El TC dilata sense motiu definir-se pel recurs i la mesura cautelar del diputat Rodríguez, per Ernesto Ekaizer

El Tribunal Constitucional (TC) pot, però no vol. Aquesta és la conclusió d’una investigació d’EL PERIÓDICO sobre l’estat de la qüestió del recurs d’empara presentat el gener del 2022 pel diputat canari d’Unides Podem, Alberto Rodríguez, contra la privació del seu escó –va fer 12 mesos dissabte passat, 22 d’octubre– per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Llavors faltaven per acabar la legislatura en curs al voltant de 26 mesos; ara en queden 14. ¿Deixaran passar tota la legislatura els magistrats del TC i resoldran la qüestió el 2024? ¿Pot el TC ajornar una decisió sobre la mesura cautelar urgent en què el diputat expulsat urgia a la reposició del seu escó? ¿Es pot justificar en l’estat de coma –que es dedica a resoldre en gran part qüestions de tràmit o que interessen a la majoria conservadora agonitzant– la dilació de portar el recurs d’empara o almenys la mesura cautelar urgent al ple? La decisió d’expulsar-lo del Congrés no només li ha privat de la seva tasca parlamentària –ius in officium o facultats d’un càrrec públic–, també ha pogut vulnerar el dret fonamental de participació política dels 64.000 electors que van votar el diputat a les Canàries El que triga un recurs d’empara El que triga un recurs d’emparaEl 4 de gener del 2022, Rodríguez va presentar el seu recurs d’empara contra la decisió de Batet, en què demanava una mesura cautelar urgent. Una sentència condemnatòria de la Sala Segona del Suprem contra Rodríguez –amb dos vots particulars en dissidència– va dictaminar una multa de 45 dies i inhabilitació per presentar-se a nous càrrecs durant l’esmentat període. Però els contactes entre Batet i el president de la sala, Manuel Marchena, van derivar –després d’una primera oposició frontal del secretari general del Congrés– en la privació del seu escó per a tota la legislatura, una resolució sense precedents en el dret parlamentari espanyol, adoptada, a més, sense motivació. Per aquesta raó, per crear jurisprudència el ple del TC va admetre a tràmit el seu recurs, després d’un informe favorable dels lletrats experts en dret parlamentari del tribunal de garanties. La ponent designada en aquest recurs, la magistrada adscrita al sector progressista del tribunal de garanties, va explicar dilluns passat 17 d’octubre que la tramitació dels recursos d’empara –que considera una «conquesta de l’Estat democràtic i social de dret»– porta el seu temps. «¿Vostè sap el que triga a substanciar-se un recurs d’empara?» va dir en relació amb una informació publicada per EL PERIÓDICO sobre el presentat per Alberto Rodríguez perquè li restitueixin l’escó del que el van privar al Congrés dels Diputats el 21 d’octubre del 2021. «S’ha de donar trasllat a les parts. Demanar informe al fiscal. I després fer l’esborrany. Jo soc una de les persones que porta aquest esborrany, com vostè sap. Però ¿què passa? Que primer va entrar el recurs contra la sentència del Suprem [que va condemnar Rodríguez per atemptat contra l’autoritat]. Fins que la sentència sobre aquest recurs, que és prioritària, es voti, jo no puc fer la meva. Si això es digués als mitjans amb la mateixa claredat que l’hi estic dient a vostè, perquè això no és secret, evitaria especulacions. Per descomptat que faré l’esborrany al seu dia però he d’esperar que em remetin les interlocutòries, he d’esperar tota aquesta tramitació que ara mateix no sé com està. Transcorre un temps per tramitar un recurs d’empara que és important. No es pot, desgraciadament, adoptar mesures ràpides que facin funcionar el dret tant per a una part com l’altra», va matisar. A la pregunta de per què el president del TC no pot proposar resoldre els dos recursos de manera coordinada, en un mateix ple, Balaguer assenyala que el TC no funciona d’aquesta manera, que els magistrats tenen independència. «Desconec el recurs, vaja, que ara mateix ho desconec tot», va afegir. Problema: que els passos de la tramitació que ha apuntat