El Govern obligat a complir la Constitució amb el nomenament dels seus dos magistrats al TC, per Ernesto Ekaizer

El Govern, després de rebre la presumpta bufetada «judicial» del Partit Popular, ¿quines opcions té per reprendre la iniciativa? La que li demana el cos seria complir la Constitució: nomenar en el pròxim consell de ministres els dos magistrats que li correspon des del 13 de setembre passat per substituir els dos el mandat dels quals ha caducat el 12 de juny del 2022 (Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez). Però pot fer una altra cosa primer: donat que hi ha un nou president, suplent, del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), instar-lo que nomeni els dos magistrats que li toca designar a l’esmentat òrgan per fer la substitució dels seus ja vençuts (Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol). I si el CGPJ no ho fa en un termini breu de deu dies, doncs, portar els dos nomenaments al consell de ministres. Una persona que coneix des del terrer Alberto Nuñez Feijóo va vaticinar dijous a la nit a una personalitat del món judicial: «Alberto no firmarà l’acord divendres. Està baixant en les enquestes. I saps que el conec prou». Bingo: aquest passat dijous a la tarda, el president del Partit Popular li va confirmar per telèfon al president del Govern, Pedro Sánchez, de visita a Sud-àfrica, que abandonava les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) si la Moncloa mantenia el seu compromís amb ERC de portar endavant la futura reforma legislativa del delicte de sedició de l’article 545 del Codi Penal. Sánchez va replicar que una cosa era un projecte legislatiu que el Govern tenia en cartera i que una altra era el compliment de l’obligació constitucional de renovar en termini –ja vençut fa gairebé 9 anys– el CGPJ. Una bomba d’efecte retardat L’acord de renovació ja estava documentat. Els vint vocals, per tant, ja seleccionats. S’havia d’anunciar, finalment, aquest divendres 28 d’octubre. Però en l’última setmana el cercle íntim de Feijóo va observar com el PSOE recuperava posicions en els sondejos i una pujada en fletxa del PP patia un descens. El 21 d’octubre passat aquest diari va destacar les crítiques de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a la negociació. «Em preocupa que el CGPJ s’ompli de Tezanos [pel director del CIS] disfressats de jutges. Hem de continuar sent ferms. Si no aprofitem l’oportunitat, aquest Govern no tindrà mai un sol contrapès». A la recuperació del PSOE en els sondejos s’afegia a l’elevada pujada de pressió de la dreta judicial i mediàtica coordinada a Madrid. Uns i d’altres continuaven picant Feijóo per «entregar» el Tribunal Constitucional (TC) i el CGPJ al Govern social-comunista, bolivarià i filoetarra. De l’altre costat, ERC va incrementar, al desbrossar el camí cap als Pressupostos Generals de l’Estat, les exhortacions, públiques i privades, perquè el Govern fes gestos explícits de suport a la reforma del delicte de sedició l’any i dos mesos que queden de la legislatura. En unes quantes hores, aquesta futura reforma es va convertir en el tema estrella de la política espanyola. En una bomba d’efecte retardat. En altres termes, se li servia amb safata a Feijóo un argument per fer-se enrere en cas de necessitar un dels molts que ja ha utilitzat el PP en el curs dels últims quatre anys, quan el novembre del 2018 va esclatar pels aires el més seriós intent de renovació. Si en aquells dies la negociació es va enfonsar al filtrar-se el nom del futur president pactat per al CGPJ –el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena– abans de l’elecció dels vocals –qui, són, formalment, els que elegeixen el president– en aquesta oportunitat els canvis en el delicte de sedició han espanyat el cop de gràcia del nou pacte, ara avortat. Uns canvis que, en cas de produir-se, podrien durar molt poc si el desgast provocat per tal tipus d’exigències en el Govern deriva en una victòria del PP en les pròximes eleccions generals. «La malaptesa de fer soroll amb el tema de la sedició sembla fora de discussió», va assenyalar una vocal del CGPJ a EL PERIÓDICO. «És evident que ERC considerava que era de primera magnitud per als seus dirigents. Però per a què centrar-se ara en ell quan és un projecte legislatiu que portarà mesos, tenint en compte que es tracta de modificar el Codi Penal», va afegir. Un magistrat consultat assenyala a EL PERIÓDICO que aquesta reforma no condueix cap port. «Tot i que redueixis les penes i, en lloc dels 13 anys de presó [per sedició, malversació i desobediència] que van imposar a Oriol Junqueras, la sedició es quedi, amb la reforma, per exemple, en 6 anys, ¿què canviarà?» La inhabilitació absoluta A Junqueras li interessa modificar la pena d’inhabilitació absoluta accessòria a la de presó, la que li impedeix tornar a exercir un càrrec públic. És a dir, ERC aspira que la rebaixa de la pena de sedició vingui acompanyada del canvi en la inhabilitació absoluta prevista per als sediciosos que ocupen càrrecs públics i siguin condemnats per sedició. «Sempre –assenyala una altra