Pere Aragonès tanca a Brussel·les set anys d’absència de la Generalitat davant la UE

El president de la Generalitat es desplaça aquest dijous a Brussel·les per reunir-se amb dos comissaris europeus. El que fins al 2013 era una cosa habitual i gens sorprenent és, el 2022, una notícia en si mateixa. I un senyal que les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Govern s’han reconduït després de les etapes més convulses del procès. L’entrevista de Pere Aragonès amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, tanca set anys llargs sense trobades a la capital comunitària amb la Comissió Europea (CE). En concret, des que el juliol del 2015 el llavors president Artur Mas es veiés amb la responsable de Transports i Mobilitat, Violeta Bulc. En aquell moment, a quatre mesos de la consulta del 9-N i després de dos anys ja de discurs secessionista per part de l’administració catalana, les relacions ja havien començat a decaure. Si el 2011 el mateix Mas havia sigut rebut pel mateix president de la CE, José Manuel Durao Barroso, tres anys després el mateix Durao havia respost a una carta de la Generalitat amb què pretenia sumar adhesions a la consulta d’autodeterminació recordant que si es produïa la secessió, Catalunya quedaria fora de la UE. Amb tot, el punt més baix en les relacions entre la CE i la Generalitat es va donar poc abans de la investidura d’Aragonès, és a dir amb l’Executiu de Torra en funcions. En concret quan el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, va visitar a Sant Joan Despí la fàbrica Reig Jofre, una de les elaboradores de la vacuna de Jansenn contra la covid. A l’acte no va acudir cap representant del Govern. Una cosa inimaginable abans del 2012, quan els presidents feien de la relació amb Europa sant i senya de la seva gestió. Desgreuge a Breton No és casual, per tant, que el segon comissari a qui Aragonès reti visita en aquest viatge (i en aquest cas, divendres) sigui el mateix Breton. Més enllà del contingut propi de la rebuda, és a dir presentar Catalunya com un territori apte per col·laborar, per exemple, amb el xip europeu i els esforços per implantar l’anomenat hidrogen verd, és a dir, amb l’autonomia energètica europea. Queda clar el propòsit d’esmena i de desgreuge. La recuperació de la interlocució de la Generalitat amb Europa ha sigut una de les prioritats d’Aragonès en el seu any i mig com a president. La voluntat de dotar el Govern d’una aura d’indiscutible d’europeisme ha fet saltar com un ressort els republicans cada vegada que alguna cosa o algú ho posava en discussió. Per exemple amb els contactes de l’entorn de Carles Puigdemont amb el Kremlin, del qual Aragonès va voler desmarcar-se immediatament, al seu Govern i al mateix independentisme. El president, per cert, no té prevista cap trobada amb el seu antecessor, malgrat trobar-se tot just a 15 quilòmetres de Waterloo. Aragonès també va ser dels primers, potser per dissipar dubtes, precisament, per aquests contactes amb el Govern rus, en posar-se al costat de les institucions europees en el seu suport a Ucraïna, després de la invasió de Putin. Salutació a Von der Leyen El camí fins al restabliment complet de relacions va començar amb la trobada informal d’Aragonès amb la mateixa presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, el maig, a Barcelona, amb motiu de les jornades del Cercle d’Economia i sota l’atenta mirada de Pedro Sánchez. Un mes després, i ja amb més pompa, el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas. Feia 11 anys que un vicepresident de la CE, en aquell cas Viviane Reading, no trepitjava el Palau de la Generalitat i també set que no ho feia cap alt càrrec europeu. En la visita de Schinas, els punts abordats van ser d’aquests que agraeix la CE, és a dir, res relacionat amb l’autodeterminació i sí amb projectes europeus, com el xip i l’hidrogen verd, pel que sembla, veritables comodins i coartada per a la diplomàcia. De les dues trobades previstes aquesta setmana, és sens dubte la trobada amb el titular de Justícia la que desperta més interès. «A Europa ens escolten si enfoquem el nostre discurs pel vessant de la democràcia i no pel de la independència», assenyalen recurrentment els alts càrrecs d’ERC. I l’espionatge patit per desenes de polítics catalans, el mateix Aragonès entre ells, ha propiciat un punt en comú que la Generalitat no pensa desaprofitar. D’això, del ‘Catalangate’ i de Pegasus, parlaran el president i Reynders. I caldrà veure si s’aborden altres dossiers de la carpeta espanyola del comissari de Justícia, com són la reforma del CGPJ i la reforma del delicte de sedició, una cosa que recolza el Consell d’Europa (no confondre amb la Comissió Europea) a través de l’‘informe Cilevics’.

Pere Aragonès tanca a Brussel·les set anys d’absència de la Generalitat davant la UE

El president supera els recels comunitaris pel procés i es reunirà amb dos comissaris europeus

El més llegit