És el TC i no el CGPJ ¡estúpid!

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, ha abandonat Madrid després de la seva visita de dos dies, el 29 i 30 de setembre, i la pregunta és: ¿ha aconseguit fer-se una idea sobre les raons que porten al Partit Popular i el sector més recalcitrant del grup conservador de vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a bloquejar, almenys des del 13 de setembre passat, el nomenament de dos magistrats en el Tribunal Constitucional per substituir Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol, amb uns mandats de nou que van vèncer el 12 de juny del 2022? Dijous passat, mentre Reynders començava la seva agenda de trobades, el CGPJ va fracassar, un cop més per la resistència dels vocals conservadors, a fer aquests nomenaments. ¿Va preguntar Reynders per què el PP, a part del bloqueig de la renovació del CGPJ, i els vocals conservadors, malgrat la pressió de qui fos «un dels seus», Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i el CGPJ, continua posant excuses per no fer els nomenaments? Perquè aquest és el quid de la qüestió. L’esmentat dijous 29, mentre es dirimia en el ple ordinari del CGPJ, els 11 magistrats del TC celebraven l’últim dia del seu ple convocat per donar sortida a qüestions de tràmit. Perquè el TC continua en una situació delicada. Precisament, dijous al matí, segons va poder saber El Periódico, els magistrats van comentar informalment, abans de començar la sessió al madrileny carrer de Doménico Scarlatti, que aquesta podria ser l’última de l’actual TC i que ja no tornarien a veure’s en un ple, tot i que sí en els actes protocol·laris de presa de possessió dels nous magistrats. Un trofeu davant Reynders Pedro González-Trevijano, en contacte amb Lesmes, ¿tenia expectatives que es podrien produir els nomenaments dijous passat? Fonts consultades dimecres a la nit per El Periódico van dir que Lesmes «pressionaria» tot el possible per tirar endavant les designacions dijous, una manera d’exhibir el trofeu davant Reynders. És més: aquesta versió anava acompanyada d’una altra. I és que el sector conservador volia, a banda de nomenar un candidat «pota negra», del Suprem, i membre de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), ajudar amb els seus vots i el de Lesmes a nomenar l’altre magistrat del sector pogresista. «No seria cap novetat. La dreta s’ho treballa molt bé. Com que nosaltres incloem magistrats conservadors civilitzats en la nostra proposta si ells escullen algú que anirà bé amb els seus plans, doncs es presenten com a tolerants», explica una vocal del sector anomenat progressista que juntament amb el vocal Enrique Lucas sumen vuit. El fet és que el punt dels nomenaments va començar a tractar-se sobre les 11.40, aproximadament, al madrileny carrer del Marqués de la Cala, seu del CGPJ. I de seguida, després dels pretextos oferts per un dels negociadors del sector conservador, José Antonio Ballestero, increpat per Lesmes, va quedar en evidència que no hi hauria fumava blanca. A Doménico Scarlatti els magistrats del TC entraven en l’aturada de mitja hora del ple per prendre el refrigeri. I, és clar, per actualitzar-se a través del telèfon mòbil. Al confirmar, per tant, que els nomenaments no sortien dijous, es van intercanviar la idea que el de dijous potser no fos l’últim pleno i que ja es veuria si es convocava el següent. ¿Tampoc el magistrat Enrique Arnaldo estava al cas que no sortirien els nomenaments per al TC? I és que Arnaldo s’ha convertit, segons notícies recollides per aquest diari, en l’home orquestra per al PP. Segons una de les gravacions amb autorització judicial en el cas Lezo, Arnaldo apareix en converses amb l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, imputat per corrupció. Arnaldo li explica: «Estic movent-me perquè el nou que substitueixi aquesta senyora sigui bo». Es referia a Consuelo Madrigal, que no va ser reelegida fiscal general de l’Estat. Conversa amb Zaplana González en una conversa gravada amb l’exministre Eduardo Zaplana assenyala: «I jo els dic a aquests: Escolta, collons, és que abans de posar aquests fills de puta que tenim és millor posar [Manuel] Marchena. I em diu Enrique Arnaldo: Doncs no estaria malament». Els dots per maniobrar i fer-ho encaixar tot van acostar Arnaldo i Pablo Casado. I, segons sembla, aquest magistrat té sintonia amb Alberto Nuñez Feijóo. Tot i que el focus està posat a si es nomenen o no els dos magistrats, que seria la «primera derivada», fonts judicials apunten que Arnaldo s’ocupa del que seria la «segona derivada». I això és la presidència del TC. Perquè segons la llei orgànica del TC després de la cobertura de les quatre places (les dues del CGPJ i les dues del Govern) el ple procedirà a nomenar el nou president o presidenta. I tot i que sembla una obvietat que el sector progressista comptarà amb una majoria formal de 7 a 4 magistrats, i, per tant, podrà escollir, per fi, un president o una presidenta del seu grup sense vots conservadors, tant el president sortint Pedro González-Trevijano primer com Arnaldo després han intentat persuadir María Luisa Balaguer, del grup progressista, perquè sigui la presidenta. No seria sinó una rendició de l’operació de la dreta que «va cooptar» per a les seves posicions la magistrada Encarna Roca, amb l’oferiment del càrrec de vicepresidenta el juliol del 2012. Barrar el pas a Conde-Pumpido L’objectiu seria impedir que el magistrat Cándido Conde-Pumpido sigui el president, càrrec a què arribaria amb els vots exclusius de la nova majoria de vots del sector progressista (teòricament serien set ja que als quatre actuals s’afegiran un dels dos que ha de nomenar el CGPJ i els dos que nomenarà el Govern). Per això, és clar, és rellevant conèixer el nom del candidat que escollirà el CGPJ, és a dir, si s’avindrà, quan arribi el moment de la «segona derivada», a votar per Conde-Pumpido. La magistrada Balaguer, que ha coquetejant amb la possibilitat de ser presidenta en nombroses entrevistes precisament durant aquest interregne en què el TC ha rebaixat notablement la seva activitat, va dir la setmana passada que votarà, si es dona el cas, per Conde-Pumpido per a la presidència. Conclusió: rere bastidors de la ressuscitada presumpta disposició del PP a asseure’s a negociar la renovació del CGPJ hi ha l’interès d’endarrerir al màxim els nomenaments del TC, la formació de la nova majoria progressista i la presidència de Conde-Pumpido. Ja ho va plantejar explícitament Esteban González Pons el juliol passat abans que el Congrés i el Senat aprovessin la modificació de la llei orgànica del 2021 per tornar al CGPJ la facultat per nomenar els magistrats del TC. «És l’única línia vermella», va declarar en roda de premsa. «Si aquesta tarda nosaltres ens asseiem amb ells», va afegir l’11 de juliol. Per tant, el sistema d’elecció tampoc és una condició perquè en el pla entregat al Govern el juliol el PP acceptava que es renovés el CGPJ amb la legislació vigent –elaborada pel Govern d’Aznar i continuada amb canvis pel de Rajoy– i que una comissió estudiés una proposta «que asseguri un canvi del sistema d’elecció del CGPJ per consens». Al presentar el punt de l’ordre del dia dels nomenaments, Lesmes va apressar a complir la Constitució i la llei orgànica del poder judicial. I va dir una cosa més: que altrament s’estava atacant la democràcia.

El més llegit