font judicial– la inhabilitació serà una pena accessòria més elevada per a aquells que són funcionaris públics». La rebaixa de la pena tampoc podria impedir que la secretària general d’ERC, Marta Rovira –resident a Ginebra, Suïssa– en cas de tornar a Espanya, entri a la presó tot just trepitjar terra espanyol. «Perquè no estem parlant d’una rebaixa a una multa, sinó que seran a diversos anys de presó», va apuntar la font. Però la realitat és l’única veritat. La ruptura de Feijóo planteja la possibilitat de tornar a la casella de sortida i accelerar la cobertura de les quatre places vençudes en el TC. I, ves per on, les condicions ara són més propícies que fa unes setmanes. Perquè el gran pretext del grup conservador durant el bloqueig era que no havien aconseguit cap magistrat del Tribunal Suprem interessat a passar al TC. I, sobretot, que cap dels membres de la Sala Segona, com era el cas de Marchena, Antonio del Moral i Pablo Llarena, hi havia manifestat interès. Doncs ara n’hi ha un: Julián Sánchez Melgar. Magistrat (any 2000) amb més antiguitat que els esmentats de la Sala Segona del Suprem i exfiscal general de l’Estat durant el govern de Mariano Rajoy (desembre del 2017 en substitució del mort José Manuel Maza, fins al juny del 2018, el magistrat Sánchez Melgar, consultat per membres del CGPJ, té interès. «El sector progressista no posarà cap veto i li donarà els vots», manifesta una vocal de l’esmentat grup a El Periódico. «Nosaltres demanarem la mateixa conducta als conservadors per al nostre candidat José Manuel Bandrés, membre de la Sala Tercera», va afegir. Els passos En el nou context, amb la dimissió de Carlos Lesmes, la majoria de 3/5 requerida per als nomenaments s’aconsegueix amb 11 vots. Una cop elegits els dos magistrats per part del CGPJ, el Govern procediria immediatament a designar els 2 candidats que li correspon i que la proposta d’una negociació conjunta TC-CGPJ per part del PP havia ajornat el 13 de setembre, data en què els quatre nomenaments s’havien de realitzar conforme a la llei orgànica modificada el 20 de juliol. La decisió de Feijóo de provocar l’avortament de la renovació es realitza en millors condicions per al sector progressista que al novembre del 2018. Perquè Lesmes ha dimitit i així resta un vot important al sector conservador i perquè al seu lloc hi ha un vocal progressista, Rafael Mozo. Al seu torn, l’argument del sector conservador sobre la inexistència d’un magistrat del Suprem, especialment de la Sala Segona de la Sala Penal, ja no es pot sostenir. I last but no least, perquè la possible «alternativa» de la candidata María Luisa Balaguer per ser presidenta de consens del TC, amb el suport del sector conservador, s’ha anat desinflant. «Crec que ens hem de posar immediatament a tirar endavant la votació en el CGPJ. Hem estudiat un ple per al 14 de novembre. Però els sectors progressista i conservador han de prendre contacte i replantejar la votació amb Sánchez Melgar i Bandrés com a candidats», assenyala una vocal progressista a aquest diari. L’acord de dos partits Les preguntes són: ¿el PP bloquejarà novament els nomenaments al TC? ¿Els impartirà els vocals conservadors que no elegeixin els dos magistrats en el CGPJ perquè ocupin les noves places? ¿Farà, així, colpisme pur i dur? Perquè el pacte per renovar el CGPJ exigeix l’acord dels dos grans partits. El PP va forçar incloure al tauler el TC temorós de la pròxima majoria progressista en el tribunal de garanties. Però els partits aquí no mullaven. Dos magistrats han de ser nomenats pel CGPJ i dos pel Govern (com va fer el govern de Rajoy el 2013). Feijóo, assagetat pels sondejos dels últims dies, la pressió de la baronessa Ayuso i en menor mesura del baró Juanma Moreno d’Andalusia, i els èxits de Pedro Sánchez a la Comunitat Europea, ha quedat nu: igual com amb Pablo Casado, el PP ha decidit aquest dijous 27 d’octubre continuar el boicot judicial i constitucional en funció dels sondejos i del que els cenacles de magistrats i mitjans de comunicació de Madrid li marquin. Si dimarts passat, dia 25, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, va assenyalar no sense sensatesa, que la reforma del delicte de sedició i la renovació del CGPJ «són dues qüestions diferents». Perquè, amb independència que el PP considera la reforma «un atac a l’Estat de Dret i la igualtat davant la llei i votarà en contra en el Congrés, qüestió a part és el diàleg sobre el Poder Judicial on el fonamental és garantir la separació de poders i que el CGPJ tingui la independència que necessiti». La portaveu no va descartar que l’acord es podria anunciar aquesta setmana. «Estem treballant perquè es pugui materialitzar al més aviat possible», va dir. Així estava el pacte dimarts. La bomba d’efecte retardat va esclatar dijous a la tarda 27.

El Govern obligat a complir la Constitució amb el nomenament dels seus dos magistrats al TC, per Ernesto Ekaizer

La fugida de Feijóo reobre el camí perquè tant l’actual CGPJ com el Govern nomenin els substituts per treure de l’estat de coma el Tribunal Constitucional

El més llegit