Sánchez i Feijóo s’embranquen per la gestió de la crisi i eludeixen el pols judicial pel CGPJ

A veure si com l’amor es trencaran els duels Sánchez-Feijóo de tant utilitzar-los. De moment, n’han protagonitzat dos, un el 6 de setembre i un altre, aquest dimarts. Aquell va ser dur, rocós, el líder del PSOE va anar «a totes», que és un mantra que utilitza molt ara. Aquest últim no ha sigut tan aspre, va prevaler la ironia, una mica d’humor i broma, sobretot al cap de l’Executiu, però això no va evitar un intent mutu de ridiculització. Almenys van salvar la negociació sobre el nou Consell General del Poder Judicial, que és l’acord que s’acosta. Per fi. No està gaire clar que aquest tipus de debats calin en la gent. No sembla que creen una atenció desmesurada, curiositat per saber quin model de país ha d’imperar en un context tan advers, amb la inflació altíssima tot i que moderant-se una mica, gairebé en el 9%; i amenaces de recessió a Alemanya i de tardor conflictiva a França. Però Sánchez va decidir a finals de l’estiu que calia desmuntar el líder del PP com sigui després del desastre de les eleccions andaluses, i per a això es va proposar buscar duels cara a cara. Ja en van dos. En vindran més. Traca a la segona presa El president del Govern va fer una primera intervenció d’una hora basada en la defensa de la gestió, i no només la de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna, sinó també la que va provenir de la pandèmia. Va recórrer a expressions grandiloqüents per descriure-la. «Compromís social» i «màxima determinació» en van ser dues. Va voler així transmetre que mentre sigui a la Moncloa no pararà de mobilitzar recursos públics per protegir les classes mitjanes i les classes treballadores. No pararà d’ajudar la majoria social, en resum, i per aquesta raó, mesures com l’impost a les grans rendes i els gravàmens a les energètiques i als bancs. «Tenen el deure moral de tornar a la societat la solidaritat rebuda durant la pandèmia», va dir. Amb prou feines va criticar Feijóo, que esperava els seus 15 minuts de rèplica en l’escó, amb el seu guru econòmic, Juan Bravo, darrere, mussitant un munt de dades. Però sí que va insinuar que la manera de fer oposició del líder del PP es caracteritza per «l’ambigüitat calculada» malgrat que «sempre serà partidari de podar l’Estat del Benestar». Per aquí hi havia la clau de volta de la seva estratègia per treure de polleguera el líder del PP. El repertori era més ampli, i el va desplegar en la segona intervenció. De fet, la va començar així: «Gràcies per totes les propostes que ha compartit amb aquesta Cambra en la seva exposició; clarament no pensa en les pròximes eleccions, sinó en les pròximes generacions, i jo l’hi agraeixo». És ironia. El president, de fet, ha tirat de la mordacitat en diversos moments de la seva segona i tercera intervencions. Vegin: «Reconeixerà vostè que és una persona experta que alguna cosa deu haver fet el Govern d’Espanya en la compra de vacunes...». «Vostè no es defineix, és la seva estratègia d’oposició, no ens diu clarament algunes coses, utilitza notícies falses, com Pablo Casado en el passat, i no té propostes». «No té cap resposta ni alternativa a la realitat que viuen els espanyols, llevat de les desqualificacions. No sé per què em critica [...] Ve amb lliçons de gran gestor públic». «Vostè que resumeix de taaaanta experiència i de taaaant saber fer les coses bé no utilitzi notícies falses. El benefici del dubte l’hi podia donar a Casado, però vostè, que és taaaan experimentat i ha fet taaaants pressupostos, oblida dir que va triplicar el deute públic de Galícia». «Jo sé que em pot donar lliçons de moltes coses perquè té molta experiència». A part de ridiculitzar Feijóo per una experiència que no és tal, segons l’opinió del president del Govern i del seu equip, el secretari general del PSOE ha intentat arrencar del líder del PP una