El president del Govern, Pedro Sánchez, ha recordat aquest dimarts al Senat que té un full de ruta molt clar per esmorteir els efectes de la crisi econòmica i social que està provocant la guerra d’Ucraïna, i després, per sortir-ne. I en aquest full de ruta els bancs i les grans empreses jugaran un paper protagonista. «Tenen el deure moral ara de tornar la solidaritat que van rebre durant la pandèmia», ha proclamat.
És la segona vegada en dos mesos que el líder del PSOE acudeix al Senat per explicar les seves mesures anticrisi, i de passada, per disputar amb Alberto Núñez Feijóo els models polític i econòmic. A Sánchez li interessa tenir la iniciativa en un context en el qual el PP, demoscòpicament, estaria millor. El Centre d’Investigacions Sociològiques, d’acord amb l’últim baròmetre conegut aquest dilluns, vigília de la sessió a la Cambra Alta, no ho comparteix.
Per al president del Govern, aquesta particular baralla entre executius de les comunitats autònomes per abaixar impostos és una «disputa fiscal indiscriminada a la baixa» que «no és raonable», per tal com provocarà un debilitament de l’Estat de Benestar. Sánchez no ha hagut d’anar-se’n gaire lluny per trobar el context en el qual va caldre reforçar la sanitat o l’educació: la pandèmia. Aquestes «lliçons» no les oblidarà mai.
La manera de protegir i enfortir l’Estat de Benestar passa per «la corresponsabilitat fiscal», cosa que, segons els marges de beneficis que estan aconseguint les més importants empreses del país i les entitats financeres, passa per gravar aquests guanys. En això està el president, d’aquí els gravàmens per als dos sectors i l’impost a les grans rendes.