«No vull estar en la primera línia del combat imprescindible per produir els canvis que s’han de fer al PSC». Així se sincerava el 2013 un Joaquim Nadal (Girona, 1948) que ja gairebé donava per esgotada una militància de més de tres dècades. Dos anys després, just el dia abans de les eleccions del 27-S del 2015, estripava el carnet definitivament ja amb Miquel Iceta portant la batuta a l’antiga seu del carrer Nicaragua i amb el dret a decidir completament desterrat de l’agenda socialista. De ser un factòtum maragallista del partit pel qual ho havia sigut gairebé tot en la primera línia de la política, va passar a situar-se en l’anomenat sector crític per, finalment, afegir-se a la diàspora dels que van considerar que el PSC va perdre la centralitat.