Junts força la primera derrota del Govern de Pere Aragonès en el Parlament després de la ruptura

Objectiu de Junts en el seu acabat d’estrenar rol d’oposició: fer caure derrotat el Govern de Pere Aragonès en el Parlament. Que la seva minoria sigui pública i notòria, un objectiu compartit per tots els grups a excepció d’ERC en el primer ple que se celebra després de la ruptura de la coalició independentista. Així ho han constatat els republicans en la primera votació d’un projecte de llei, en aquest cas el del pla estadístic 2023-2028, que han portat a l’hemicicle de la Cambra catalana. De poc ha servit que fos, precisament, una norma dissenyada per l’exconseller Jaume Giró. Els postconvergents l’han deixat caure sota l’argument que s’aplicaria «sense visió d’Estat». Tot i que verbalment ha defensat que exerciria un paper «constructiu» malgrat que ha sortit del Govern, Junts buscava visualitzar aquesta derrota com a mostra del que serà la legislatura a partir d’ara, una mena de viacrucis per al president perquè no compta amb cap suport estable en l’oposició. Ha sigut el diputat Joan Canadell, del sector més dur del partit i relator d’una llei que reunia els requisits per tramitar-se sense sobresalts, qui ha defensat que, malgrat que considera que era «tècnicament votable», no tindria el seu ‘sí’ perquè la independència ha deixat de ser «una prioritat» per a ERC i perquè com es transmeten les dades és determinant per continuar el procés o desactivar-lo. «Aragonès no ha esmentat en la seva intervenció ni la independència, ni la majoria del 52% ni l’1-O», ha assenyalat el dirigent. Junts s’ha abstingut en la votació, igual que la CUP, malgrat que la setmana passada, en comissió parlamentària, el grup d’Albert Batet va votar a favor del dictamen sobre la norma i que al maig el pla estadístic va superar el debat a la totalitat amb un Giró defensant-ne les bondats per dissenyar les polítiques públiques. Però ha quedat evident que la cosa no anava d’una coherència relacionada amb el contingut, sinó d’actuar conforme amb la nova vida com a partit d’oposició. «Aragonès ha incomplert l’acord d’investidura, ens ha enganyat, hem perdut la confiança en ell i aquí es veu», s’ha acarnissat Canadell. Junts, doncs, s’ha desentès de la paternitat de la llei mentre que el PSC, els comuns, Ciutadans, el PP i Vox han premut el botó en contra malgrat que, anteriorment, els partits de Salvador Illa i Jéssica Albiach no veien amb mals ulls la iniciativa. Aquest dimecres s’han escudat en la situació de fragilitat política del Govern per forçar que, amb els únics suports dels 33 diputats d’ERC, el projecte caigui en sac foradat. Que Aragonès té el «Govern més dèbil» de les últimes dècades s’ha remarcat de manera transversal a dreta i esquerra, per independentistes i no independentistes. No només durant el debat d’aquesta llei concreta, sinó també durant les rèpliques després de la compareixença del president i la sessió de control. La sessió d’avui ha evidenciat que l’acorralament que ja van forçar els grups en la junta de portaveus de la setmana passada no era ni simbòlic ni retòric. A les dificultats perquè ERC coli la seva agenda en les ordres del dia s’hi afegeix la concertació per incloure propostes que li són incòmodes i que això es tradueixin en votacions perdudes. I aquesta és tan sols la primera jornada d’un ple que s’allargarà fins divendres al migdia i una desena de votacions més. Pel camí, més enllà de la llei d’estadística tombada, la llei de l’audiovisual, impulsada per Junts i que continua la tramitació malgrat que és una impugnació a què negocia ERC amb el Govern, una moció que té relació amb els Mossos –presentada pel PSC– i una interpel·lació de Junts per burxar en la minoria d’Aragonès.

Junts força la primera derrota del Govern de Pere Aragonès en el Parlament després de la ruptura

ERC es queda sola defensant la llei d’estadística i JxCat s’absté malgrat que va ser elaborada per l’exconseller Jaume Giró

El més llegit