L’Estat fallit era això: TC en l’aire, CGPJ acèfal, per Ernesto Ekaizer

Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem (TS) i Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va enviar als 18 vocals del CGPJ diumenge a la nit un correu electrònic en el qual els feia arribar el comunicat enviat als mitjans en el qual anunciava la seva dimissió, que, ha formalitzat en carta a la ministra de Justícia i al rei Felip VI, es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat dijous dia 13 d’octubre, la data en la qual ha convocat un ple en el qual ja no serà present. A continuació, Lesmes va trucar a diversos vocals dels dos grups conservador i progressista. «He constatat aquest cap de setmana que no hi ha cap voluntat d’aconseguir la renovació del Consell, una percepció que em porta a dimitir. El 7 de setembre passat i en el Consell us vaig dir que si hi havia indicis que aquesta renovació s’emprenia jo no renunciaria. Però això ja és insuportable», va explicar ahir a la nit segons ha dit un dels seus interlocutors a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Lesmes, segons altres vocals amb qui va mantenir una breu conversa telefònica aquest diumenge la nit, no va fer cap referència al tema central, per al qual havia convocat el ple del dijous 13: l’elecció de dos magistrats que correspon al CGPJ per substituir Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol, elegits pel CGPJ el 12 de juny del 2013. Aquests mandats van caducar, per tant, el 12 de juny passat. A les dues substitucions, s’hi uneixen dues més: les de Pedro González-Trevijano (actual president) i Antonio Narváez, nomenats fa nou anys pel Govern de Mariano Rajoy. La cobertura d’aquests quatre magistrats provocava un canvi rellevant al TC, que passava a una majoria de set contra quatre a favor del sector anomenat progressista, després d’anys de rodet conservador. El mateix rodet que al CGPJ ha impulsat el sector conservador precisament per incomplir la llei aprovada el 20 de juliol passat per la qual el Poder Judicial havia de designar els dos magistrats que li corresponia substituir el 13 de setembre passat. Dimissió en diferit Lesmes tenia una agenda carregada aquest dilluns 10 d’octubre. Va obtenir l’autorització de la ministra de Justícia, Pilar Llop, per esqueixar d’un acte oficial d’entrega de medalles quatre magistrats del Tribunal Suprem ja jubilats per entregar-los una condecoració, a les 10.30 hores, pels seus serveis, reunió prevista a la seu del CGPJ al madrileny carrer de Marquès de la Cala. Alguns, com va ser el cas de José Manuel Sieira, expresident de la Sala Tercera del TS, van viatjar a Madrid i es van trobar sense acte i sense medalla. Lesmes havia citat per al matí de dilluns 10 els grups conservador i progressista perquè li fessin entrega del nom del magistrat, un per cada grup, per votar els seus nomenaments en el ple del dijous 13. Per tant, la seva dimissió en diferit, anunciada el 7 de setembre en els grupets de l’acte d’obertura de l’any judicial, no tindria lloc aquest dilluns 10 d’octubre. Sobretot quan havia convocat un ple dijous vinent, dia 13 d’octubre, per intentar tirar endavant, per tercera vegada, els nomenaments en el TC, i tenint en compte que havia de saludar el rei Felip VI en l’acte de la Festa Nacional del 12 d’octubre al Palau Reial de Madrid. «Això és insuportable», va dir als seus interlocutors aquest diumenge 9 a la nit. L’ofensiva de la dreta mediàtica havia sigut ferotge en l’última setmana contra Lesmes per «pressionar» els vocals del CGPJ a fer els dos nomenaments en el TC. És a dir: els conservadors ja el considerava un traïdor per exhortar a complir la llei. Però el que Lesmes va explicar succintament als vocals amb qui va parlar per cortesia durant alguns minuts és que havia «constatat» durant el