L’Armada vigila l’activitat de barcos russos sobre cables submarins en aigües espanyoles

El sistema militar de vigilància d’aigües territorials ha detectat trànsit, creixent l’últim any, d’embarcacions russes per sobre o a prop de grans cables submarins de dades, els que connecten digitalment Espanya o altres països europeus amb l’exterior, confirmen a aquest diari fonts de l’Armada. Aquestes fonts xifren tres «deteccions principals» des de juny. Són secrets el nombre total de deteccions, el tipus de barco albirat i la seva localització, una informació que s’encarrega d’obtenir el Centre d’Operacions, Vigilància i Acció Marítima de l’Armada (COVAM), amb centre operatiu a Cartagena. Aquesta unitat naval, que coordina dades de fonts obertes i tancades de vigilància del trànsit marítim, presta atenció també a les prospeccions no autoritzades en aigües espanyoles. Entre elles, les més discretes, les de barcos pescadades, vaixells espia que miren de captar el trànsit digital que discorre sota les aigües –malgrat la gruixuda protecció física i fins i tot reforç antimagnètic dels cables submarins– o obtenir mesures per realitzar un mapa del seu traçat. Amb freqüència «són pesquers o vaixells comercials camuflats, aturats o navegant lentament sobre el cable, o a més velocitat, però amb rumb no lògic i una proximitat il·lògica al cable. Alguns ho oculten darrere de missions científiques», comenten les mateixes fonts. La navegació de barcos militars o civils russos en la vertical de cables submarins no pot ser interceptada per Espanya si es realitza en aigües internacionals. En cada ocasió en què ha ocorregut en aigües de la Zona Econòmica Exclusiva, el COVAM ha activat un «possible RUP», avís de la detecció d’un barco rus en actitud sospitosa, i una embarcació militar espanyola –generalment patrullera o corbeta– ha hagut d’«arribar fins al punt, posar-se al seu costat i convidar-los a marxar, expliquen. També la mineria També la mineriaLes fonts navals consultades admeten que el COVAM i altres sistemes de vigilància naval «han reforçat l’atenció sobre les infraestructures crítiques submarines» des del començament de la invasió russa d’Ucraïna. El mar territorial és, en qualsevol cas, territori d’alertes: pels 8.000 quilòmetres de costa fa aquest país el 80% del seu comerç exterior i rep el 90% del seu subministrament energètic exterior. A més, i aquest no és un tema menor de preocupació estratègica, el 94% del trànsit d’internet per cable cap a i des d’Espanya es realitza sota l’aigua. I sota l’aigua circulen comunicacions vitals, del màxim valor estratègic, de la península amb les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. El 2021, el COVAM va detectar 409 violacions d’aigües territorials, va registrar 1.240 incidències relacionades amb la immigració i 388 amb el narcotràfic. Entre les intrusions en aigües territorials, no tot són badades d’un pilot que no fa hailing (no informa ni respon) i algunes tenen lloc en el límit del territori. Sobre la muntanya Tropic, un pic submarí al sud de les Canàries, d’alt valor per les riqueses mineres que guarda sota aigües en discussió entre Espanya i el Marroc, els ulls de l’Armada han comprovat que feien prospeccions un barco rus... i també un de britànic; els dos aquest estiu. Cables estratègics Cables estratègicsA les Canàries, els barcos russos utilitzen el port de la Luz (Gran Canària) per transvasar tripulació o aprovisionar-se, especialment els pesquers que venen del sud de l’Àfrica. Però els que recorren sospitosament els cables no solen parar a Las Palmas. A les Canàries arriben cables d’alt valor, com els Canalink que surten de Rota i Conil, o el SAT3/WASC, que surt de Chipiona (totes a Cadis). D’Estepona (Màlaga) i La Línea de la Concepción (Cadis) surten connexions també importants cap a Amèrica i Europa: el Flan Europe Asic i el cable EIG. Al Mediterrani, un altre embolic ve sota l’aigua des de l’est. Els cablatges del Sistema Medusa i del Penbal 5 acaben a Gavà (Barcelona). De Sagunt i València surten cap a les Balears les xarxes Balealink, Ròmul i Penbal 4. D’Almeria i Roquetas, els cables que connecten a Melilla. Pel nord, el gran punt de connexió per cable submarí amb Amèrica és Bilbao, on van a pararels sistemes TATA TGN Western Europe, Marea i Grace Hopper. El recent sabotatge sobre el gasoducte Nordstream ha popularitzat un risc que per a l’Armada és habitual. «Els britànics no deixen passar una reunió OTAN sense exigir que no es relaxi la vigilància sobre infraestructures submarines crítiques», relata un dels marins consultats. Tensió a l’aigua Tensió a l’aiguaDefensa també té coneixement sobre prospeccions submarines i de mapatge efectuades per vaixells del Marroc, indiquen les fonts consultades. Són «sempre a les seves aigües», aclareixen, i científiques, però no exemptes de doble finalitat. Els mapes subaquàtics permeten planificar travessies per a l’arma submarina i establir vies d’accés i fugida a objectius militars. Aquests mapes ja es poden ealitzar amb drons submarins, autònoms o governats per filoguia (cable unit a una embarcació nodrissa), com els aparells xinesos que alguna vegada ha confiscat la marina indonèsia. Al febrer, pocs dies abans del començament de la guerra d’Ucraïna, autoritats irlandeses van confirmar a The Times de Londres la detecció d’actes d’espionatge sobre centrals locals d’enganxament de cables submarins. Atribuïen aquesta activitat, i un mapatge de cables de fibra òptica en aigües irlandeses, al servei rus d’intel·ligència GRU. Per Irlanda passen importants connexions de cable submarí d’Europa amb els EUA. El 25 d’agost, el creuer rus Mariscal Ustinov –de la mateixa classe que el Moskova, enfonsat per Ucraïna– va arribar a l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar després d’haver estat navegant pel Mediterrani des de l’inici de la guerra. La tensió a l’Estret amb el trànsit de barcos abanderats en la Federació Russa s’ha fet evident. Aquella vegada van seguir l’Ustinov a distància els destructors nord-americans USS Cole i USS Bainbridge, de la VII Flota, salpant de la base gaditana de Rota. La presència russa a l’Estret no és infreqüent. «Els pesquers i barcos comercials tenen un comportament correcte –indica Javier Ybancos, capità de marina mercant veterà de la zona–. El problema són els seus barcos militars, que no activen l’AIS i a la nit només es veuen els llums, però no se sap què són.» L’AIS és un sistema que per ràdio informa del rumb, punt d’origen, punt de destí, càrrega i velocitat. És obligatori en barcos de més de 300 tones en travessia internacional.

L’Armada vigila l’activitat de barcos russos sobre cables submarins en aigües espanyoles

Tres deteccions destacades d’intrusos des de la primavera

El més llegit