Els equilibris del PSC per allargar la mà a Aragonès i construir l’alternativa al Govern

Estabilitat. És la primera paraula que va pronunciar el president Pedro Sánchez des que va esclatar la crisi en el Govern amb la mirada posada en els Pressupostos Generals de l’Estat i el vot imprescindible d’ERC. El mateix va corejar el PSC, que descarta unes eleccions que no només portarien paràlisi governamental en plena tempesta econòmica, sinó que posarien en perill la continuïtat de la coalició de la Moncloa. Però, alhora, Salvador Illa vol conquerir la Generalitat i, per a això, necessita exercir una oposició ferma que l’apuntali com l’alternativa. La nova etapa que s’obre amb Junts fora del Govern aboca els socialistes catalans a fer funambulisme al Parlament. Illa busca el punt exacte d’equilibri entre donar corda a Pere Aragonès i, alhora, ser el seu principal ariet. Des de la ruptura de la coalició independentista, transita entre la crítica al Govern en minoria que ara té el president, a qui atribueix «més de 500 dies» de paràlisi per culpa de les picabaralles entre ERC i Junts, a oferir-se per aprovar-li els pressupostos catalans. La qüestió està entre criticar al president que no té ni rumb ni lideratge i recordar-li que va ser el PSC el partit més votat en les últimes eleccions, fins a descartar presentar una moció de censura o bé reclamar que cal passar de nou per les urnes. La realitat aritmètica Els socialistes catalans tenen clar que no es mouran d’aquestes dues aigües a favor d’una estabilitat que també posa límits al seu marge d’actuació. Almenys no fins que Sánchez tingui els seus comptes aprovats i, si pot ser, fins després d’unes autonòmiques i municipals que són crucials per a tothom. Però mantenir la mà allargada de manera perenne no serà senzill ni des del punt de vista polític ni des del punt de vista argumental de donar oxigen a un Executiu al qual s’assenyala insistentment com a caduc. Sobretot davant el frontó que per ara pretén ser Aragonès amb els socialistes a l’espera de si aconsegueix fer passar per l'adreçador Junts almenys per als pressupostos. La portaveu del PSC, Alícia Romero, s’ha esforçat per situar el focus de les contradiccions en ERC, a qui li demana que faci, ni més i ni menys, el mateix que fa a Madrid: «Com a mínim allà dialoguen amb tothom per a totes les lleis, que la majoria de vegades s’aproven amb amplis suports». Però a Catalunya els republicans tenen molt interioritzat el cos a cos amb els socialistes, als qui consideren els seus principals rivals electorals i l’amenaça més gran per preservar la presidència de la Generalitat. El ‘no’ infrangible d’ERC comença a causar fàstic entre les files socialistes, que recorden a Aragonès que, amb un Executiu que se sustenta en 33 diputats no està en condicions de menysprear ningú. La realitat aritmètica, adverteixen, s’acabarà imposant si vol continuar la legislatura. Contacte amb Economia Romero ha insistit que no hi ha «cap vincle» entre la negociació dels comptes catalans amb les de l’Estat –en les quals ERC busca tenir la màxima força negociadora i, per tant, no lligar-se al PSC– i que per això no concediran ni un minut» al Govern remodelat d’Aragonès. Però també en els pròxims dies contactarà amb la nova consellera d’Economia, Natàlia Mas, per posar-se «a la seva disposició» i comprovar si hi ha o no algun símptoma de reciprocitat. D’ella ha dit que és una persona «tècnicament rigorosa» i que coneix bé les finances públiques. Però per als socialistes la primera i última responsabilitat és del president, a qui reclamen que en la compareixença de dimecres vinent al Parlament reveli què pensa a fer a partir d’ara i amb qui. Es visualitzarà en aquest debat els contrapesos amb què ha de lidiar Illa per no deixar caure l’actual Govern ni posar-li jous amb exigències com la qüestió de confiança o el fantasma de la moció de censura i, alhora, exercir de flagell, un rol pel qual ara pugnaran els postconvergents.

Els equilibris del PSC per allargar la mà a Aragonès i construir l’alternativa al Govern

Salvador Illa advoca per l’estabilitat preconitzada també per Pedro Sánchez, però, alhora, vol exercir una oposició ferma per projectar-se com a futur president

El més llegit