cap de setmana que no hi havia cap voluntat de renovar el CGPJ. És a dir: que el PP mantenia la seva posició de bloqueig. Si Lesmes va assenyalar aquesta constatació, ¿en què pot desembocar la ressuscitada voluntat negociadora d’Alberto Núñez Feijóo?, es pregunta en veu alta una vocal del CGPJ. «S’entén, pel que va dir Lesmes, que ell ja havia fet els últims sondejos abans d’anunciar la seva dimissió diumenge a la nit», va afegir. Els sectors En l’epicentre de la crisi no hi ha la renovació del CGPJ, sinó el TC. Més ben dit: la pèrdua de la majoria del TC per part del PP. Aquesta majoria es perd amb l’elecció d’almenys un magistrat del sector progressista dels dos que ha de nomenar el CGPJ, més els dos magistrats que correspon designar al Govern. Els progressistes, passar a ser set magistrats, contra quatre dels conservadors. I a continuació toca, segons la llei, després de ser renovat un terç del TC, elegir nou president i vicepresident del TC, que reflecteix la majoria i minoria, respectivament. Bingo: el sector progressista cobra un paper determinant, a través del nombre de magistrats i del vot de qualitat (o doble vot en cas d’empat), del nou president o presidenta que es triï TC. La dimissió de Lesmes, si es concreta, implica que els nomenaments de magistrats del TC, després del bloqueig tenaç dels vocals conservadors, que tenen el suport del PP, queda posposada sine die. Lesmes va ser elegit a principis de desembre del 2013 president del TS i del CGPJ pels vocals. Però se’n va sense ni tan sols presentar-se davant ple del pròxim 13, és a dir, sense fer acte de presència davant els vocals que el van elegir a ell contra l’altra magistrada rival del TS i de la seva mateixa sala, la Sala Tercera, Pilar Teso. Aquesta fugida a tres dies del Ple i anunciada un diumenge a la nit a través d’un comunicat als mitjans –que el president va tenir el «detall» d’enviar-ho als vocals, converteix la seva pretesa defensa de la necessitat de nomenar els dos magistrats del TC en un nou incendi. Lesmes bomber piròman. El substitut ¿Qui el substituirà? Com el seu substitut previst, Ángel Juanes –a qui Lesmes avui tenia previst condecorar– que era el vicepresident del TS i CGPJ, un càrrec simbòlic, es va jubilar el 2019, Lesmes ha proposat deixar al seu lloc Francisco Marín Castán, president de la Sala Primera del TS, recolzant-se en un informe que va sol·licitar, a l’esquena del Ple del CGPJ, a la secretaria tècnica de l’òrgan. Lesmes, que torna a la Sala Tercera del TS; va aconseguir el suport per a aquest nomenament de la Sala de Govern del Suprem. Però Marín Castán no és vocal ni ha sigut elegit pel CGPJ. És un paracaigudista llançat en aquesta emergència per Lesmes. No té cap legitimitat democràtica per votar. «És com creuar el carrer del Marqués de la Ensenada i buscar el general de quatre estrelles perquè entri amb tots els suports tècnics del Suprem a la seu del CGPJ davant vocals dels dos bàndols que resisteixen la seva autoritat emanada d’un altre cop», va dir un fiscal consultat. El sector progressista i alguns vocals conservadors, segons ha sondejat EL PERIÓDICO, intenten que l’acefàlia de Lesmes sigui coberta com es feia habitualment quan Lesmes s’absentava en la Comissió Permanent del CGPJ. És a dir: per Rafael Mozo, el vocal de més edat, del sector progressista. «Mozo», va dir un vocal a aquest diari, «va presidir el CGPJ». El nomenament de Marín Castán, doncs, no té aparences de prosperar. Però aquest és l’altre front dels incendis. La crisi no es pot resoldre si el CGPJ continua abstenint-se de nomenar els dos magistrats del TC. Perquè és aquest CGPJ el que els ha de nomenar segons la llei vigent des del 20 de juliol passat. Els interessos Es tracta, doncs, d’una contesa política. El PP no vol perdre la majoria del TC o en el pitjor escenari