Les quatre cantonades de la negociació entre el Govern espanyol i ERC

La veritable negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023 comença ara. El Govern espanyol va aconseguir aquest dijous superar les esmenes a la totalitat presentades pel PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, Fòrum Astúries i els exdiputats d’UPN. Ho va aconseguir gràcies a un primer acord amb els socis d’investidura i, sobretot, gràcies a una entesa amb ERC. Els 13 diputats republicans són essencials per tirar endavant gairebé qualsevol iniciativa de la legislatura. Les converses, com sol ser sempre entre Govern central i Esquerra, van ser discretes per evitar el veto, i d’ara endavant s’hauran d’intensificar per assentar el suport definitiu als Comptes. Aquestes negociacions se sumaran a les altres que l’Executiu central manté de manera paral·lela amb la formació liderada per Oriol Junqueras. Algunes s’entrellacen, fa mesos que d’altres estan estancades i d’altres només esperen trobar el moment exacte per donar els seus resultats. En aquest art d’aconseguir l’acord s’estan bregant pel costat del Govern espanyol el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la responsable d’Hisenda, María Jesús Montero. Al davant, hi ha els portaveus d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i al Parlament, Marta Vilalta. I els temes a tractar són d’allò més variats: Els Pressupostos La negociació més visible serà, a partir d’ara, la dels Pressupostos Generals de l’Estat. ERC ha facilitat la tramitació dels Comptes, però ja ha criticat el «marcat accent militarista» i ha qualificat de «pedaços» algunes de les mesures incloses. Els republicans registraran aquest divendres les seves esmenes parcials, tot i que el seu diputat Joan Margall ja ha deixat caure que, entre altres assumptes, reclamaran que part de la inversió dedicada a empreses armamentístiques vagi a les pimes. A més de petites modificacions per introduir millores en la inversió a Catalunya, Margall va reclamar durament la necessitat que es millori l’execució del finançament inclòs en els Pressupostos. «En aquest camp ja no podem confiar en vostès, sempre incompleixen», va criticar davant Montero. «És imprescindible la creació d’un mecanisme de garantia per a un correcte nivell d’execució de les inversions a Catalunya», va reiterar. La reforma de la sedició Molt més fora dels focus estarà la negociació per reformar el delicte de sedició. Fa mesos que la modificació de les penes recollides en el Codi Penal sobrevola la relació entre el Govern del PSOE i Unides Podem i ERC. En les últimes setmanes sembla que els dos costats de la taula comencen a entendre’s. La premissa és assegurar públicament que aquesta negociació no té res a veure amb els Pressupostos, però el cert és que resulta difícil deslligar els dos assumptes. Margall va afirmar a la tribuna del Congrés que el seu partit facilitava el primer tràmit dels Comptes Públics per donar una nova oportunitat a la negociació i «avançar en la desjudicialització del conflicte». Montero sí que va voler separar Pressupostos de la sedició, però va acabar assegurant que el Govern portarà una reforma d’aquest delicte al Congrés. Més tard va matisar que aquest és el seu compromís, però que encara no es donen les majories necessàries. Està tot pendent, per tant, de la negociació. La llei de vivenda Si existeix una llei que hagi nascut i encoratjat a l’empara dels Pressupostos Generals de l’Estat és la de Vivenda. Els dos últims anys ha sigut la protagonista de les negociacions i condició indispensable perquè Unides Podem recolzés els Comptes. Aquesta vegada sembla que serà ERC qui pressionarà perquè la norma es desbloquegi i segueixi la seva tramitació al Congrés. Rufián ja va advertir que les converses per aprovar els Pressupostos «començaven malament» si no contemplaven la llei de vivenda. Els republicans volen que la norma empari la legislació que va aprovar el Parlament en matèria de lloguers i que el Govern va portar al Tribunal Constitucional. A més, ERC veu insuficient el text aprovat per socialistes i morats i pretén endurir-lo per impedir les pujades de lloguers en zones tensades. La ‘llei mordassa’ La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, està ocupant titulars des del primer dia que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van acordar formar un Govern de coalició que entre els seus objectius tindria acabar amb aquesta norma aprovada durant el mandat de Mariano Rajoy. Gairebé tres anys després, les converses continuen. El PSOE i Unides Podem van aconseguir fa mesos una entesa en el si de l’Executiu, però ara s’han de posar d’acord amb ERC i EH Bildu, dos partits indispensables per arribar a la majoria absoluta de 176 ‘sís’. La dificultat, entre altres aspectes, rau a acordar el material antiavalots que poden utilitzar les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

Les quatre cantonades de la negociació entre el Govern espanyol i ERC

L’Executiu i els republicans estan immersos en converses creuades per aprovar iniciatives essencials per a aquesta legislatura

El més llegit