Els danys col·laterals del bloqueig del CGPJ: el TC es replanteja la seva estratègia

Feia setmanes que el Tribunal Constitucional treballava al ralentí. Esperava la seva pròxima renovació, aquesta que per llei s’hauria d’haver produït el 13 de setembre passat, però que per la política de fets consumats del sector dur dels vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no es produirà mentre no siguin reemplaçats els 20 vocals que el conformen des de fa nou anys. Ara, una vegada trencades les negociacions entre el Govern i el principal partit de l’oposició, el PP, el tribunal de garanties s’haurà de replantejar la seva estratègia. La idea era continuar amb la que van escenificar l’actual president, Pedro González-Trevijano, i el vicepresident, Juan Antonio Xiol, quan van prendre possessió de les seves actuals responsabilitats: que el Constitucional treballés a la recerca del consens més important possible per evitar la fractura que es va viure en el seu si durant les deliberacions de les sentències dels estats d’alarma. Així, com que en el Constitucional s’és molt conscient que certs temes tornaran a dividir-lo, simplement pel fet que ser de tarannà conservador o progressista et fa veure la vida, i de passada el dret, de manera diferent, s’havia acordat posposar les deliberacions dels assumptes conflictius, per evitar sentències com la que va avalar per la mínima l’acomiadament d’un treballador per l’ús de les gravacions de l’empresa. La sentència va tirar endavant per sis vots dels magistrats conservadors davant cinc dels progressistes. Uns van considerar que l’empleat estava prou advertit de la possible utilització d’aquestes imatges per actuar contra ell disciplinàriament, mentre que els altres ho van veure una vulneració dels seus drets. A l’espera del pròxim pas Ara, una vegada que les negociacions del CGPJ han saltat pels aires, el panorama ha canviat i el Constitucional ha de replantejar-se la seva intenció de posposar els assumptes que es presumeixen conflictius fins a comptar amb la seva nova composició. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que caldrà veure si el CGPJ decideix nomenar els dos magistrats que li corresponen o si el sector conservador més dur ho continua bloquejant. En aquest cas, el Govern podria no esperar més i nomenar els seus dos, perquè la tatxa d’inconstitucionalitat de fer-ho sense el Consell s’ha diluït amb el canvi de legislació i l’incompliment del termini previst en la llei per part de l’òrgan de govern dels jutges. Entre els assumptes postergats a l’espera de la nova composició del Constitucional sobresurt l’avortament, en el qual han treballat fins a tres magistrats successivament, segons anaven sent substituïts l’un per l’altre en renovacions consecutives: Elisa Pérez Vera, Andrés Ollero i Enrique Arnaldo, que és el ponent actual. Malgrat que la intenció de González-Trevijano era resoldre-ho abans que el mandat d’un terç dels magistrats caduqués, cosa que va ocórrer el 12 de juny passat, es va veure obligat a desistir. Però també hi ha altres lleis que produiran la divisió del tribunal en funció de la tendència en la qual s’emmarquin els magistrats. Són diversos i variats. Al llistat figuren els recursos contra l’eutanàsia, la ‘llei rider’ o els recursos presentats per PP i Vox contra la reforma laboral. Quan es produeixi la renovació, el Tribunal Constitucional comptarà per primera vegada en anys amb majoria progressista. Això serà possible amb els dos magistrats que ha de nomenar el Govern, més un del CGPJ, que tradicionalment en designa un de cada sensibilitat. Això explica l’interès mostrat pel PP a cobrir ara la vacant sorgida per la baixa d’Alfredo Montoya, que va patir un ictus que li va impedir retornar al tribunal.

Els danys col·laterals del bloqueig del CGPJ: el TC es replanteja la seva estratègia

El Constitucional volia deixar els assumptes que es presumeixen conflictius als nous magistrats

El més llegit