El retorn d’Eduard Sallent, el comissari dels Mossos d’Esquadra que s’oposa a Trapero

Eduard Sallent va ingressar als Mossos d’Esquadra a finals dels noranta. Com a agent ras, va patrullar per localitats de la Costa Brava i per zones més complexes, com la Font de la Pólvora de Girona. Però donada la seva sòlida formació acadèmica, de seguida li van ser encomanades tasques de gestió que el van allunyar del carrer, on no tornaria, tal com li retreuen els seus detractors. «Té un cap ben moblat amb una gran capacitat per planificar», li reconeix un antic cap. «És molt intel·ligent, culte i domina el llenguatge», afegeix. Esmolant això últim, una altra persona que ha treballat al seu costat diversos anys, matisa que «és molt persuasiu, capaç de fer-te canviar d’opinió en pocs minuts. I no resulta fàcil saber què pensa ell en el fons». «Podria dirigir qualsevol empresa, té visió», afegeix una tercera veu consultada per a aquest reportatge. A la universitat, on va cursar la carrera de Filosofia, havia arribat a ser secretari general de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), un bressol independentista del qual havien sortit polítics com Quim Forn o Oriol Junqueras. Una de les crítiques més freqüents que se senten als Mossos sobre Sallent és que adora reunir-se amb els polítics, que viu per satisfer-los. Aquest retrat se sustenta sobre un passat d’estudiant fortament polititzat. Un ascens sense precedents El 2004, Sallent va ser destinat a Barcelona per preparar el desplegament dels Mossos a la capital catalana. Després, es va incorporar als serveis centrals, a la comissaria de relacions institucionals. Va anar diverses vegades al programa ‘El Club’, que presentava Albert Om, a donar consells policials i, els que el coneixen, asseguren que sortir a la televisió li agradava. Va ascendir intendent i va desenvolupar la seva facilitat per fer nous contactes, amb institucions tan dispars com la casa reial, amb què continua mantenint una bona relació, o l’Opus Dei, amb el qual ha col·laborat en xerrades per a estudiants dels seus centres. També amb polítics de l’espectre independentista, més amb els de l’antiga Convergència i Unió que amb els d’ERC. Més endavant, va fer el salt a una unitat d’intel·ligència policial que es va crear a la comissaria d’Informació. I la cèl·lula de Ripoll va atemptar a la Rambla. Sallent mai ha investigat casos criminals com a policia. Però, després dels atacs gihadistes, va participar molt activament en la causa conjunta que l’Audiència Nacional va instruir per resoldre aquells atemptats en col·laboració amb la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI. El juny del 2019, Sallent va ser promocionat a comissari. I el mateix dia, el conseller d’Interior, Miquel Buch, el va nomenar cap dels Mossos d’Esquadra. La decisió va agafar per sorpresa tots els comandaments, també Miquel Esquius, que només portava deu mesos en el càrrec. Aquell ascens sense precedents va estar sempre acompanyat de la sospita que Sallent, que no s’havia deixat de cuidar de les seves amistats, havia convençut polítics independentistes que era la persona adequada. La insòlita decisió de Buch admetia amb dificultat altres explicacions. Investigació a Buch Amb Esquius al capdavant, l’intendent Toni Rodríguez havia arrencat una investigació contra Buch que afectava un parent del comissari. Però Esquius va ordenar que s’investigués a fons i que no se l’informés del curs d’unes indagacions judicialitzades. L’objectiu era comprovar si Buch havia prevaricat al crear una plaça fictícia en el departament perquè era un sergent que, en realitat, feia de guardaespatlles de Puigdemont. Al cap de poc temps, tanmateix, Busch va fer fora Esquius i va col·locar Sallent. Segons Rodríguez, Sallent va demanar tota la informació disponible del cas. Rodríguez es va negar a entregar-l’hi i va acabar reclamant l’empara del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per temor que Sallent l’apartés de la investigació. Com a comissari en cap, Sallent va haver d’afrontar els pitjors disturbis que es van desencadenar després de la sentència contra els líders del procés. Dues setmanes