Quan el 25 de febrer les tropes russes van envair Ucraïna, el Govern de Pere Aragonès es va aprestar a alinear-se amb la posició occidental, en concret de la Unió Europea i, per extensió, de l’Estat. En les setmanes i mesos prèvies, les dades revelades sobre les trobades de l’entorn de Carles Puigdemont amb el Govern rus havien enfangat la imatge de l’independentisme davant les instàncies comunitàries. I si, durant l’etapa dura del procés, la UE ja s’havia allunyat del que en altre temps era soci regional preferent, l’ombra que el secessionisme català buscava endimoniades aliances només podia portar a l’aïllament absolut de la Generalitat.