». I aquest, segons ha avançat el diari ‘ABC’ i ha comprovat EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, del grup Prensa Ibérica, ha arribat aquest dimecres a la nit.
Com en el cas de Primo de Rivera, la família del qual va contactar directament amb el Govern per demanar assumir en privat i sense focus l’exhumació de les seves restes del Valle de los Caídos per traslladar-los a un altre lloc catòlic que no han revelat, els descendents de Queipo de Llano s’han congregat a la basílica de la Macarena sense donar senyals sobre quin serà el destí final de les restes.
La mateixa germandat sevillana va tenir un pla: el novembre del 2020, va estrenar un columbari que se situa a l’antiga sagristia de la Basílica, just sota del camerino de la Verge de la Macarena, on els germans poden dipositar les seves restes mortals i les dels seus familiars. De fet, fins i tot abans de la inauguració d’aquest espai, el 2018, l’entitat va abordar l’enterrament del que va ser un dels grans benefactors de la germandat.
En un comunicat llavors, el germà gran insistia que complirien la legalitat vigent i que la decisió s’adoptaria després de votar-la la seva junta de govern i comunicar-la a l’Arquebisbat de Sevilla, sempre d’acord amb la família. Van encarregar, a més, diversos informes jurídics per aprofundir en com garantir el compliment de la norma.
La nova Llei de Memòria Democràtica recull al seu article 38.3 que «les restes mortals de dirigents del cop militar de 1936 no podran ser ni mantenir-se inhumats en un lloc preeminent d’accés públic, diferent d’un cementiri, que pugui afavorir la realització d’actes públics d’exaltació, enaltiment o commemoració de les violacions de drets humans comeses durant la Guerra o la Dictadura. Correspondrà a les administracions públiques garantir el disposat en aquest apartat». Això significaria que mentre que el columbari sigui un lloc privat i es permetin actes d’homenatge o enaltiment seria equivalent a portar les seves restes a un cementiri.
Queipo de Llano va ser un dels generals més violents que va contribuir al cop de Franco. Les seves arengues als micròfons de la ràdio local deixen constància de la sanguinària repressió que va liderar contra els ‘rojos’. La seva presència en la Macarena, en un lloc d’honor, es deu al fet que va ser un dels grans benefactors de la germandat i qui va ordenar construir la basílica que fins aquest dimecres l’ha allotjat durant 71 anys, des de la seva mort, el març de 1951.
Cap dels seus quatre fills sobreviu, tot i que sí que viuen 11 nets, que estan entre Madrid i Sevilla i que, tret de molt comptades excepcions, han demanat no parlar sobre el seu avi. Un dels nets sevillans era al capdavant de la Fundació Pro Infància Queipo de Llano, que està exempta d’activitat des de fa anys. L’exministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón va expedir el títol de marquès a un dels seus nets. Un títol nobiliari que amb l’entrada en vigor de la llei ha quedat també automàticament anul·lat.