Reconstrucció de l’executiva de Junts: Jordi Turull va salvar un altre ‘match-ball’

Catàrtica, emotiva, autocrítica, sincera, plural, tensa i, finalment, ponderada. Així va ser la reunió de gairebé nou hores en quèla direcció de Junts va tenir a les seves mans abandonar immediatament el Govern o buscar una altra sortida, després de la destitució fulminant del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, dirigent del partit, per part del president Pere Aragonès. De la llarga sessió se’n destil·len dues constatacions: la primera, que el partit conté sensibilitats i cultures polítiques molt diverses, per no dir antagòniques; i la segona, que en aquest escenari Jordi Turull, un veterà de la política catalana, manté l’habilitat –per ara– de pilotar la nau sense embarrancar. La reunió va durar tant perquè gairebé la totalitat dels més de quaranta integrants de l’executiva van prendre la paraula. No hi va haver, per tant, debat pròpiament dit fins ben entrada la tarda, perquè la pausa per al dinar va arribar quan encara no s’havia tancat la ronda inicial d’intervencions. De seguida es va veure la transcendència del moment. Hi va haver emoció, certa tensió entre els discursos d’uns i d’altres, i es van començar a perfilar les posicions. Els que van demanar sortir ja Dirigents com la presidenta del partit, Laura Borràs, l’eurodiputat Toni Comín, l’entorn de Borràs i –amb matisos– el portaveu del partit Josep Rius, van defensar que el cessament de Puigneró era intolerable i que s’unia a una sèrie d’afronts d’ERC cap a Junts que requerien una decisió immediata de l’executiva: convocar una consulta sobre la sortida del Govern el dilluns següent i, en cas de ratificar-se aquest cop de porta, dimarts els consellers de Junts ja ni participarien en el Consell Executiu. Els fidels a Borràs van defensar el seu paper en la política catalana i van rebre algun revés intern. Aquest equip diu que compta també amb el suport de l’expresident Carles Puigdemont, que no forma part de l’executiva i que tampoc s’ha pronunciat explícitament, en favor de la ruptura del Govern. Sortir de l’Executiu és una mesura que defensen de manera més vehement qui menys té a perdre amb la decisió. És a dir, els qui no tenen càrrec ni trajectòria en un partit. Això és el que els procedents de CDC o els que estan en l’administració li retreuen sovint a aquest sector: el desconeixement sobre les conseqüències de tal decisió. En aquest sentit, un dels moments emotius de la cimera el va protagonitzar Albert Batet, cap parlamentari del partit, demanant disculpes per haver demanat al seu dia que els consellers deixessin el seu escó de diputats. El paper de Josep Rull I és que no tot és blanc o negre. Els integrants del Govern, junt amb pesos pesants com l’exconseller Josep Rull, que va ser un dels empresonats per l’1-O, va tenir dues intervencions de transcendència. Va demanar altura de mires, generositat i suma. I va ser un dels que va reclamar no prendre la decisió en calent, convocar una reunió del consell nacional –màxim òrgan entre congressos, presidit pel mateix Rull– perquè poguessin participar els representants territorials, els portaveus sectorials i els corrents ideològics. I va traçar de nou un missatge d’unitat. Els consellers, cada un amb el seu accent, també van plantejar una visió complexa de l’assumpte. I és que no van abraçar la continuïtat al Govern d’Aragonès a qualsevol preu. Van ser i són crítics amb la falta de cessions d’ERC. Lamenten falta d’unitat d’acció, per exemple a Madrid. I apel·len a continuar al Govern només si es compleixen els requisits que s’han plantejat. És això d’«així no podem seguir», de Turull. Noms com Jaume Giró o Victoria Alsina sí que estan molt més decantats per continuar governant. A partir de la intervenció de tots va començar a prendre forma una proposta de consens. Els que ja haguessin marxat del Govern continuen pensant el mateix, però Turull va traçar una línia amb què va guanyar temps. I en aquest traç hi van aparèixer dues combinacions: retirar les al·lusions a una qüestió de confiança que tant han enervat Aragonès (sobre les quals hi ha autocrítica) si durant el cap de setmana les negociacions avancen, i alhora reclamar la restitució de Puigneró. Fet que els més assenyats a Junts saben que té nul·les possibilitats de prosperar. La solució adoptada: negociació el cap de setmana, definició de la pregunta dilluns i consulta els dies 6 i 7, evita actuar «amb l’estómac», en el llenguatge «turullista», i permet guanyar temps. Però, ¿què passarà? Turull negociarà personalment amb Aragonès, però les diferents famílies del partit ja s’han activat per influir cap a la sortida o no del Govern. Si la negociació avança, la pregunta que dilluns faci l’executiva pot decantar cap a un costat o un altre. Ningú en sap el resultat, però Turull, de nou, ha guanyat temps i porta el timó.

Reconstrucció de l’executiva de Junts: Jordi Turull va salvar un altre ‘match-ball’

Els consellers no van abraçar la continuïtat en el Govern a qualsevol preu, van ser crítics amb la falta de cessions d’ERC

El més llegit