abans que comencessin, Andreu Joan Martínez havia abandonat la direcció general de la policia catalana i havia sigut substituït per Pere Ferrer. Sallent i Ferrer es van fer inseparables després de la tensió d’aquells dies. El comandament de Trapero L’octubre del 2020, el major Josep Lluís Trapero va ser absolt per l’Audiència Nacional. Trapero havia sigut destituït com a comissari en cap en aplicació de l’article 155 i, després de ser declarat innocent, la majoria en el si del cos policial creia que era de justícia que fos restituït. Sallent no hi estava d’acord. I no va posar el seu càrrec a disposició del conseller d’Interior, Miquel Sàmper, que a les tres setmanes, va tornar al major el lloc de comissari en cap. Sallent va ser enviat per Trapero a dirigir la regió policial metropolitana sud. Trapero no es fiava de Sallent des de feia anys. Abans de ser nomenat major pel Govern de Carles Puigdemont, a la primavera del 2017, Sallent i un comissari es van reunir en un domicili amb Junqueras per convèncer-lo que, davant el repte independentista que perseguien, Trapero no era el més indicat. Puigdemont va estar a punt de fer-ho, de comú acord amb Junqueras. Però va canviar d’opinió en l’últim instant. I el va nomenar major, mesos abans de l’1-O. Altres fonts consultades sobre aquesta reunió asseguren que va ser tan sols una trobada sindical d’Apesme durant la qual es va parlar de «polítiques de seguretat». El major es va assabentar de l’ocorregut i, veient per primera vegada Sallent com un comandament capaç d’influir al més alt nivell políticament, va evitar que fos ascendit a comissari. En la següent convocatòria, quan Trapero ja havia sigut apartat, Sallent va ser nomenat comissari i cap del cos el mateix dia. Més reunions, a la presó Sallent volia tornar a manar i, durant els tretze mesos del segon mandat de Trapero, es va moure per aconseguir-ho de nou, junt amb el seu amic, Pere Ferrer, amb qui també comparteix la mateixa simpatia cap a Trapero: cap. A la primavera del 2021, quan Sàmper estava a punt de deixar de ser conseller, va acudir a la presó de Lledoners per visitar Jordi Rull, amb qui l’uneix una amistat personal. I a l’entrar va haver de parpellejar en repetides ocasions per acceptar el que estava veient: Sallent i Ferrer eren en una de les cabines, parlant amb Junqueras. Sallent li va dir això a Sàmper: «Li agrairia que això no se sabés». Sàmper s’havia passat aquell matí amb Ferrer i aquest no l’havia informat de la seva intenció de reunir-se amb el líder d’una altra formació política. I Sallent, per la seva banda, com a membre d’un cos jerarquitzat, li devia lleialtat a Trapero i no podia estar amb Ferrer, mantenint una reunió secreta amb Junqueras, sense informar el seu superior. Al cap de poques setmanes, ERC va prendre el control d’Interior i Junqueras va col·locar el seu home de confiança en el departament: Raül Murcia. Segons les fonts policials consultades, Sallent, Ferrer i Múrcia van preparar durant mesos el relleu del major, que es va fer efectiu el desembre del 2021, i van crear una prefectura que van defensar per la seva «coralitat» que van encomanar liderar Josep Maria Estela amb Sallent de ‘número dos’. I després d’enviar el major a fer treballs d’anàlisi, van anar contra Rodríguez, enemistat amb Sallent des que aquest havia intentat informar Buch de la marxa d’una investigació que l’afectava personalment, i el van enviar a Rubí. Nou mesos més tard, Estela, un policia que els agents perceben com a exemple d’integritat, ha trencat l’encanteri. No hi havia cap liderat col·lectiu: qui manava era Sallent i va demanar al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que el tragués de la prefectura si realment creia en el seu lideratge. Però Elena li va respondre que Sallent era intocable. Aquest dilluns, Elena va destituir Estela, i va anomenar Sallent cap dels Mossos, per segona vegada.

El retorn d’Eduard Sallent, el comissari dels Mossos d’Esquadra que s’oposa a Trapero

El nou cap va mantenir diverses reunions extraoficials amb Oriol Junqueras, almenys una de les quals a la presó de Lledoners, prèvies al relleu del major

El més llegit