El procés, de l’A a la Z: diccionari per entendre l’última dècada a Catalunya

L’auge independentista dels últims deu anys, que va tenir el seu epicentre en la celebració del referèndum de l’1-O del 2017, ha generat conseqüències en tots els àmbits. Inclòs el llenguatge. El procés ha servit per introduir nous conceptes i reinterpretar-ne d’altres. Tant és així que es podria configurar un diccionari sencer, que dona compte de la complexitat i els clarobscurs d’aquest moviment. Assemblea Nacional Catalana Sorgida el 2012 i impulsora de les grans mobilitzacions, evoca el nom d’aquesta assemblea de Catalunya que primer va abraçar i va coordinar entitats i partits antifranquistes i que va acabar sent menystinguda pels segons un cop va començar la carrera partidista després de la transició. En ocasions, la història sembla repetir-se. ‘Botifler’ És el nom despectiu amb què es coneixia els partidaris de Felip V durant la guerra de Successió Espanyola. Prové de «beauté fleur», l’expressió francesa (bonica flor) que fa referència a la flor de lis, que compon l’escut d’armes de la Casa de Borbó. Part de l’independentisme ha convertit la paraula en qualsevol persona, partit o entitat que rebutgi o qüestioni les tesis independentistes. CDR Els Comitès de Defensa de la República (CDR), van ser grups locals de caràcter semiclandestí que van generar accions violentes amb el suport explícit del president Quim Torra, que els va demanar «apreteu». Es van crear arran dels participants al referèndum de l’1-O, que van passar la nit a les escoles en defensa de la votació. DUI Són les sigles de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) que es va proclamar el 27 d’octubre del 2017 sense efectes jurídics, per la qual cosa va resultar fallida. ‘Estat major’ Procedent de la terminologia bèl·lica, s’ha denominat així l’equip d’exdirigents polítics que van substituir de facto el Govern en la preparació del referèndum de l’1-O. ‘Dates límit’ L’independentisme ha abusat de fixar terminis que posteriorment no s’han complert, com els 18 mesos que trigaria el Govern a proclamar la independència si vencia el ‘plebiscit’ de les eleccions del 2014. O els diferents marges que ha fixat l’ANC –l’últim per al segon semestre del 2023– per proclamar la secessió. ‘Govern legítim’ Expressió no procedent de cap lògica legal i que l’independentisme ha utilitzat per mirar de sostenir la ficció que els consellers destituïts per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució continuaven sent representants oficials de l’Executiu català. ‘Hàmster’ Nom que s’ha acabat donant a l’evolució del procés quan –cosa que ha passat en nombroses ocasions– els debats interns eren recurrents i donaven voltes sobre un mateix eix durant setmanes, com passa amb el hàmster quan fa girar la roda que sovint té a les gàbies on és ubicat. El hàmster del procés, doncs, fa referència a les polèmiques entre partits, al debat sobre la utilitat de la negociació amb l’Estat, a la crida a la unitat o a si acceptar o no la legalitat estatal. ‘Internacionalització’ Intent, més o menys exitós, de portar el procés a instàncies internacionals. Ha aconseguit pronunciaments de pes d’organismes de les Nacions Unides, Amnistia Internacional i el Consell d’Europa, entre d’altres, i el silenci de la UE, o el suport explícit a la unitat d’Espanya de figures com Obama. Junts pel Sí Nom de la candidatura que va unir l’independentisme hegemònic –ERC i Junts, però no la CUP–, juntament amb personalitats de la vida social catalana, i que no va aconseguir l’objectiu del 50% dels vots, és a dir, de vèncer el ‘plebiscit’ que el moviment va voler organitzar aprofitant unes eleccions autonòmiques. Koiné Nom d’un col·lectiu independentista de defensa del català com a única llengua oficial i que ha generat polèmica entre sobiranistes, a part de la que ja existeix amb partits no nacionalistes. ‘[Pas al] Costat’ Expressió eufemística