Yolanda Díaz: ¿sumar o restar? Els 430.000 vots que poden llastar la majoria d’esquerres

El futur a curt termini de l’espai a l’esquerra del PSOE és, com a mínim, incert. Els plans de Yolanda Díaz d’impulsar una nova plataforma que superi Unides Podem ha posat en alerta totes les formacions. Partits de marcat caràcter autonomista i organitzacions amb vocació nacional busquen recol·locar-se de cara a Sumar, el projecte impulsat per la vicepresidenta segona del Govern. Díaz té la vista posada en les eleccions generals, però pel camí caldrà afrontar uns comicis autonòmics i locals en els quals es faran patents els xocs i esquerdes de l’espai progressista. Díaz encara no ha confirmat que s’hi presenti com a candidata, però de moment va teixint Sumar, una plataforma en la qual vol integrar la resta de formacions. No obstant, els partits de l’espai –sobretot Podem– volen mantenir la seva quota de poder i parlen de Díaz ja com una «aliada electoral» amb qui conformar una «coalició». És a dir, volen una negociació d’igual a igual, no subsumir-se sota el seu comandament. Les negociacions, mai fàcils en vista dels antecedents dels últims anys, podrien provocar una clara desmobilització de la ciutadania i perjudicar qualsevol expectativa electoral. I, si Sumar no qualla, no només estaria en perill la supervivència de l’espai polític que representa Díaz, sinó també les opcions de retenir la majoria d’esquerres amb el PSOE. Els barons socialistes estan en suspens, com va explicar El Periódico de España, a l’espera de les aliances internes dels morats per calibrar si beneficien o perjudiquen les possibilitats de conservar els feus. Situen el Nadal com l’horitzó per aclarir la solvència de les forces a la seva esquerra i començar a entreveure les seves opcions electorals al maig del 2023, el desenllaç del qual influirà, per bé o per mal, en les generals de la tardor. El 16% dels vots De cara a aquestes generals, hi ha una xifra de 429.597 vots especialment fràgils. Els 35 diputats que Unides Podem va obtenir el 2019 es van repartir per 24 províncies. En el següent gràfic es pot comprovar per quants vots van esgarrapar els morats el seu últim escó en cada circumscripció, quin percentatge de paperetes representa aquesta diferència i amb quin partit es van disputar aquest últim diputat. En total 429.597 sufragis, el 16% dels 2.616.786 vots que va aconseguir la coalició. En 19 d’aquestes 24 províncies, perdre un diputat els suposaria perdre tota la representació obtinguda en les últimes eleccions. I en una dotzena d’elles Díaz es jugaria el seu últim escó amb partits de dretes, la qual cosa significa que, en cas de perdre’l, perjudicaria també la suma de les esquerres a nivell estatal. L’acta que més penja d’un fil és a Barcelona, on els comuns van aconseguir el seu cinquè diputat per només 223 vots de diferència respecte al PP. A Àlaba, les Balears, Castelló, Girona i Pontevedra, el marge de pèrdua és de menys de 5.000 vots. A Madrid, Granada, Múrcia, Las Palmas i Saragossa és d’entre 5.000 i 10.000 paperetes. En els últims mesos, els xocs entre la vicepresidenta segona i els morats han estat més que patents en la gestió del dia a dia en el Govern. Això, sumat al context d’inflació, podria explicar que Díaz, encara la ministra més ben valorada, hagi anat perdent popularitat. Segons les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques, els ciutadans aprovaven a Díaz al març amb un 5,36 i la suspenien a l’octubre amb un 4,71. Aquest últim baròmetre del CIS consignava que el 14% dels votants d’Unides Podem migrarien al PSOE i un percentatge similar estan indecisos. Pèrdua de poder territorial En l’últim cicle electoral, l’espai d’Unides Podem, tant en els llocs en els quals es va presentar unit com en els quals es van presentar per separat, ha anat perdent poder. Van quedar fora dels parlaments de Galícia, de Cantàbria i de les Corts de Castella-la Manxa. No només això. En altres places la seva presència és pràcticament testimonial. Així, les eleccions del pròxim maig s’entreveuen com una cita determinant per al futur territorial dels morats i la resta de socis. S’afegeix la dificultat de les nombroses aliances que s’hauran de forjar en cada territori per complir el que els partits han entès que és el mandat de Díaz: la unitat. A Andalusia –on Podem, IU, Més Andalusia i tres formacions més van fer una coalició–, el resultat va ser molt deficient. La vicepresidenta va mirar de desmarcar-se’n assegurant que no busca una «sopa de sigles». Però la realitat és que això és el que es veurà en els comicis autonòmics. Si el 2019 l’espai d’Unides Podem es va presentar en 23 candidatures diferents en tot l’Estat, aquest any se sumaran nous actors amb els quals bastir ponts: Més Madrid a la Comunitat de Madrid; Compromís al País Valencià; Drago a les Canàries... Membres de tots els partits de l’aliança formada a Andalusia admeten que les lluites públiques que van protagonitzar els van perjudicar clarament a les urnes. Tot apunta que en els comicis de maig podria passar una cosa similar.

Yolanda Díaz: ¿sumar o restar? Els 430.000 vots que poden llastar la majoria d’esquerres

Les aliances internes en l’espai morat, en el qual una dotzena dels seus 35 diputats depenen de menys de 10.000 paperetes, poden beneficiar o perjudicar també el PSOE

El més llegit