Què ha aclarit i què no el conseller d’Interior sobre la crisi en els Mossos

«Ha sigut una decisió difícil però necessària per avançar». Així ha respost el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a la decisió de cessar el comissari Josep Maria Estela com a cap dels Mossos. Un «avançar» que entén que passa per un cos policial que ha d’estar sotmès a una «orientació política» que inclou la feminització. Però l’oposició li ha vingut a dir que «no cola», que sona a «excusa» la voluntat de situar més dones al capdavant dels Mossos i que Interior continua sense explicar què hi ha darrere de la crisi a la policia catalana. A continuació, els llums i les ombres de la compareixença del conseller en la comissió d’Interior al Parlament. ¿Manava el comissari Estela? El conseller d’Interior va argumentar quan va decidir rellevar el major Trapero que apostava per una direcció «coral» dels Mossos. Aquest dimarts ha tornat a insistir en el tema i ha remarcat que la seva recepta és unir perfils «potents i complementaris» perquè portin de forma col·legiada la prefectura. Però ha esquivat totes les preguntes que se li han llançat, i ignorat les informacions publicades, sobre el fet que el comissari en cap, Josep Maria Estela, va ser destituït en realitat perquè es va plantar davant la conselleria al descobrir que tal prefectura coral era un artefacte compost perquè el número dos, Eduard Sallent, prengués les decisions. No ha aclarit si el comissari en cap estava molest perquè tenia dificultats per exercir el seu lideratge. ¿Estela va ser cessat per estar en contra de la feminització? En la línia del que va expressar el director general dels Mossos, Pere Ferrer, el conseller ha tornat a dir que Estela va ser destituït per no compartir el projecte «de feminització» del cos policial que el Govern considera prioritari. La decisió d’acomiadar-lo era un decisió «difícil» però «necessària». Tanmateix, Elena, a diferència de Ferrer, ha matisat que Estela sí que compartia l’objectiu de feminitzar el cos tot i que no el «ritme» que desitja implementar la Conselleria. «Sovint es diu que la feminització és una excusa. Si ho fos, no hi hauria fets concrets que estan revertint una situació injusta», ha defensat recordant que només un 21% de la plantilla de Mossos són dones. ¿Serà Sallent un cap transitori? ¿El retorn d’Eduard Sallent a la direcció del cos és provisional? Així es va apuntar inicialment des d’Interior, esbossant que aquesta responsabilitat l’assumiria en pocs mesos una comissària, probablement Rosa Bosch. Però tan sols 24 hores després del cessament d’Estela i del nomenament de Sallent el director general dels Mossos Pere Ferrer va deixar caure que no estava previst que fos rellevat pròximament per una comissària. La compareixença d’Elena al Parlament aquest dimarts sí que ha aclarit això: Sallent no està en funcions, el seu nomenament com a nou cap dels Mossos no caducarà en els pròxims mesos quan Bosch sigui nomenada comissària. ¿Consten ingerències en les investigacions d’anticorrupció? El conseller ha evitat fer referència explícita a la denúncia de l’excap d’anticorrupció dels Mossos, Toni Rodríguez, que acusa el comissari Sallent, al capdavant del cos entre el juny del 2019 i el novembre del 2021, de pressionar-lo en aquella primera etapa perquè informés sobre indagacions secretes que afectaven la suposada prevaricació del llavors conseller Miquel Buch. Tampoc ha volgut valorar que Rodríguez hagués de treballar sense estar connectat als servidors del cos perquè creia que, d’alttea banda, la confidencialitat de la informació quedava exposada. ¿Coneixia les reunions amb Oriol Junqueras a la presó? Elena ha sigut consultat de forma insistent per l’oposició a compte de la informació revelada per EL PERIÓDICO sobre les dues trobades mantingudes entre l’actual comissari en cap Eduard Sallent i el líder d’Esquerra Oriol Junqueras –uns dels quals es va produir a la presó de Lledoners el maig de 2021 en companyia del director general, Pere Ferrer–. Però no ha aclarit si estava al corrent d’aquelles trobades extraoficials que Sallent va tenir a l’esquena del major Trapero i del llavors conseller Miquel Sàmper. El que sí que ha fet Elena, irònicament, ha sigut dir que van ser moltes les persones que van acudir a la presó a visitar els presos per motius humanitaris.

El més llegit