Pere Aragonès rellança el seu Govern amb exdirigents del PSC, CDC i els comuns

Pere Aragonès posa en marxa un Govern monocolor, estrictament paritari, netament republicà i sense el suport dels seus potencials socis lligat. Un Consell Executiu de 14 conselleries en representació d’una minoria parlamentària de tan sols 33 diputats, el 24% de l’hemicicle, però determinat a aguantar el que queda de legislatura. El president va tancar en dos dies l’arquitectura del seu segon equip –l’elecció del primer se la va haver de partir a mitges amb Junts– i va apaivagar la crisi interna en un cap de setmana, amb el rellançament d’una nova alineació en què despunten exdirigents del PSC, Convergència i Podem, a més de cares conegudes del planter d’ERC, i una bona part acrediten experiència governamental. La celeritat que va demanar a la postconvergència per decidir la seva sortida del Govern se la va aplicar ell mateix perquè la Generalitat no quedés paralitzada i per poder minimitzar l’impacte del divorci amb JxCat. Aragonès es va tancar al Palau de la Generalitat amb el seu equip de confiança per dissenyar un Consell Executiu que representi els diferents matisos del sobiranisme, per tal d’interpel·lar l’electorat que es mou entre Junts i els comuns, passant fins i tot per la CUP, i d’acord amb el 80% que exhibeix la Generalitat en les seves enquestes sobre el suport dels catalans a un referèndum sobre la desconnexió. Van quedar vacants set departaments i va decidir ocupar-los tots, però va prescindir de la figura de la vicepresidència, tot i que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, exercirà de facto com a número dos i acumularà noves àrees com transparència, processos electorals, una part de polítiques digitals i la gestió de les delegacions del Govern al territori català. Els fitxatges Com fins ara, Vilagrà s’encarregarà de la coordinació interdepartamental de totes les conselleries i de donar suport als nous titulars: Natàlia Mas (Economia i Hisenda), Meritxell Serret (Acció Exterior), Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Juli Fernàndez (Territori), Manel Balcells (Salut), Carles Campuzano (Drets Socials) i Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria). Nadal, Serret i Balcells ja tenen antecedents al capdavant de conselleries de la Generalitat, tot i que no en les mateixes que ocuparan a partir d’ara, mentre que Mas –que es converteix en la primera dona al capdavant de la seva conselleria– ha sigut directora general d’Indústria en el Departament d’Empresa i prèviament secretària d’Economia, i Fernàndez ha exercit com a delegat del Govern a Barcelona després de la seva etapa com alcalde de Sabadell. Però, més enllà de la seva experiència en l’Administració, el més rellevant és la seva procedència política. Nadal va ser conseller del PSC amb els governs tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla i representa l’ala més catalanista del partit, amb el qual va trencar el 2015 al mostrar-se favorable al dret a decidir. Campuzano és un històric dirigent de l’extinta Convergència i ho va ser després del PDECat, entre 1996 i el 2019 va ser diputat al Congrés, però després ja no va ser inclòs en les llistes al xocar amb el sector intern partidari de la ruptura unilateral. I Ubasart va ser secretària general de Podem Catalunya el 2015 i va acabar dimitint per discrepàncies internes. «La idea és representar la Catalunya sencera», va afirmar el gabinet del president en un comunicat, però el combo d’escollits demostra que la voluntat és arribar a acords amb una majoria progressista, això és, amb els comuns i el PSC. Els nous consellers prendran possessió dimarts a les 9 del matí i a les 10 començarà la primera reunió del Govern d’ERC en solitari a la sala Tàpies. L’avís dels comuns Aragonès es va posar en contacte amb la líder dels comuns, Jéssica Albiach, dissabte a la nit, abans de l’anunci i, segons fonts coneixedores de la conversa, va ser una trucada curta i cordial. Els morats critiquen el president perquè no els ha tingut en compte per articular, a banda del Govern, una majoria que el sustenti. «El Govern neix mort i, per tant, no podrà comptar amb el nostre suport», va dir Albiach a les xarxes socials, demanant un bloc «estable» per sostenir la legislatura. La reacció en la postconvergència va ser el descrèdit. Els dos caps visibles de Junts, Jordi Turull i Laura Borràs, ja de ple en el to crític propi de l’oposició, van desafiar Aragonès a comprovar si el seu Govern disposa del «consens del 80%» del Parlament. Borràs va anar més enllà i va assegurar que el nou equip no té «legitimitat política i democràtica». El futur dels comptes El president es disposa a explorar el terreny de la incertesa amb els Pressupostos com a primera prova de foc. A ERC ja aplanen el terreny per a una pròrroga que els permeti no haver de pactar amb el PSC. Les seves reiterades exhibicions de mà estesa, també del PSOE, els incomoden, perquè no volen quedar lligats als socialistes per evitar una hipoteca a Madrid. I és que el preu del seu suport als Pressupostos Generals de l’Estat passa per avanços en la desjudicialització que els permetin defensar l’ús de la taula de diàleg –com la reforma del delicte de sedició i l’atenuació de possibles penes als involucrats en l’1-O–, a més de noves inversions que facilitin la gestió del nou Executiu. Si pactessin a Catalunya per necessitat, es quedarien sense marge de maniobra amb Pedro Sánchez. I, per ERC, mantenir lluny Illa és, per ara, una prioritat.

Pere Aragonès rellança el seu Govern amb exdirigents del PSC, CDC i els comuns

Joaquim Nadal, Gemma Ubasart, Carles Campuzano, Natàlia Mas, Juli Fernàndez, Meritxell Serret i Manel Balcells ocuparan les conselleries que Junts deixa vacants

El més llegit