Radiografia del declivi de Vox en les enquestes

Vox està a punt de fer quatre anys. En realitat, el partit d’extrema dreta es va fundar el 2014, però no va ser fins al desembre del 2018 quan es va convertir en actor protagonista del tauler electoral, i va esdevenir, tot just un any després, la tercera força política d’Espanya. La mateixa porta per la qual va irrompre fa quatre anys, Andalusia, va marcar el juny passat un punt d’inflexió en l’escalada de la formació de Santiago Abascal, que des d’aleshores s’esllangueix a les enquestes. ¿On van a parar els vots que perd Vox? ¿Significa això que estaria en perill una futura majoria de dretes? HORES BAIXES L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, el de l’octubre, atorgava als ultres el 8,8% dels vots, la seva pitjor dada en els tres anys que Vox ha estat tercera força del Congrés. Mai en tota la legislatura havia baixat del 10% en els sondejos del CIS, i al maig, just abans de les eleccions andaluses, havia tocat sostre amb el 16,6% dels sufragis, la seva millor cota fins ara. És a dir, des que el PP va aconseguir la majoria absoluta a Andalusia, la intenció de vot a Vox s’ha reduït a la meitat. Els dos comicis autonòmics que s’han celebrat aquest any han sigut el yin i el yang per als ultradretans. De les urnes de Castella i Lleó, en què van obtenir el 17,64% dels vots, van sortir amb la seva primera presència en un govern, de la mà del PP, i cobrant-se indirectament el cap de Pablo Casado com a líder dels populars. Però l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo i la majoria absoluta de Juanma Moreno a Andalusia, on Vox va aconseguir el 13,46% de les paperetes, van tombar totes les expectatives. LA FUITA DE VOTS Després de les eleccions castellanolleoneses, la fuita de vots de Vox al PP era del 10%. Després de la clatellada andalusa, havia escalat al 28%. I al baròmetre d’octubre se situava en el 22,7%, això és, una quarta part dels votants de Vox en les últimes generals triarien ara la papereta del PP. Poc més de 830.000 sufragis. De manera gradual, el dispersat vot de la dreta espanyola torna a concentrar-se al voltant dels populars, almenys abans que Feijóo trenqués la negociació per renovar el Poder Judicial. A més del transvasament que li arriba des de la seva dreta, el PP rebria gairebé 900.000 nous suports, el 54% dels votants de Ciutadans, amb un declivi més accelerat que el de Vox. En total, 1.730.000 vots viatjarien de tornada al PP. El transvasament de vots entre blocs, principalment del PSOE al PP o a Vox, és del 8% en el CIS, tot i que els socialistes tenen el doble d’indecisos que populars i ultres, fet que deixa espai per a més fuites d’esquerra a dreta que en sentit contrari. Però tot i que Feijóo creixi a costa d’Abascal i Inés Arrimadas, la majoria de dretes que apuntaven les enquestes comença a trontollar. La mitjana de tots els sondejos publicats aquest any deixa la suma de PP i Vox en els 175 escons, a un de la majoria absoluta. Faria falta que Cs fes de crossa amb l’únic diputat que aconseguiria salvar. En aquests moments, Vox perdria 7 dels seus 52 escons i travessa pel seu pitjor moment demoscòpic de l’any. A l’abril, després d’entrar en el Govern de Castella i Lleó, l’extrema dreta tenia una estimació mitjana del 19,3% dels vots que ara s’ha quedat en el 14,5%, cinc punts menys en sis mesos, dos dels quals els ha perdut des de la tornada de les vacances. La formació d’Abascal continuaria sent la tercera força, però la distància respecte dels populars supera ja els 16 punts, quan a les urnes no va arribar als 6 punts fa tres anys. El revés a Andalusia va provocar la primera gran crisi interna de Vox des que té presència institucional, que es va saldar amb la sortida del partit de qui va ser la seva candidata, Macarena Olona, i un conat d’escissió que, de moment, no ha fructificat. Amb tot, Castella i Lleó i Andalusia representen els millors resultats autonòmics fins avui dels ultres, que en només set mesos es jugaran la seva representació en 7 parlaments i la seva influència en 12 comunitats. Els vots de Vox sostenen avui tres presidents autonòmics (Madrid, Múrcia i Castella i Lleó) i cinc alcaldes de capitals del PP (Madrid, Saragossa, Còrdova, Oviedo i Terol). El PP i Vox pugnen per una bossa de 10 milions de votants que es manté (gairebé) intacta des de fa 25 anys, però que s’ha trossejat. En una dècada, els populars han perdut 5.720.448 sufragis, pràcticament els mateixos que van sumar Vox i Ciutadans en les últimes eleccions generals. El 2015, el partit taronja li va treure 3.514.528 paperetes i aquesta porció del pastís coincideix amb el registre dels ultres quatre anys després: 3.656.979 vots. ¿I a Catalunya? L’extrema dreta també perd pistonada a Catalunya. L’enquesta que va elaborar a l’octubre el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, després de la ruptura del Govern ERC-Junts, pronosticava que Vox baixaria d’11 a 8-9 escons i passaria de quarta a sisena força del Parlament si ara se celebressin eleccions autonòmiques. Des dels últims comicis, els ultres, que acaben de perdre un diputat després de la sortida del partit d’Antonio Gallego, s’han deixat 1,2 punts i es veurien superats pel PP perquè només fidelitzen el 42% dels seus votants, tot i que salvarien els mobles perquè atrauen el 17% dels electors de Ciutadans. Un de cada quatre votants de Vox confessen estar avui indecisos.

Radiografia del declivi de Vox en les enquestes

El retrocés dels ultres i de Ciutadans ‘retorna’ al PP 1,7 milions de vots, però deixa penjant d’un fil una futura majoria de dretes

El més llegit