Junts burxa en els «incompliments» d’ERC per orientar el vot en la consulta interna

Junts traspassa sobre els seus 6.465 afiliats la decisió de trencar el Govern. Després d’una infructuosa negociació exprés entre el secretari general, Jordi Turull, i el president Pere Aragonès, la postconvergència obre les urnes internes i activa una campanya que decantarà el futur del Consell Executiu, però també del partit, ja que les dues ànimes –la favorable a la governabilitat i la partidària de la confrontació– s’enfrontaran internament, encoratjant una possible fractura. La pregunta que hauran de respondre els militants entre dijous i divendres, de forma telemàtica, és clara –«¿Vols que Junts continuï formant part del Govern de Catalunya?»– ara bé, va precedida d’una introducció en què li retreuen a Esquerra «incompliments» en el pacte que van forjar per compartir el Govern per orientar el sentit de la resposta, que es traduirà en un ‘sí’, un ‘no’ o en un vot en blanc. Aquest preàmbul incomoda els dirigents de Junts més partidaris de mantenir-se en el Govern, sector en el qual s’inclou el conseller Jaume Giró i la consellera Victòria Alsina –que es va afiliar aquest cap de setmana, precisament, per defensar la continuïtat en l’Executiu– i alts càrrecs procedents de Convergència i el PDECat. Les exigències Segons el parer de JxCat els esmentats incompliments són tres, tots vinculats al procés. En una primera proposta que van fer arribar a Aragonès divendres a la nit, esmicolaven quatre peticions per salvar l’Executiu. El primer, crear l’espai de coordinació estratègica cap a la independència, que la formació va acompanyar d’un annex en el qual sol·licitava que fos el Consell per la República –l’entitat parainstitucional que dirigeix l’expresident Carles Puigdemont des de Brussel·les– el que acollís aquest nou ens, una cosa que ERC va considerar un «tutelatge» evident cap a Aragonès, ja que suposaria perdre la batuta en aquesta qüestió i posar-la en territori contrari, en el de Junts. El segon, sobre la taula de diàleg, la postconvergència exigia que Aragonès acceptés l’alineació que va proposar el partit i que s’acotés a l’amnistia i l’autodeterminació, una cosa que el president ja va vetar en un inici al mirar d’incloure persones que no són consellers, una cosa que rebaixava el rang que es pretenia donar a l’ens. El tercer passava per la unitat a Madrid, per la qual cosa demanaven que l’actuació d’ERC i Junts en les Corts generals fos consensuada prèviament dins de l’Executiu i, en lleis de pes per a l’estabilitat del Govern –com els Pressupostos Generals de l’Estat–-, que fos també fruit d’una negociació conjunta. Però els republicans no estan disposats a lligar-se a Junts atenent el resultat de les urnes, que els van donar 13 diputats i als seus socis, tan sols quatre. En aquesta primera oferta, es va incloure també l’exigència de restituir l’exvicepresident Jordi Puigneró, cessat per «pèrdua de confiança» al no haver informat el president que JxCat l’amenaçaria amb una qüestió de confiança. Una sol·licitud que va ser interpretada a Palau com la mostra de la «nul·la» voluntat d’arribar a un pacte, ja que implicava que Aragonès havia d’assumir un suposat error i, per tant, posar en perill la seva pròpia credibilitat. El cop de porta Després d’una conversa inicial, diumenge al matí, en la qual Turull i Aragonès van constatar la seva distància, JxCat va dissenyar una nova proposta, que segons el secretari general incloïa diverses «renúncies». Aquesta última oferta es va enviar via Whatsapp diumenge a la nit, i es fixava la primera reunió de coordinació del procés per al 15 de novembre; que la delegació catalana a la taula de diàleg s’obrís als diputats de Junts en el Parlament i que fos en una trobada entre les cúpules on s’aclarís com coordinar els partits en el Congrés i en el Senat. Segons aquest esquema, el mateix Turull i la diputada en el Congrés, Miriam Nogueras, quedarien fora de l’eventual delegació al fòrum de diàleg. Per això la «renúncia», ja que no hi havia ni rastre de Puigneró i tampoc del Consell per la República. Aragonès va tornar a descartar-les, fins i tot va criticar que no fos una proposta «seriosa», perquè el pacte de govern fixa que el Consell per la República ha de «reformular»-se –una cosa que no ha passat–, que la taula de diàleg se celebri «entre governs» i, segons Esquerra, la coordinació a Madrid «ja existeix». Si no hi ha hagut acostament, va etzibar Turull en roda de premsa, és perquè Junts va baixar «dos o tres esglaons» en les seves condicions, però ERC «cap». A Palau, esperen el resultat de la consulta perquè JxCat s’aclareixi amb celeritat.

Junts burxa en els «incompliments» d’ERC per orientar el vot en la consulta interna

La postconvergència deixa en mans de 6.465 militants la decisió de trencar amb Esquerra i sortir del Govern

El més llegit