per als seus interessos impedir que la majoria progressista designi president del TC un magistrat que la reflecteixi sense ambigüitat, sense els vots del sector conservador. Fins fa un mes i mig, segons fonts del TC, aquest magistrat era Cándido Conde-Pumpido, exmembre del TS i exfiscal general de l’Estat durant set anys del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. No obstant, els magistrats Pedro González-Trevijano, primer, i Enrique Arnaldo, més tard, han ordit una «segona derivada», després de la formalització – «primera derivada» – de la majoria progressista. ¿En què consisteix? A recolzar per a la presidència del TC María Luisa Balaguer, del sector progressista, però que no seria presidenta amb l’exclusiu suport dels magistrats del seu sector, ja que comptaria també amb suport dels conservadors. És una operació similar a la que els conservadors ja van emprendre quan van oferir Encarnación Roca, proposada pel sector progressista més Convergència i Unió, el 2012, i convertida en vicepresidenta el març del 2017. Va ser la «cooptació» de Roca per al sector conservador, un vot que va resultar decisiu, més tard, per declarar inconstitucional l’estat d’alarma decretat pel Govern de Pedro Sánchez per gestionar la pandèmia. Fa nou anys i 10 mesos des del nomenament del CGPJ, quan el seu mandat era de cinc anys. I ara és acèfal. El TC té el mandat del seu president González-Trevijano i del seu vicepresident Xiol, i el d’altres dos, caducats des del 12 de juny. O sigui: un Estat constitucional i judicialment fallit. El paper de Meritxell Batet A tot aquest paisatge, la presidenta del Congrés i el president del Senat, òrgans del poder legislatiu amb paper decisiu en l’elecció dels vocals del CGPJ, no han tingut cap intervenció en aquesta batalla. La comissió de Justícia del Congrés no ha fet res. Fonts consultades assenyalen que Meritxell Batet, la presidenta del Congrés, està pendent d’un recurs d’empara del diputat canari Alberto Rodríguez expulsat per Batet per tota la legislatura l’octubre del 2021 quan una sentència del Suprem el condemnava a 45 dies de multa i inhabilitació per aquell període per presentar-se a nous càrrecs. Aquesta extralimitació ha sigut objecte de la petició d’una mesura cautelar de suspensió. Una mesura que la magistrada Balaguer té sobre la taula des de primers del 2022. El bloqueig ¿Hi pot haver un pacte in extremis en aquesta crisi en la qual el PP primer amb Pablo Casado i des de l’abril amb Nuñez Feijóo bloquegen la renovació del CGPJ i paralitzen l’elecció de magistrats per al TC? Fonts judicials assenyalen que potser sigui possible. El PP accepta en la seva proposta del mes de juliol passat que la renovació es realitzi amb la llei vigent i que el nou CGPJ nomeni una comissió per proposar en un termini de sis mesos un nou sistema d’elecció dels vocals. Fonts governamentals assenyalen que és un brindis al sol perquè qui guanyi les pròximes eleccions generals podrà proposar i tirar endavant les reformes que porti en el seu programa electoral. Però si es tracta que en aquesta llarga batalla no hi hagi ni vencedors ni vençuts i que el PP de Feijóo pugui justificar el pacte ara després de gairebé quatre anys de bloquejos, es podria veure com a possible sortida. A tot això, el bloqueig del PP també arrossega el Govern perquè aquest 13 de setembre fa com a mínim dos mesos que havia de nomenar dos magistrats que li correspon per substituir l’actual president caducat Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez, nomenats durant el govern de Mariano Rajoy.

L’Estat fallit era això: TC en l’aire, CGPJ acèfal, per Ernesto Ekaizer

Els vocals conservadors, el PP i la dreta mediàtica forcen la dimissió de Lesmes abans del ple del 13 d’octubre per elegir dos magistrats del Constitucional

El més llegit