amb què Artur Mas va explicar la seva decisió de cedir a les exigències de la CUP i renunciar a ser investit president. ‘Mobilització’ Capacitat extraordinària exhibida per l’independentisme per agrupar, en especial per la Diada, centenars de milers de seguidors. ‘Nyordos’ Nom despectiu amb què es denomina els catalans no independentistes. ‘Octubre’ Mes clau i fetitxe del moviment, que va incloure tant el referèndum, l’acció policial, la intervenció del Rei, la suposada mediació internacional, la declaració d’independència fallida, les disputes entre partits i Govern, la decisió de convocar eleccions i, finalment, el gir cap a una altra declaració que ningú tenia previst aplicar. ‘Piolín’ Nom despectiu humorístic amb què es van conèixer els agents de la policia nacional que van intervenir per frenar el referèndum de l’1-O. Fa referència a la imatge del personatge Piolín dibuixada al barco en el qual els policies es van allotjar, al port de Barcelona. [Tros de] ‘Quòniam’ Insult que va dedicar el president Quim Torra al president del Govern, Pedro Sánchez. Desconegut per la gran majoria, és una expressió prestada dels insults del capità Haddock als llibres d’aventures de Tintín. ‘Repressió’ L’utilitza l’independentisme per a qualsevol acció judicial que hagi anat en contra seu durant aquests anys, des de les que han sigut qüestionades per organismes internacionals o han quedat sobresegudes davant els tribunals de justícia, fins a les que el mateix Govern ha protagonitzat personant-se com a acusació quan un agent policial, per exemple, ha rebut agressions independentistes. També té a veure amb la presó o l’‘exili’ dels dirigents de la consulta. ‘Sedició’ Delicte pel qual van ser condemnats els màxims dirigents del procés amb penes d’entre 9 i 13 anys per al líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els altres líders, posteriorment indultats de manera parcial. Tsunami Democràtic Organització clandestina que va animar mitjançant les xarxes socials a generar mobilitzacions com la que va mirar d’ocupar l’aeroport de Barcelona després de la sentència als líders del procés. ‘Unilateralitat’ La via que van triar els independentistes durant el 2017 per celebrar el referèndum i proclamar la DUI fallida que té a veure amb tirar endavant la desconnexió sense atendre la legalitat vigent ni possibles pactes. ‘Tornar a fer-ho’ Frase que va utilitzar Jordi Cuixart en el judici del procés i que després Òmnium Cultural va convertir en una campanya i lema. L’independentisme se’l fa seu per dir que tornaran a exercir el dret a l’autodeterminació a Catalunya. Waterloo Per a moltes generacions la paraula remet un conegut tema d’Abba. Els coneixedors de la història l’associen a una batalla determinant. L’independentisme l’utilitza des del 2017 com a sinònim del quarter general dels ‘exiliats’, perquè en aquesta ciutat resideix l’expresident Carles Puigdemont des de poc després de fugir de Catalunya per evitar ser empresonat i jutjat, i des d’on lidera l’entitat parainstitucional del Consell per la República. [Factor] ‘X’ S’ha utilitzat per descriure les incògnites del procés, com qui va liderar el Tsunami Democràtic, qui va ordenar les càrregues policials de l’1-O, per què el Govern no va actuar coordinadament a l’hora de decidir fugir a l’estranger després del referèndum, entre altres punts foscos. ‘Gihadisme’ L’atemptat a la Rambla de Barcelona i a Cambrils l’agost del 2017, just abans del referèndum, a càrrec del ‘gihadisme’ va impactar en les relacions entre la Generalitat i el Govern central. Zoido Exministre del PP convertit en dard per a l’independentisme sobre el qual es van concentrar els atacs per les càrregues policials durant el referèndum.

El procés, de l’A a la Z: diccionari per entendre l’última dècada a Catalunya

Les convulsions dels últims 10 anys a la política catalana han introduït nous conceptes i n’han reinterpretat d’altres

El més llegit