Junts consultarà a les bases sense haver tancat un pacte amb Aragonès

El president Pere Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Turull, van mantenir diumenge al matí el contacte programat des de dissabte, quan es va preferir deixar passar la significativa jornada del primer d’octubre, cinquè aniversari del referèndum del 2017, dins del marc de les negociacions encaminades a evitar que Junts, tal com la força postconvergent va amenaçar fa un mes, surti del Govern. Les posicions no es van acostar i amb tota seguretat la cúpula de Junts no podrà presentar en l’executiva de dilluns, en què s’ha de modelar la pregunta de la consulta interna de dijous vinent i divendres, cap acord amb els republicans. Dir que en aquest contacte matinal no hi va haver acord seria dir massa, perquè, segons fonts de l’Executiu, no es va entrar, pròpiament a una negociació, sinó a una fase anterior en què el president, en la línia del que en públic (per exemple dissabte, a TV3) i en privat venen afirmant ell i el seu equip, no consideren que la proposta que els va arribar de Junts divendres tingui una mínima base per ser negociada. El marc polític que expressa Junts és tan diferent del d’ERC que el mínim comú múltiple és impossible, o com salden els matemàtics es troba en l’infinit. Pregunta clau Per tant, la reclamació d’Aragonès per negociar i tancar un acord que permeti a la direcció de Junts orientar una pregunta més favorable a quedar-se en l’Executiu incloïa la modificació de la proposta de divendres. Que les posicions eren diametralment oposades ho demostra que no es van emplaçar per a una segona conversa, per a la tarda. «Si es produeix és perquè ells truquen»; va explicar una font del Govern. Per si fos poca la distància, l’acte de commemoració de l’1-O ha enrarit més l’ambient entre les dues forces. I no pel discurs de Carles Puigdemont, que els republicans ja donaven per fet que es produiria en uns termes semblants. Una intervenció que, en tot cas, la cúpula republicana va entendre que era un avís per a navegants per als membres de Junts que pensessin bastir ponts amb ERC. Avís als ‘tebis’ Esquerra no es va sentir al·ludida quan l’expresident va llançar l’avís als ‘tebis’ i els va recordar que «els seus vots» procedien del «desbordament democràtic» de l’1-O i que ell, i el seu Consell per la República, estarien vigilants i s’enfrontarien als que es desviessin del camí de l’1-O. La gasolina, l’enèsim bidó, que va alimentar l’incendi entre els dos espais polítics van ser els xiulets que van rebre Marta Rovira, el president d’Òmnium, Xavier Antich i, sobretot, Carme Forcadell. Primer perquè Esquerra entén que les esbroncades són la conseqüència directa d’algunes proclames que provenen de Junts. Tant sota la presidència de Laura Borràs, com amb el mateix Puigdemont. I segon, perquè el visionat del vídeo del moment de les esbroncades revela alguns líders de Junts en actitud distesa, que els republicans entenen com a burla i satisfacció. Afegeixi’s a tot això que l’acte per si mateix va ser convocat pel CxR, l’entitat que presideix Puigdemont i que, segons ha transcendit, Junts pretén que aculli en el seu si el nou ‘estat major’, per sobre de l’autoritat del Govern elegit a les urnes. Perquè el punt nuclear del desacord continua sent el que demanden uns i altres. La resta és soroll que dificulta el diàleg. Tot i que sí que és veritat que amb el pas de les setmanes creix una distància que sempre ha sigut ideològica (centreesquerra versus centredreta), però que ara s’estén a les formes i la manera d’actuar. Divisió o no Els republicans creuen que una part de Junts encoratja un discurs de poc calat democràtic i remarquen l’eventual divisió existent en les files postconvergents entre qui segueix un tall clàssic de fer política, com Jordi Turull, i els que segueixen preceptes del populisme. Junts nega que existeixi aquesta divisió i posa com aval que totes les decisions que s’han pres han sigut per unanimitat. «Una altra cosa és que el debat sigui ric, no com a ERC, on ningú s’atreveix a aixecar la veu». Però en alguna cosa sí que coincideixen les dues forces i és a donar al líder oposat una jerarquia i una influència que nega al seu. És a dir, Junts veu la mà d’Oriol Junqueras a tot arreu, una cosa que els republicans desmenteixen i ERC dona per fet que Carles Puigdemont, malgrat deixar la presidència orgànica del partit, continua movent els fils estratègics. Una cosa que els postconvergents també neguen. Quant a les converses, els republicans sostenen que ni accediran a crear un ‘estat major’ sota l’ala del CxR, ni negociaran conjuntament amb Junts els Pressupostos Generals de l’Estat, ni Aragonès permetrà que en la representació dels postconvergents en la taula de diàleg hi hagi membres que no siguin consellers. De la restitució de Puigneró ni se’n parla. Tampoc s’insisteix des de Junts.

Junts consultarà a les bases sense haver tancat un pacte amb Aragonès

El president i Jordi Turull van reprendre el contacte, però les posicions es mantenen immòbils i molt distants

El més llegit