sèrie de posicions sobre assumptes que porta a gala, com l’excepció ibèrica, els erto, la pujada de l’SMI, la revalorització de les pensions conforme a l’IPC o l’impost a les principals entitats energètiques i financeres. No hi ha hagut àmbit econòmic en el qual Sánchez no hagi intentat confrontar amb l’ideari de Feijóo. En només un ho ha evitat, el de la renovació del Consell General del Poder Judicial. El Govern i el PP, després de la dimissió de Lesmes, estan a prop del pacte. «Sembla que podem arribar a un acord en el Consell General del Poder Judicial i en el Tribunal Constitucional. Amb l’objecte de preservar aquest espai és important que el deixem a un costat». Feijóo ha agafat el guant. Retiri els Pressupostos Ni una sola menció al CGPJ del líder del PP, que va dedicar la major part del seu discurs a intentar desmuntar la gestió de Sánchez. Amb una estructura similar a la que va utilitzar el president del Govern en el debat de setembre, Feijóo va anar criticant totes les bondats de les quals el cap de l’Executiu va treure pit en el seu discurs inicial. Fins i tot, li va etzibar la frase amb què Sánchez el va atacar tan durament en el seu últim xoc parlamentari: «¿Serà insolvència o mala fe?». El grup conservador va esclatar en aplaudiments i fins i tot es va escoltar alguna rialla. «Jo també felicito tot el Govern, començant per les tres dones –amb referència a les tres vicepresidentes–, sobretot, a l’única que vostè no pot cessar», va dir Feijóo ironitzant amb les congratulacions que Sánchez va dedicar al seu Gabinet. I després van arribar els retrets. El pitjor informe va ser per als Pressupostos Generals de l’Estat, als quals va canviar el nom per qualificar-los de la «hipoteques generals de l’Estat per al 2023». El dirigent conservador no va donar el mínim crèdit al projecte de comptes públics que va aprovar el Govern de coalició fa unes setmanes. «Ficticis», mancats de rigor i «increïbles» van ser només alguns dels desqualificatius que va utilitzar. Tot això per acabar exigint l’Executiu que retiri els Pressupostos. I just van ser els comptes públics el que Feijóo va aprofitar per avisar Sánchez que el seu temps a la Moncloa s’està acabant. El líder del PP va deixar clar que es veu presidint Espanya, a més del seu partit, després de les eleccions generals de l’any vinent. Tot i així, tirant una altra vegada d’ironia, es va mostrar convençut que Sánchez no pot estar «preocupat» donats els resultats que va donar el baròmetre de l’octubre del CIS que situa al PSOE en primera posició i amb xifra rècord. Tampoc va deixar que Sánchez s’enorgullís de la gestió sanitària durant la pandèmia ni de la feina que s’està realitzant per ampliar les capacitats d’energia renovable del país. Són les dues competències de les comunitats autònomes, li va retreure Feijóo: «Una mica de respecte senyoria per la Cambra Territorial i per les comunitats autònomes». I tot seguit va dir fent broma que escoltant el cap de l’Executiu i la visió positiva que tenia de l’economia espanyola donava la sensació d’escoltar els presidents de Dinamarca, França o Alemanya. «Aterri, senyor president, vivim en un moment molt delicat. Res diu que hagi de millorar a curt termini», li va insistir. Fonts de la Moncloa no descarten que hi hagi més duels. Al president el format li va com anell al dit, ja que ell parla sense límit de temps i Feijóo ha de despatxar-ho tot en 20 minuts. Així que pot ser que al novembre se celebri el tercer cara a cara malgrat que en política, com en l’amor, les estratègies, de tant utilitzar-les, també es trenquen.

Sánchez i Feijóo s’embranquen per la gestió de la crisi i eludeixen el pols judicial pel CGPJ

El president del Govern i el líder del PP lliuren en el Senat un duel marcat per la ironia i pels intents mutus de desacreditació, menys respecte a la renovació del Consell General del Poder Judicial

El més llegit