Després de matar el pare era inevitable matar el seu delfí, com s’anomenava a França l’hereu del tron real. Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van forçar a través dels seus fusellers mediàtics la dimissió en diferit anunciada per Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i el CGPJ, el 7 de setembre, i el dijous 13 d’octubre, amb base al millor informe tècnic conjunt elaborat en 9 anys i 10 mesos els vocals del sector progressista i conservador van enterrar el pretès delfinat de Lesmes en favor del president de la Sala Primera, del Civil, del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, perquè aquest fos –sense pertànyer al CGPJ– el nou president del Suprem i el CGPJ. Rafael Mozo Muelas, vocal del sector progressista, sempre havia presidit la Comissió Permanent, el totpoderós òrgan presidencial de Lesmes, en la seva absència. I aquest dijous 13 d’octubre –segons va avançar una vocal a El Periódico de Catalunya– assumiria com a president en funcions per ser el vocal de més edat.