Els socis inevitables per majoria independentista, adversaris en el fons, van trigar tres mesos a negociar un Govern que, per primera vegada, estava encapçalat per Esquerra. Els postconvergents s’havien d’adaptar al seu nou rol i els republicans al comandament de la Generalitat, tot això amb un gir al pragmatisme per part d’Esquerra i amb el tomb a la confrontació retòrica de JxCat. La polarització de les esmentades posicions ha acabat amb l’exaltació d’una crisi que acaba ara amb la coalició en el Consell Executiu. Aquesta és la cronologia d’una ruptura anunciada: