Consulta de Junts: Els 5 arguments del ‘sí’ i el ‘no’ a seguir en el Govern

A contra rellotge, Junts ha viscut una ‘campanya electoral’ particular per decidir si es manté o no en el Govern de coalició que presideix el republicà Pere Aragonès i al qual va recolzar en la tercera votació de la investidura fa tan sols un any i quatre mesos. Els arguments, enverinats entre dirigents, membres del Govern, càrrecs territorials i militants de base, per marxar o anar-se’n de l’executiu, són els següents: Arguments per seguir al Govern No perdre influència independentista. O dit a la inversa, els qui defensen seguir en el Govern al·leguen que sense seient en el Consell Executiu, Junts s’acostarà a la irrellevància política. No podrà pressionar Esquerra en favor de les propostes postconvergents, en especial en relació amb l’estratègia independentista. Responsabilitat. Davant l’actual conjuntura social i econòmica, abandonar les conselleries és sinònim de falta de compromís, en especial quan s’estan elaborant els pressupostos per a l’any vinent per part del conseller d’Economia de Junts, Jaume Giró. La formació dirigeix departaments que controlen més del 60% de les partides pressupostàries. Els partidaris del ‘sí’ al·leguen que el partit ha de demostrar capacitat de gestió en temps difícils. No deixar a ERC el centre del tauler polític. Els que voten ‘sí’ a la continuïtat en l’Executiu temen que Esquerra porti a terme el seu projecte de tripartit d’esquerres amb més o menys intensitat en l’aliança –podria ser amb suports puntuals del PSC i els comuns– una cosa que creuen que allunya Catalunya de la independència i certifica el final definitiu de la (pretesa) unitat sobiranista. Per interès de partit. Junts està encara en construcció, en especial a nivell territorial, i necessita el poder que representa el Govern –càrrecs, sous, influència– per desplegar-se com una formació de pes i fitxar alcaldables postconvergents que vegin en el partit de Turull una eina útil per presentar-se a la localitat amb l’aval i el suport de qui té els comandaments de part de l’Executiu. Per evitar que Junts quedi en uns llimbs polítics, més pròxims a posicions antisistema que a les del centre del tauler, i sigui controlat pels qui no aposten per una força política a l’ús, sinó per un moviment d’«alliberament nacional». Arribat a l’extrem, el ‘sí’ obligaria a dirigents com Laura Borràs, que ha assegurat que a l’actual Govern li falta legitimitat, a decidir el seu futur i el dels seus fidels. Arguments per abandonar el Govern Per dignitat. Esquerra no ha atès les exigències de Junts per a, suposadament, coordinar les estratègies i accelerar en la ruta cap a la independència. Seguir en el Govern seria capitular davant una ERC intransigent que no ha atès aquestes reclamacions durant mesos i governa com si disposés de majoria absoluta quan només compta amb un diputat més que Junts. Aquesta ‘dignitat’ beu de tota una sèrie de greuges: la no-investidura telemàtica de Puigdemont el 2018, l’oposició al llavors president Quim Torra desposseint-lo de l’escó quan va ser inhabilitat, la decisió de suspendre Borràs com a presidenta del Parlament o el rebuig als membres que Junts va proposar per a la taula de diàleg, així com el menysteniment al Consell per la República de Puigdemont. Accelerar la via independentista. Forçar una crisi, en la línia de l’estratègia de la «confrontació intel·ligent», que visualitzi ERC al costat del PSC i el PSOE i desencadeni una reacció de l’independentisme combatiu en forma de mobilització i d’aliança política. Poder exercir plenament l’oposició a l’estratègia d’ERC sense el condicionant de la lleialtat al Govern. Poder així plantejar una dicotomia oberta i frontal entre les dues visions de l’independentisme i disposar de carta blanca en el Parlament per exercir una oposició frontal a ERC a tots els fronts. Demostrar que Junts no és un partit tradicional, sinó un «moviment», que no està destinat a ocupar el poder, sinó a forçar les costures per tornar a generar un conflicte amb l’Estat en forma de mobilització permanent amb actes de desobediència i de no cooperació pacífics, difícilment compatibles amb asseure’s en una cadira del Consell Executiu. Complir amb les ponències del recent congrés del partit i el full de ruta de Puigdemont i situar Junts lluny del terreny neoconvergent. Els que creuen en la necessitat de votar ‘no’ al·leguen que el partit corre el risc de convertir-se en un PDECat 2.0, atesa la pressió del sector neoconvergent cap a posicions temperades del tauler polític.

Consulta de Junts: Els 5 arguments del ‘sí’ i el ‘no’ a seguir en el Govern

Les dues ànimes de JxCat es mesuren en la votació interna en plena disputa amb ERC per la continuïtat del Consell Executiu

Multimèdia | Els trucs de la pregunta de Junts per Catalunya

El més llegit