Els migrants aixafats a la tanca de Melilla van morir en «zona de ningú controlada pel Marroc»

D’una banda, la versió de 74 oenagés a un costat i l’altre de la tanca de Melilla; de l’altra, el que sostenen els governs marroquí i espanyol. Camp de batalla: un documental de la BBC. Marc temporal: després que l’ONU hagi reclamat a Madrid i Rabat una investigació «completa» i que el Defensor del Poble hagi criticat el succeït en aquesta frontera. Escenari: una costa avall cap a un estret passadís i un torn de ferro en zona de ningú. El pols sobre el relat del que va succeir en la tràgica jornada del 24 de juny, amb almenys 23 migrants morts per asfíxia i aixafada, ha adquirit tal intensitat que Interior ha hagut de sortir a desmentir en el matí d’aquest dimecres les afirmacions més dures de la televisió britànica. Segons el documental ‘Mort a la frontera’, realitzat per la secció Africa Eye de la BBC, sobre el Ministeri espanyol de l’Interior pesa la sospita d’ocultar part de totes les proves videogràfiques disponibles del succeït i de practicar devolucions no legals de migrants que havien aconseguit saltar el reixat. Però l’acusació més greu continguda en el reportatge situa els guàrdies permetent que cossos de subsaharians ferits o morts fossin arrossegats per gendarmes marroquins des d’«una àrea controlada per Espanya» cap a territori del Marroc. Davant l’efervescència política que aquest dimecres ha adquirit l’assumpte, Interior ha emès un comunicat amb un desmentiment frontal. En el centre de la disputa hi ha un acord tàcit, no exprés, d’Espanya i el Marroc sobre el control de l’antiga zona de ningú de la frontera; avui aquesta zona de ningú no existeix, i hi actua la gendarmeria. Des dels anys 90 Juliol de 1992. L’Expo de Sevilla està en plena ebullició i falta només una setmana perquè s’encengui el peveter dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat fa una denúncia pública sobre el precari estat de salut en què es troben 60 migrants subsaharians bloquejats en una franja de terreny que separa el punt de control espanyol i la caseta fronterera marroquina en el pas de Beni Ensar. Cinc dies abans, el 12 de juliol, els africans havien sigut expulsats per Espanya després d’una entrada il·legal a Melilla, i dipositats a la zona de ningú. El Marroc no se’n feia càrrec. Els migrants, al sol, depenien de la beguda i l’aliment que els portaven voluntaris de diverses oenagés. Va ser a partir d’aquell incident, i d’un altre bloqueig posterior d’un altre grup d’expulsats, que la zona de ningú va desaparèixer. Es va fer efectiu quan els gendarmes van entrar per emportar-se’ls. «Des d’aleshores nosaltres mai actuem en zona de ningú i els gendarmes sí, sempre –explica una veterana font de la Guàrdia Civil amb treball operatiu a la frontera. Per això ja no existeix zona de ningú, que havia de ser una franja de 500 metres; ara la situació és: Espanya és de la tanca cap aquí i territori marroquí és de la tanca cap allà». Això és a efectes pràctics, sense cap tractat pel mig. A la frontera de Beni Ensar, la principal de Melilla, a l’antic espai de la zona de ningú avui hi ha cases habitades. Fins a tal punt és zona sota control marroquí –expliquen a EL PERIÓDICO guàrdies civils destinats a Melilla– que els seus veïns estan censats al Marroc, guardats pels gendarmes i amb impostos de les autoritats de la ciutat de Nador. No obstant, la massacre no va ocórrer a Beni Ensar, sinó en un pas tancat i amb encara menys separació: el del barri xinès de Nador. Allà, la franja entre l’edifici de construcció espanyola i l’antic que va aixecar el Marroc no existeix. Només hi ha el lloc fronterer tancat i en costa avall cap a territori espanyol, la tanca i una garita marroquina pràcticament enganxada. El punt on es van produir les morts per aixafament dels migrants «és zona de ningú controlada pel Marroc, i en la qual només actuen ells», conclou aquesta font i corroboren altres de consultades entre les forces de seguretat de la zona. Però per a les oenagés consultades per la BBC, part de les morts de migrants subsaharians es van produir en territori sobre el qual Espanya no ha renunciat al seu control. I en aquest detall està el centre de la polèmica. Desmentiment d’Interior El ministeri de l’Interior ha expressat el seu «més ferm suport a l’actuació de la Guàrdia Civil». Interior ha insistit que la tasca desplegada aquella matinada pels agents de l’institut armat «va ser proporcional, ajustada a la legalitat i ferm davant un intent d’assalt violent a la nostra integritat territorial». El titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va ser entrevistat també per al documental. Aquest dimecres el seu departament ha condemnat el treball periodístic: «És si més no decebedor i sorprenent –diu el seu comunicat– que es facin acusacions de gran gravetat sense el suport de cap prova». Interior recorda que «absolutament ningú, ni la Guàrdia Civil, ni la Gendarmeria, ni la Fiscalia General de l’Estat, ni el Defensor del Poble ni les autoritats marroquines afirmen que les morts van tenir lloc en territori nacional». Els periodistes de la BBC van estar treballant a Melilla durant els mesos d’agost i setembre passats. «Confonen devolucions en calent, que no és cap figura legal existent, amb el rebuig en frontera, que sí que està previst legalment –explica un comandament de les Forces de Seguretat de l’Estat a la ciutat–. En 20 anys que fa que soc aquí mai he vist que un ferit, i molt menys un mort, en territori espanyol es porti al Marroc». No és el mateix que han sostingut entitats com la fundació Prodein o l’associació Caminando Fronteras, dues de les més crítiques amb les actuacions policials espanyoles i, sobretot, marroquines.

Els migrants aixafats a la tanca de Melilla van morir en «zona de ningú controlada pel Marroc»

Els gendarmes actuen des dels anys 90 a l’antiga franja fronterera, on no entren forces espanyoles, segons fonts policials

El més llegit