Els serveis d’intel·ligència han detectat 42.875 missatges de desinformació russa a Espanya

«¿Què passa, només pot utilitzar armes el sancionador Estats Units?», deia el comentari més destacat a les notícies en espanyol d’aquest dimecres de la televisió russa RT. La notícia comentada versava sobre advertències del líder americà Joe Biden sobre l’«error» que cometria Rússia si utilitza la bomba nuclear. «El que avisa no és traïdor. Última hora: en una TV russa afirmen que Ucraïna té una bomba nuclear a Mikolaiv que detonarà i en culparà Rússia», anunciava en aquell mateix moment una espontània al canal antivacunes de Telegram Metges i Ciutadans per la Veritat. Una pluja de propaganda i missatges desestabilitzadors està caient sobre les societats europees des que va començar la invasió d’Ucraïna; i a Espanya té una intensitat quantificada: 42.875 missatges de desinformació organitzada russa han inundat les xarxes socials d’aquest país en els últims sis mesos, confirmen a EL PERIÓDICO fonts dels serveis d’intel·ligència. Aquesta pluja fina està només parcialment comptabilitzada, ja que els ulls dels serveis d’informació civils i de l’Exèrcit no quantifiquen –tot i que sí que analitzen– les repicadisses a Facebook o cadenes de missatgeria telefònica. Només centrant-se a Twitter hi ha detectats 7.434 missatges relacionats amb la guerra de plataformes o emissors oficials russos. Aquests són els que tenen més visible la mà que els escriu. Les seccions d’Intel·ligència de Defensa identifiquen quatre grups de plataformes d’emissió de la desinformació russa. Aquestes plataformes reblen a Espanya l’argumentari del Kremlin entorn de 20 narratives. No només estan les justificadores de l’atac a Ucraïna, també les deslegitimadores del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, de l’exèrcit d’Ucraïna com a format per nazis, de l’OTAN amenaçant Rússia, de Joe Biden com a incapacitat, de la UE com a tirania, de la democràcia com a feble i injusta i dels governs europeus com a plutocràcies. També surten missatges de les narratives erosionadores de la confiança en la seguretat dels residents russos a Espanya, en l’ajuda militar d’Occident o en la improbabilitat d’una guerra nuclear. Quatre divisions Quatre divisions«A la guerra, la desinformació és part de l’armament, i això de Rússia és de manual. Per estendre’s aprofiten la llibertat d’expressió que es protegeix en els estats democràtics», explica un especialista militar en Intel·ligència. Els especialistes consultats perceben organitzat el bombardeig de desinformació a quatre grups o divisions, com si es tractés d’un exèrcit. El primer, ja citat, és el que formen organismes oficials amb comptes en xarxes socials com entitats, o també els seus empleats públics. Entre aquests hi ha identificats com a emissors l’ambaixada russa, els consolats a Madrid i Barcelona, les delegacions comercials i els consolats honorífics a Galícia, Alacant, Andalusia, les Balears i les Canàries. La segona divisió és la de plataformes finançades pel Kremlin, però no integrades a l’escalafó governamental. El ventall comprèn des de la televisió RT en espanyol fins a les cases russes en diversos països de parla hispana, a més de corresponsals de mitjans semipúblics i delegacions per a la col·laboració universitària. A aquesta divisió els serveis d’intel·ligència li tenen comptats 5.480 missatges a les xarxes socials referits a la guerra d’Ucraïna en els últims sis mesos. Els han llançat a la xarxa un total de 45 emissors. La tercera bateria de propaganda la integren les que tècnicament anomenen «fonts servidor intermediari». Es tracta d’agents o entitats no oficials, diferents del Govern o de l’aparell mediàtic russos però utilitzats per aquests, i que gairebé no actuen en xarxes socials però sí en cadenes de missatgeria telefònica, WhatsApp, Telegram i la russa Vk, o, sobretot, reunions presencials. Els especialistes compten 49 plataformes a tot Espanya, entre les quals associacions d’amistat o «veus amigues», grups d’espanyols russòfons, professors i alumnes de llengua russa i grups culturals vinculats a activitats que abans de la guerra es van organitzar a la Casa de Rússia de Madrid. La quarta divisió és la que en la intel·ligència de l’Estat es considera formada per «agents d’influència». Es tracta de 58 activistes i opinants a les xarxes socials. En els últims sis mesos, només a Twitter, han emès 29.961 tuits de suport a les tesis russes o a notícies deformades de la guerra d’Ucraïna, segons les fonts consultades. «Alguns d’ells no són conscients de la seva utilització», expliquen. Com si hi hagués censura Entre els missatges de gran consum en aquest corrent hi ha els vídeos d’intervencions de Putin criticant les regles de l’ordre internacional establert per Occident. La seva mera emissió formaria part de la propaganda tradicional; però la seva emissió amb interferències simulades, brunzits i una veu robòtica traduint al castellà dona subliminarment la idea que el missatge hagués escapat a una censura imposada en aquest país. En altres casos detectats pels especialistes, s’emeten notícies clarament falses. Aquesta tasca es deixa a les fonts servidors intermediaris, «perquè proporciona capacitat de negació plausible a qui organitza la desinformació», explica un especialista en Intel·ligència de l’Exèrcit. Capacitat de negació plausible és aquella per la qual el veritable organitzador pot eludir qualsevol acusació de falsedat argumentant: «Jo no he sigut qui ha dit això». En altres corrents de la desinformació es dispara menys subtilment, i l’objectiu és cohesionar mitjançant l’arenga o el temor de la colònia russa, de prop més de 120.000 persones, establerta a Espanya, sobretot a la Costa Blanca. En aquests entorns, «qualsevol que discrepi socialment d’aquests missatges és qualificat de traïdor», explica una de les fonts consultades. Part dels 27 diplomàtics russos expulsats pel Govern l’abril passat coordinava campanyes de desinformació, segons aquestes fonts.

Els serveis d’intel·ligència han detectat 42.875 missatges de desinformació russa a Espanya

Els emeten 179 plataformes i agents classificats en quatre grups

El més llegit