la magistrada Balaguer ja s’han complert. El recurs d’empara es presenta a primers del 2022. Hi ha una exigència de mesura cautelar urgent perquè es restitueixi l’escó. ¿Per què és rellevant aquesta mesura cautelar? Ho diu la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Segons el seu article 56.2 «quan l’execució de l’acte o sentència impugnats produeixi un perjudici al recurrent que pogués fer perdre a l’empara la seva finalitat, la sala d’ofici o a instàncies del recurrent podrà la suspensió, total o parcial, dels seus efectes, sempre que la suspensió no ocasioni cap pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals o llibertats d’altres persones». Que som davant l’existència d’un perjudici irreparable, de la qual es deriva la urgència de la mesura cautelar, és un fet. La legislatura ha avançat un any des que Rodríguez va ser privat del seu escó. L’octubre del 2021 faltaven dos anys i alguns mesos per al final de la legislatura. Ara falta un any menys. Gairebé 10 mesos després de sol·licitada, la mesura cautelar segueix sense resposta. ¿Per què l’existència de dos recursos –un contra la sentència i l’altre contra la privació de l’escó– hauria de ser un obstacle per no resoldre la mesura cautelar sol·licitada? Cap al final de legislatura Més enllà que el president podia proposar portar a un ple les ponències dels dos recursos –cada un amb la seva pròpia ponència–, l’existència dels dos recursos, segons fonts judicials consultades, no és impediment per resoldre la mesura cautelar en el recurs parlamentari. La pregunta formulada per aquest cronista a la magistrada Balaguer va ser molt directa: -¿Què esperem? ¿Que s’acabi la legislatura per resoldre la mesura cautelar? -«Lamento la situació, no seré jo qui ho retardi, quan es resolgui la peça principal, faré la meva», va dir la magistrada. ¿Però és que hi ha una peça principal? Fonts consultades assenyalen que si bé els dos recursos han sigut presentats per la mateixa persona, això no suposa que hi hagi un recurs «capçalera» –com s’anomena en l’argot quan dos recursos són dependents un de l’altre– en aquest cas. Un és penal –el que recorre la sentència– i l’altre parlamentarioelectoral, el que va contra la privació de l’escó. El calendari que es dedueix de la planificació de la magistrada suposa, precisament, un retard notable. Almenys referent a dirimir la mesura cautelar. Perquè el magistrat ponent en l’altre recurs d’empara –el dirigit contra la sentència de la Sala Segona del Suprem–, Santiago Martínez-Vares, amb un mandat que va vèncer el 12 de juny passat, serà substituït en les pròximes setmanes en el TC. Això suposarà que el nou magistrat heretarà la ponència i li exigirà estudiar la qüestió. Després, el nou president o presidenta del TC haurà de considerar portar-la al ple. I un cop es resolgui es passaria a considerar l’altre recurs contra la privació de l’escó. Això és, podria quedar sense resoldre aquesta legislatura. Seria una catàstrofe per més que s’intenti justificar dient que quan un recurs és prioritari respecte del dret parlamentari es demana una mesura cautelar. Perquè en aquest del dret parlamentari hi ha una mesura cautelar urgent. ¿Com recuperaria credibilitat el TC després d’això? -«No puc contestar això. Tant de bo estigués publicada la sentència i llavors podria explicar el que penso sobre això, que és molt», va dir la magistrada Balaguer. A tot això, ¿com està la tramitació? Les al·legacions sobre el fons dels dos recursos estan registrades, segons informació confirmada per aquest diari, el 13 i el 21 de juliol passat i les al·legacions a la peça cautelar van ser elevats el 30 de maig. I a més, l’informe dels lletrats sobre la mesura cautelar ja està a punt des de fa almenys un mes. ¿Què més es necessita?

El TC dilata sense motiu definir-se pel recurs i la mesura cautelar del diputat Rodríguez, per Ernesto Ekaizer

Ha fet un any des que la presidenta del Congrés va privar del seu escó el polític d’Unides Podem i dels seus drets als 60.000 canaris que el van elegir

El més llegit