Espanya construeix la seva barrera contra la desinformació russa

Amb l’Exèrcit rus guerrejant a Europa, el continent tenallat per la inflació i l’escassetat de gas, amb eleccions autonòmiques i municipals el 2023, i generals, gallegues, basques i europees, el 2024, Espanya es posa a tret de campanyes russes de desinformació i ingerència, com les que aquests dies investiga el Parlament Europeu. És l’amenaça sota la qual la Moncloa construeix una barrera institucional per «prevenir i, si és necessari, respondre» –diu una font governamental– a notícies falses que puguin afectar l’ordre o, i és el flanc més immediat, la calma de les pròximes campanyes electorals. Aquest dijous va quedar constituït el Fòrum contra les Campanyes de Desinformació en l’àmbit de la Seguretat Nacional, primera pedra del mur. Donant-li una composició publicoprivada, l’Executiu mira de no repetir debilitats del primer intent, el 2020, articulat sota la pressió de la pandèmia: el novembre d’aquell any, el Ministeri de la Presidència, que llavors dirigia Carmen Calvo, va publicar en el BOE un «pla d’actuació contra la desinformació» contra el qual van disparar el PP i Vox, acusant-lo d’avantsala de la censura. Aquesta vegada hi ha hagut un procés previ de consulta als experts de la societat civil –sobretot la premsa i la universitat–, abans de crear l’ens, en què s’asseuen vuit entitats, des de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència fins al Consell Superior d’Investigacions Científiques. El presideix el general i director del Departament de Seguretat Nacional (DSN), Miguel Ángel Ballesteros. La secretaria d’Estat de Comunicació és vicepresidenta a través de la politòloga Laura Voces. El perill de la ira Fonts policials d’Intel·ligència preveuen aquest hivern una proliferació de missatges desestabilitzadors que miraran de relacionar la crisi econòmica amb l’ajuda militar a Ucraïna, que restaran credibilitat a la informació de premsa sobre la guerra, que aguditzaran el temor d’un atac nuclear o que «estendran una sensació de vulnerabilitat en el proveïment o davant sabotatges», expliquen. La creació del fòrum no serà l’única «mesura de protecció», com la qualifiquen les fonts governamentals. En el DSN entreveuen un perill destacat i una línia de defensa prioritària. El primer és la polarització de la societat espanyola; la segona és l’alfabetització mediàtica. Del perill en parla l’últim rànquing de l’informe de Democràcia V-Dem (Universitat de Göteborg, març passat). Alhora que situa Espanya en el lloc 18 del rang Democràcia Liberal, la col·loca en el 23 d’entre els 40 països que més s’han polaritzat. L’estudi fa menció a la polarització d’Espanya, juntament amb la dels EUA, Alemanya i Portugal, com a exemples destacats. «La ira que es veu al mòbil fa que alguns planegin assassinats», adverteix la font policial. El Govern va constituir un primer organisme contra la desinformació el mateix dia que l’Audiència Nacional elevava la pena de presó per al vigilant de seguretat català fanatitzat que va planejar matar Pedro Sánchez, només hores abans que un home de 42 anys xop de teories de la conspiració trenqués el cap al marit de la presidenta de la Cambra de Representants nord-americana, Nancy Pelosi, i quan culminava la campanya electoral més crispada de la història del Brasil. L’alfabetització mediàtica és la principal recomanació que els experts civils consultats van fer al DSN. No es tracta tant de reaprendre a llegir diaris, sinó de saber distingir les mentides de la guerra híbrida. El que inventen d’altres La barrera de la Moncloa contra la desinformació no és una excepció ibèrica; s’uneix a tot un corrent d’iniciatives d’aquest tipus, recomanades per la UE i l’OTAN, i amb èmfasi des de la invasió de Crimea. Al Regne Unit, on el Brexit va ser terreny abonat per a la sembra de notícies falses, el Government Communication Service ha editat ‘Resist 2’, un manual de protecció contra la desinformació encapçalat per un lema d’Aldous Huxley: «Una veritat poc emocionant pot ser eclipsada per una falsedat estremidora». Suècia té també un manual de defensa, editat per l’Agència de Contingències Civils, per tal de «construir resiliència social contra activitats de desinformació». Estònia va reaccionar ja el 2019, preparant els seus ciutadans amb una breu guia per protegir-se contra la notícia falsa en les eleccions legislatives d’aquell any. En l’entorn de la Moncloa és encara un assumpte de reflexió la dependència de futures iniciatives de defensa contra l’amenaça híbrida de la desinformació, si hauran de ser de Defensa i Interior, o si hauran de tenir una orientació més civil, i, en aquest cas, si hauran de ser dependents de la Secretaria d’Estat de Comunicació, a l’estil britànic, o més de l’àrea de Protecció Civil, com a Suècia.

El més llegit